Home // Page 11

De "Huelgas", políticos y delegacionismo

La Huelga tradicionalmente ha sido considerada como la última herramienta de la clase trabajadora, la más eficaz y, a la vez, y por ello, la más dura; tanto para la patronal como para les trabajadores. Se trataba de la última herramienta porque significaba la paralización de la producción, porque más allá de eso no se disponía de ninguna otra fuerza. Puesto que, como clase productora, es la producción nuestra exclusividad, eso la convierte en la mayor de nuestras fuerzas. Se trataba de la última herramienta porque antes de ella se habían puesto en práctica otra serie de herramientas; que, además, de presionar al empresario, también servían para concienciar a todos les trabajadores, de esta forma cuando se hacía un llamamiento a la Huelga, éste era eficaz porque lo hacían los propios trabajadores después de un trabajo de agitación. Sin embargo, hemos visto como en la actualidad el concepto está totalmente distorsionado. 
La Huelga ya no es la última herramienta de lucha, es un método de protesta. Para nosotros, esta cuestión es muy importante, una herramienta de lucha es un medio para conseguir algo, un método de protesta es un medio para decir algo. Ese es, desde nuestro punto de vista, uno de los principales factores que ha conllevado a desprestigiar de forma progresiva la Huelga. Porque se han tomado en vano, se han utilizado de forma discrecional. Por otro lado, no se toma un trabajo previo, las huelgas se convocan sin tener en cuenta la situación del conflicto, es decir, sin un análisis estratégico previo, y, sobre todo, sin contar con la opinión de les trabajadores. Además, en los últimos años, podríamos hablar de décadas, las huelgas han pasado a ser en la práctica una especie de “referéndum democrático”. Es decir, visto que las Huelgas dejan de ser métodos de lucha para ser métodos de protesta, el éxito de las mismas se mide exclusivamente por el porcentaje de personas que las secunda, esto es lo que las convierte exclusivamente en un éxito o en un fracaso. Sin embargo, el éxito de las Huelgas se debe medir por su capacidad de hacer daño al empresario, de minar su capacidad de producción al punto de serle imposible continuar haciendo frente a esa Huelga. Esta teoría gana fuerza cuando comprobamos que todas las “huelgas generales” han sido convocadas, a lo sumo, para un sólo día. Esta es una cuestión fundamental; si lo que se quiere parar es la producción, un sólo día no es suficiente. Este es el motivo por el que las Huelgas se convocaban de forma indefinida, y sólo terminaban cuando cedía una de las partes en conflicto.

