Home // Page 10

V de Vendetta. Cine-Forum. 11 de Desembre. 18h

En breu comencem un cicle de cinema amb el que pretenem reunir-nos a la nostra seu per passar unes bones tardes de diumenge entre companys i companyes que aprofitarem per debatre sobre les temàtiques de les pel·lícules.

La primera pel·lícula que veurem serà V de Vendetta d’Alan Moore i David Lloyd de la que han sorgit simblols d’algunes protestes populars en l’actualitat.

Us convidem a compartir la tarda del diumenge 11 de desembre amb nosaltres i us esperem a les 18h al C/ Nou de Caputxines, 10 bis, de Mataró (darrere de la EOI).

L’Assemblea acorda sumar-se al boicot a Triodos Bank per falta d’ètica.

Hace algunas semanas nuestro sindicato decidió pasar sus cuentas corrientes a la entidad Triodos Bank que, supuestamente, se dedicaba a financiar únicamente proyectos socialmente respetuosos y sostenibles. Consideramos en su momento apostar por la “Banca Ética” (término de por si contradictorio) ya que, puestos a depositar los fondos de nuestra organización obrera en una entidad financiera, preferíamos hacerlo en una que no colaborase con su financiación en el desarrollo de actividades económicas que contribuyesen al sufrimiento, la ignorancia, la humillación y la muerte del género humano. Lamentablemente nos equivocamos con Triodos Bank, ellos también financian el dolor y la muerte.
Recientemente hemos tenido noticia de las prácticas repugnantes desarrolladas por una fundación financiada por Triodos Bank, la Fundación Internacional O’Belén. Esta fundación, que gestiona desde hace varios años diversos centros de menores, ha sido públicamente denunciada por el trato degradante e inhumano que presta a los menores en sus centros. La fundación O’Belén es la entidad que acumula más denuncias por maltrato infantil en el Estado Español. En un informe emitido por el Defensor del Pueblo en 2009 se expone que en dicha entidad se desarrollaban actos de violencia física contra los menores, medicación forzosa y encierro en celdas de castigo. Estas celdas fueron calificadas por el mismo Defensor
del Pueblo como “medievales”. Además, han salido a la luz varios casos de intento de suicidio entre los menores residentes y, de hecho, han muerto ya tres niños por este motivo entre 2007 y 2011. También Amnistía Internacional ha denunciado estos hechos a través del testimonio de algunos menores maltratados en su informe “Si vuelvo, me mato”.
A raíz de la salida a la luz de estos hechos tres centros fueron cerrados, varias comunidades autónomas rescindieron sus contratos con O’Belén y la entidad financiera “IberCaja” les dejó de prestar apoyo económico. Sin embargo, Triodos Bank parece tener menos escrúpulos a la hora de hacer negocios con esta gentuza. Según el blog de la campaña de boicot a dicho banco se señala que O’Belén mantiene un depósito de 441.320 euros en la entidad y posiblemente también varios activos inmobiliarios. Posiblemente
estas cantidades sean las responsables de la negativa de Triodos Bank