Por otro lado, cabe destacar, el papel jugado por los partidos políticos. Si tenemos que una Huelga es una lucha de les trabajadores, si tenemos que los partidos políticos, por propia esencia, tienen como exclusivo ámbito de desarrollo el Parlamento, ¿cuál es el motivo que les lleva a apoyar, o incluso incitar, a les trabajadores a realizar una huelga? Porque si entendieran que la Huelga es un método de lucha eficaz, por fuerza habrían de dejar el método parlamentario. Pero si, como creemos, siguen confiando en el método parlamentario, por fuerza entenderán la huelga como un método de presión electoral. La Huelga deja así de ser un método de lucha para ser, otra vez, un método de protesta. Para nosotros no es casualidad que desde la “izquierda política” se apoyen estas “huelgas”, porque lo que se pretende es su desprestigio. En la actualidad la huelga, como método de protesta, está donde la izquierda quiso llevarlas: al campo donde no tienen ninguna viabilidad como método exclusivo de lucha, donde sólo tienen cabida como método de presión al Parlamento. Esto para nosotros es la materialización de una estrategia comenzada años atrás que encuentra uno de sus principales detonantes en la firma de los Pactos de la Moncloa. El PCE, la UJCE y el resto de fuerzas políticas de la izquierda, parlamentaria o extraparlamentaria, que apoyan las huelgas pretenden minar su sentido de lucha para trasladarla, exclusivamente, al ámbito de la protesta. Encuentran estos métodos como medios de apoyo a su actividad, anulan su capacidad de reproducirse por ellos mismos. Coartan la acción directa para desarrollarla en el ámbito de la acción mediada o política. Este es un ejemplo del papel jugado por los partidos políticos como desmovilizadores de la clase trabajadora. Vamos a exponer nuestra postura, como parte conformante de la clase trabajadora sin interés político alguno, ante la reforma laboral y ante los sindicatos de representación que han convocado esta huelga: – La reforma laboral es un paso más en la progresiva desestructuración de la clase trabajadora y, cada vez más, en su progresiva pérdida de derechos. Creemos que esta reforma afecta de forma especial a la juventud, pues las medidas que se van imponer no sólo la afectaran de forma directa (como es la potenciación del contrato para la formación) sino además que todas las medidas se irán consolidando, creando un importante punto de inflexión, en los próximos años. Los sindicatos de representación que convocan esta huelga hace tres meses estaban dispuestos a firmar gran parte de la reforma laboral, preocupándose exclusivamente de pulir algunos aspectos de la misma. Sin embargo, una vez que desde el Gobierno se impone la reforma laboral (aunque también la podrían haber impuesto los “agentes sociales”) se cambia totalmente el discurso y se critican aspectos que días atrás se apoyaban. Con todo esto, parece que el panorama es tan desolador y tan hipócrita que podíamos posicionarnos en contra de la huelga y hacer un llamamiento a les trabajadores a no secundarla, pues se trata de un simple paripé. Para nosotros sería un análisis bastante simplista el limitarnos a criticar a los sindicatos de representación. Creemos que todavía hay herramientas de Organización que son válidas, creemos que la principal causa de que la reforma laboral haya salido adelante y los sindicatos de representación hayan tenido la posibilidad de convocar una huelga tres meses después es la pasividad de la gente. Para nosotros no se trata sólo de criticar a los sindicatos de representación, se trata, sobre todo, de quitarles sus cuotas de poder, destruirlas y fomentar formas de organización horizontal, y para eso no basta con quejarse en la barra del bar. 


Juventudes Anarquistas de León

ATURADES I ATURATS, NO ENS QUEDEM QUIETS!

Els i les companyes afiliades al Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT, formem una modesta agrupació de treballadors i treballadores organitzats per la defensa dels nostres interessos econòmics. Per nosaltres però, els i les treballadores no son només aquells que tenen una feina i una nòmina.
Nosaltres considerem que els aturats, els jubilats i els estudiants també són persones treballadores per una raó molt senzilla: totes aquestes persones han hagut o hauran de treballar en algun moment de la seva vida per assegurar-se unes condicions de vida dignes o depenen directament de familiars que es guanyen la vida treballant o de les pensions que tots els treballadors en actiu contribuïm a pagar.

Així doncs, tant el Sindicat d’Oficis Varis de Mataró, com la resta de Sindicats adherits a la Confederació Nacional del Treball, es componen també d’estudiants, de jubilats i cada vegada més aturats.
A la ciutat de Mataró hi han al voltant de 13.000 persones que, en contra de la seva voluntat, estan aturades. 13.000 persones que estan en condicions de treballar però han de dependre de les prestacions d’atur si es que en tenen. Cal recordar que només una petita part dels aturats que porten més de 2 anys sense treballar reben l’ajud dels 400€ gràcies a govern, patronal, i la traïció de les gestores anti-obreres CCOO i UGT.
La crisi econòmica ha suposat un augment de la carestia de vida i una gran pèrdua de poder adquisitiu per la classe treballadora que te serioses dificultats per accedir a necessitats bàsiques com la vivenda. Aquestes dificultats són encara més grans per les persones que van perdre la feina fa més de 2 anys, que no han pogut pagar els lloguers o les hipoteques
Als nostres barris, a les nostres famílies i entre les nostres amistats cada vegada estem coneixent més casos de persones que estan al límit de la pobresa o ja l’han superat, cosa que no haguessin imaginat mai fa uns 4 o 5 anys.
Nosaltres, des de l’Anarcosindicalisme, fem una crida a totes les persones que es considerin treballadores a organitzar-se amb nosaltres i construir vincles de solidaritat per fer front de manera col·lectiva als atacs que els banquers, els empresaris, els especuladors i els governs estan llançant contra els interessos de la classe treballadora.
Volem caminar cap a una Vaga General Indefinida de caràcter revolucionari i necessitem la teva acció solidària per aconseguir unes reivindicacions bàsiques que acabin amb l’atur:
  • Jornada laboral de 30 hores setmanals sense reducció de salari.
  • No a les feines a preu fet.
  • No a les hores extra.
  • No al treball temporal.
  • Control per part dels sindicats de les borses de treball.
A més proposem la creació d’una Assemblea d’Aturats del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT per:
  • Pressionar a les empreses on els treballadors denunciïn la falta de personal per que contractin companys i companyes en atur.
  • Conscienciar els aturats que acudeixen a les Oficines de Treball del SOC i a les ETT buscant feina, de la necessitat d’estar organitzats conjuntament amb les i els treballadors en actiu.
  • Impedir que facin fora de casa els companys i les companyes que no poden pagar les hipoteques o els lloguers.
  • Practicar l’autogestió i el recolzament mutu entre els i les treballadores en atur i en actiu del Sindicat per assegurar les necessitats bàsiques de tots els nostres companys i companyes.
  • Habilitar i gestionar vivendes dignes de forma comunitària en edificis ocupats i organitzar grups d’expropiació d’aliments a grans cadenes alimentícies.
L’assemblea del Sindicat, 21 de juliol del 2011
 
NOTA
El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró no rep subvencions, no te alliberats, fa boicot a les eleccions sindicats i als comitès d’empresa. Nosaltres només són un col·lectiu de persones treballadores organitzades sense dirigents i al marge dels partits polítics.

Felip Puig a Mataró

Demà dimecres 27 de juliol està presvista la visita de Felip Puig, conseller d’interior i responsable dels Mossos d’Esquadra, a Mataró en motiu de la festa major.
El nou alcalde de CiU, Josep Mora, ha convidat al director d’orquestra de la repressió catalana a assistir a l’Ofici de les Santes, un acte arcàic on es reuneixen autoritats, clergat i altres membres de les classes dirigents i adinerades.
Amb aquesta invitació, Joan Mora s’alinia al costat de Felip Puig i la seva política de terror i força bruta contra els que lluiten per evitar les retallades socials, la desaparició de l’estat del benestar i el dret a la vivenda digna.
Felip Puig és el l’últim responssable del disturbis viscuts a la Pl. Catalunya de Barcelona en el moment que els mossos d’esquadra van voler desallotjar els acampats el 27 de maig. A més és el responsable dels alderulls viscuts ahir, 25 de juliol,  al Barri del Clot de Barcelona quan uns centenars de veins solidaris intentaven impedir que els Mossos d’Esquadra expulsessin de casa a una familia enfrontada amb el propietari del pis que llogaven.
A més com a responsable dels mossos, el considerem responsable de les detencions de 6 membres d’un piquet al Barri de l’Havana en dia 29 de setembre, dia de vaga general.
El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT vol encoratjar a les persones treballadores de la ciutat, les veritables victimes de les polítiques lliberals i antiobreres dels governs, a mostrar el seu rebuig a Felip Puig, el responsable de defensar el interessos dels capitalistes a base de violència i agressions als que lluiten.
Prou retallades socials, prou repressió policial!
Suport mutu, lluita de classes!

Secretaria de Premsa i Comunicació

Crònica: jornada llibertària

El 16 de juliol el sindicat d’Oficis Varis de Mataró va organitzar una jornada llibertària en la que van participar una vintena de persones.
La jornada va començar amb la pintada d’un Mural al pas de Sant Simó sota la N-II per part d’alguns companys i companyes del sindicat. En el mural es pot llegir sobre el fons roig i negre la frase: NO SOMOS MERCANCIA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERQMOS SER. A PESAR DE TODO, CNT.
A l’hora de dinar ens vam reunir a la seu del sindicat per menjar en un ambient fraternal entre companyes, companyes afiliats i simpatitzants.
A la tarda va tenir llor l’acte central de la jornada a la Plaça Occitànica, un debat amb el títol “COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA” amb la participació d’un militant del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró, un del Sindicat d’Oficis Varis de Tarragona i d’una companya del vinculada al moviment veinal del barri de Cerdanyola. Durant el debat és va fer una repàs a la situació actuar de crisis econòmica, laboral i social, i es van fer propostes per que els treballadors i treballadores s’organitzin en defença dels seus interessos en un moment de perdua continuada de drets.
A la nit, una altre vegada en ambient fraternal a la seu del sindicat vam projectar la pel·licula “LOS LUNES AL SOL” ja que tracta un tema de extremada actualitat, el patiment de les persones aturades.
Secretaria de Premsa i Comunicació

Com salvem la generació perduda?


Plaça Occitània – Dissabte 16 de juliol – 19h 
El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró vol compartir amb totes les persones treballadores de la ciutat les seves propostes revolucionàries i ho volem fer al carrer i a les places. Volem presentar i oferir una eina de lliuta, una estructura organitzativa que ha demostrat la seva útilitat per les conquestes social com la jornada laboral de 8h.
És per això que estem organitzant un debat al carrer que comptarà amb la participació de companys del sindicat i altres convidats en el que el públic no serà públic sinó que també serà part activa prenent la paraula.
El debat portarà per títol: 
Com salvem la generació perduda?
Durant el debat es plantejaràn les següents qüestions a les qüals els participants donaran les sev respostes particulars:
  •  Com es pot interpretar l’expressió generació perduda? Qui forma part d’aquesta generació? Que és el que s’ha perdut? 
  • Podem confiar en els governs, els parlament i els partits polítics per salvar la generació perduda?
  • De quines eines i exemples de lluita social disposa la generació perduda per organitzar-se i mobilitzar-se?
  •  Quina és la ètica i els valors que haurien de guiar la mobilització de la generació perduda per construir una societat més justa?

L’acte tindrà lloc el dissabte 16 de juliol a les 19h a la Pl. Occitània. 

Secretaria de Premsa i Comunicació

Novetats sobre la Jornada Llibertària – 16 de juliol

Informem que la Jornada Llibertària que estem organitzant pel 16 de juliol ha sofert agunes modificacions per problemes amb l’administració pública en qüestió de permisos.


S’ens exigeix la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil per fer una sessió de cinema a la fresca. Aquest és un exemple més del control social de les insitucions democràtiques que limiten els drets de les persones d’utilitzar els espais públics per generar consciència social.


Aixi doncs, la Jornada Llibertària queda de la següent manera:


10:00 
Pont de la N-II sobre la riera de St. Simó.
Pintada d’un mural amb el lema:
NO SOMOS MERCANCÍA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERAMOS SER. A PESAR DE TODO… CNT.

14:30
Seu del Sindicat (C/Nou de caputxines, 10 bis).
Dinar fraternal*
19:00
Plaça Occitània.
Debat amb la participació del públic amb el títol:
COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA?

22:00
Seu del Sindicat (C/Nou de caputxines, 10 bis).
Cinema a la fresca amb una pel·licula de temàtica d’actualitat:
LOS LUNES AL SOL
*Es demana confirmar assistència abans el 12 de juliol a flmataro@cnt-ait.es o al 699 31 37 85. Indiqueu si sou vegetarians. Preu: 5€.

El Departament de Territori i Sostenibilitat acomiada els treballadors en vaga

El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT vol mostrar públicament el seu suport als companys i companyes que han estat acomiadats pel Departament de Territori i Sostenibilitat per haver iniciat una vaga a l’Àrea de Gestió d’Infraestructures per lluitar contra la cessió il·legal de treballadors i la subcontractació.

+ info: http://cnt-agites.blogspot.com/

Ens sentim solidaris amb els companys i companyes represaliats ja que qualsevol de nosaltres es pot trobar en la mateixa situació en qualsevol moment. A més la seva lluita és una lluita que no només els beneficia a ells, sinó que repercuteix en els drets dels treballadors i treballadores en general.

És per això que nosaltres a Mataró, tot i no treballar al Departement de Territori i Sostenibilitat, també ens sentim atacats i represaliats i volem convidar a tots els treballadors i treballadores que se sentin atacats i solidaris a participar amb nosaltres per donar respostes a aquests abusos intolerables amb l’acció directa.



Secretaria General

Jornada Llibertària – 16 juliol 2011

Els companys i companyes del Sindicat us volem convidar a participar en els actes que hem organitzat a diferents punts de la ciutat pel dissabte 16 de juliol i que us presentem en forma de Jornada Llibertària de debat, reflexió col·lectiva i fraternitat.

10:00 
Pont de la N-II sobre la riera de St. Simó.
Pintada d’un mural amb el lema:
NO SOMOS MERCANCÍA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERAMOS SER. A PESAR DE TODO… CNT.

14:30
Seu del Sindicat (C/Nou de caputxines, 10 bis).
Dinar fraternal*
19:00
Plaça Occitània.
Debat amb la participació del públic amb el títol:
COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA?

22:00
Plaça dels Bous (lloc per confirmar).
Cinema a la fresca amb una pel·licula de temàtica d’actualitat:
LOS LUNES AL SOL
*Es demana confirmar assistència abans el 12 de juliol a flmataro@cnt-ait.es o al 699 31 37 85. Indiqueu si sou vegetarians. Preu: 5€.



De la indignació a la consciència

Refrexions des de l’anarcosindicalisme sobre la movilització dels “indignats”. 

Aquest text s’ha redactat des de la perspectiva de les experiències viscudes durant les darreres setmanes a Mataró. Pot ser que algunes de les reflexions o observacions no siguin traslladables a les movilitzacions d’altres ciutats. De totes maneres, les propostes que es fan al final del text són de caràcter general i les fem extensives.

 

No perdem la il·lusió

Qualsevol que s’apropi o participi a les movilitzacions, acampades i assemblees que van sorgir arran del 15M podrà comprovar que tothom té moltes il·lusions i ganes de participar en un canvi important de la societat. Molts joves s’han implicat com mai en les qüestions col·lectives, altres de més grans han recuperat l’esperit de lluita que van anar perdent amb els anys, la democràcia i la pau social.
Ara bé, amb el pas dels dies i a mesura que la protesta va perdent el seu caràcter espontani i comença a seguir un camí determinat, moltes de les persones que hi participen comencen a no sentir-se identificats amb les reivindicacions o les decisions que es prenen en les assemblees a les places.
Aquest descontent i la conseqüent pèrdua d’identificació individual amb el moviment col·lectiu es pot explicar amb el fet que des d’un principi la protesta ha acollit moltes persones amb unes sensibilitats molt diverses i fins i tot enfrontades.
Dins d’aquesta heterogeneïtat s’ha generat cert descontent i desencís en les persones que han vist com la protesta anava adquirint un caràcter prou diferent a la seva idea inicial sobre quin podria ser el sentit i abast de la mobilització.
Moltes de les persones que estan deixant de sentir-se identificades amb la protesta han viscut com les assemblees han anat aprovant una gran llista de reivindicacions i mesures de caràcter reformista per millorar el sistema actual que esta adquirint la forma i el contingut d’un programa electoral que potser presentarà algun partit en les properes eleccions generals.

 

Necessitat d’anàlisi

Durant els debats en les comissions, les assemblees i els grups de treball s’ha posat de manifest que molts dels joves no tenen una formació ideològica o un pensament estructurat nascut de la consciència del seu paper en la societat actual capitalista. A la manca d’ideologia de molts cal contraposar la clara divisió ideològica d’aquells que si han treballat més aquesta qüestió.
La manca de consciència d’uns i l’esforç dels altres per posposar l’enfrontament ideològic s’ha traduït en una manca d’anàlisi de la societat a nivell col·lectiu.
La protesta ha adquirit des del principi un caràcter de moviment ciutadà, que no fa distinció entre persones, que està obert a tothom, que ha començat a fer propostes de canvi sense que s’hagi acordat quina visió particular del la societat comparteixen les persones que hi participen.
Una de les causes del retrocés gradual de la protesta enlloc de la seva extensió rau en no haver detectat les causes reals de la indignació que la mogut els joves en un primer moment.

 

La societat classista

Des de l’anarcosindicalisme proposem que s’analitzi la societat i la situació que ha portat a l’empitjorament de les condicions econòmiques d’una majoria de la societat.
Aquest anàlisi comença per detectar que la societat està formada i dividida per classes socials, grups de persones definits per la manera com accedeixen a la riquesa i a l’ús de l’autoritat. La manera que tenen d’accedir a la riquesa aquests grups i la capacitat de concentrar l’autoritat a més defineix en gran mesura les condicions econòmiques i morals a les que estan sotmeses.
Els membres de la classe empresarial disposen de cert capital obtingut per herència, o per usurpació, o per especulació, amb un crèdit o el treball i l’esforç personal que inverteixen en empreses que gracies a l’explotació del treball dels treballadors, autònoms o assalariats, creen productes o serveis. Quan aquest productes o serveis, produïts amb l’esforç dels treballadors, es venen, generen uns beneficis que acaparen els empresaris enlloc de repartir-lo justament entre tots i totes les treballadores.
Els membres de la classe especuladora disposen de cert capital obtingut per herència, o per usurpació, o per especulació, amb un crèdit o el treball i l’esforç personal que l’inverteixen per comprar coses quan son barates per vendre-les més endavant quan siguin més cares. Moltes vegades compren productes i bens de primera necessitat per a les persones com les cases o el menjar no per utilitzar-los, sinó per obtenir un benefici. Aquesta especulació provoca que els productes de primera necessitat pugin de preu i deixin de ser accessibles per a moltes persones.
Nosaltres, la classe treballadora, per accedir a la riquesa tenim només una via: treballar, currar, pringar. Nosaltres no tenim capitals per invertir, no hem rebut grans herències, no hem usurpat el capital de ningú, no ens donen crèdits al banc per crear una empresa. Nosaltres no ens guanyem la vida a costa de l’esforç de ningú, no explotem a ningú. Per tenir un plat a taula, per tenir un sostre només tenim una opció: treballar, currar, pringar. Nosaltres només podem vendre la força dels nostres braços o la intel·ligència de les nostres ments per assegurar-nos una vida digne.
Existeix també un col·lectiu de persones molt especial a la societat conegut com la cúpula sindical. Aquests accedeixen a la riquesa teòricament representant els interessos de la classe treballadora a la que no pertanyen. Aquestes persones s’asseguren un plat a taula gestionant els conflictes entre la classe empresarial i la classe treballadora. És per això que fan tots els esforços possibles per no desaparegui la classe empresarial juntament amb els conflictes que gestionen. D’aquesta manera s’asseguren el plat a taula i els privilegis.
Hem d’afegir també el col·lectiu de personen sense ànima ni dignitat que accedeixen a la riquesa oferint els seus serveis a les classes empresarial i especulativa per que aquestes puguin mantenir tots els seus privilegis. Aquest col·lectiu de mercenaris sense escrúpols és coneixen com les forces de seguretat o de l’ordre.

 

La punta de llança

La protesta de les acampades i les assemblees ha demostrat que a la societat hi han moltíssimes problemàtiques, incoherències, conflictes i injustícies sobre les que hem de prendre consciència i a les que hem de donar una resposta. A les acampades s’ha parlat d’educació, de sanitat, de medi ambient, de condicions de treball, de consum responsable, del racisme, i d’infinitat de coses.
El fet de voler abordar totes les problemàtiques des d’una mateixa protesta ha creat certa inconcreció i dispersió del missatge. La falta d’una reivindicació clara que respongui als motius més evidents de la indignació ha provocat un estancament en la protesta. Molta gent que se sentia identificada amb les acampades els primers dies ja no s’hi senten per que no tenen prou consciencia social per entendre les reivindicacions acordades per les assemblees.
Per despertar les consciències sobre totes les injustícies socials necessitem crear una agitació a la societat, un ambient de lluita constant a les places i carrers per tal de que les la gent comenci a qüestionar cada una de les contradiccions de la societat capitalista i classista actual.
Necessitem generar agitació social amb protestes i reivindicacions sobre qüestions prioritàries.
Des del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la Confederació Nacional del tTeball, i com organització sindicalista revolucionària que som, proposem centrar els esforços en la defensa dels interessos econòmics de la classe treballadora.
A ningú no se li escapa que la preocupació principal dels més desfavorits és l’atur, el treball, els lloguers, la vivenda. Aquesta és una lluita en la que moltíssimes persones treballadores es veuran identificades necessàriament. El dia que un aturat vegi per la televisió o al seu barri que la policia agredeix a un grup de persones que demana treball per a tots i totes, aquesta persona s’ha de sentir necessàriament identificada amb els que lluiten i pot sentir-se obligada a participar en altres protestes.

 

Evolució i revolució.

Una guerra civil, una dictadura i 30 anys de democràcia i pau social han convertit la majoria dels joves en ignorants tot i que molts tenim carreres universitàries.
La joventut desconeix per complet quines van ser les idees i les eines que van permetre als nostres besavis, avis i pares defensar i conquerir els drets que fins ara hem pogut tenir. Desconeixem quins van ser els factors, les organitzacions i els valors que van permetre construir un moviment capaç de protagonitzar una revolució social de les magnituds i l’abast de la revolució llibertària del segle passat a Catalunya i l’Aragó.

La indignació no és suficient per fer una revolució social. Tota revolució ha d’anar precedida d’una etapa d’evolució en el que es gesten uns valors, unes propostes revolucionaries, unes organitzacions i en definitiva unes ideologies.
Degut a la poca o nul·la formació ideològica dels joves les assemblees que van seguir el 15M han tingut moltes dificultats per acordar quin és el sentit que tenen les acampades. Tot i això s’ha començat a parlar de moviment del 15M tot i la seva clara ambigüitat.
Qualsevol moviment que pretengui promoure una evolució en les consciencies per possibilitar una revolució social hauria de definir quins són els seus principis ètics, quina és la seva visió particular de la societat, quines eines utilitza per promoure la lluita, quines són les seves tàctiques i quines són les seves aspiracions o finalitats.
El moviment que proposem els anarcosindicalistes és fonamenta sobre una serie de conceptes relacionats amb la llibertat i l’autonomia de l’individu i de les comunitats humanes.
Els principis de l’anarcosindicalisme són:
    Anticapitalisme
    Antiestatisme
    Antimilitarisme i Internacionalisme
    Antisexisme
    Rebuig de la religió i les jerarquies
    Federalisme
    Solidaritat i Recolzament Mutu
La nostra tàctica és
    l’Acció Directa
La nostra finalitat és
    el Comunisme Llibertari
Aquests conceptes estan descrit i recollits en la declaració de principis, tàctiques i finalitats aprovada en el X Congrés de de la Confederació Nacional del Treball celebrat el desembre del 2010 a Còrdova. El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró s’ha adherit a aquesta declaració i forma part d’aquesta confederació.
És ben cert que no tothom es pot sentir identificat amb una única declaració de principis, tàctiques i finalitats i és per això que pot ser interessant promoure espais de debat a les places i els carrers. Amb aquest debat podem generar un intercanvi d’idees que facin evolucionar i enriquir les consciències de tots i totes.
Ara bé, la impossibilitat d’apropar visions del món diametralment oposades en un mateix moviment qüestiona la necessitat de que en les acampades i assemblees de les places es prenguin uns acords generals que pretenguin conciliar totes les opcions ideològiques.
Aquest consens de mínims impossibilita desenvolupar projectes i idees clares sobre la revolució social per estendre-les de manera clara a la societat.
És per tot això que volem animar a tots i totes a organitzar-vos amb aquells que comparteixen una opció semblant a la vostra i que treballeu lliurement per difondre les vostres idees i la vostra acció.

 

L’agitació social

Com ja hem dit, hauríem de crear un ambient de lluita constant a les places i carrers per tal de que les la gent comenci a recuperar la consciència de pertànyer a un col·lectiu de la societat amb unes necessitat i problemàtiques concretes. És imprescindible despertar el sentiment de pertinença a una classe social, la treballadora.
Un primer pas per promoure la consciència pot ser la formació de grups d’agitació social que portin les idees anarcosindicalistes i anarquistes a les barriades, allà on les injustícies són més evidents.
Aquests grups que us encoratgem a formar lliurement, podrien organitzar debats al carrer més o menys espontanis en el que els membres del grup comencin a debatre sobre algun tema amb megàfon en mà i exposant les seves idees revolucionàries. Aquests debats han de cridar necessàriament l’atenció dels veïns que s’han de convidar a participar exposant les seves preocupacions i idees.
Aquests grups també podrien encartellar les barriades amb cartells amb missatges clars contra l’atur, els acomiadaments, els desnonaments, etc. i també pintar les parets amb missatges semblants per tal de que el missatge estigui present i formi part del paisatge quotidià.

 

Per on comencem?

Els i les companyes del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT volem convidar a tot i totes aquelles que compartiu les nostres idees a organitzar-vos de manera permanent amb nosaltres.
El nostre Sindicat no és res més que una modesta agrupació, una assemblea de treballadors i treballadores, estudiants, aturades i jubilats que ens organitzem sense dirigents, sense subvencions, sense alliberats. Nosaltres no volem el teu vot perquè fem boicot a les eleccions sindicals i als comitès d’empresa.
Nosaltres només volem promoure l’acció directa per defensar-nos. Et convidem a organitzar-te amb nosaltres per aturar els acomiadaments i els desnonaments que amenacin qualsevol companya o company.
Et proposem treballar amb nosaltres per organitzar una manifestació de treballadors i treballadores de Mataró per exigir treball i casa per tothom a mig termini.
Necessitem la teva implicació per caminar cap a una vaga general indefinida per aturar l’atac a les conquestes socials de les generacions passades.
L’assemblea del sindicat, 20/6/2011

Solidaritat amb Ratibor, company serbi de la AIT

La ASI, secció sèrbia de la AIT (Associació Internacional dels Treballadors), ha promogut una campanya de protestes contra la cimera de la OTAN que ha tingut lloc a Belgrad del 13 al 15 de juny. El 12 de juny, en una de les manifestacions pacífiques la policia va detenir diversos manifestants. Entre els detinguts es troba el company Ratibor, membre de la AIT, que en un judici exprés ha estat condemnat a 15 dies de presó.
El secretariat internacional de la ASI fa una crida a organitzar actes de solidaritat internacional el dilluns 20 de juny.
+ info: http://inicijativa.org/
El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró ja ha exigit la llibertat d’en Ratibor i la retirada dels càrrecs de tots els detinguts al ministeri de justícia serbi.
Secretaria General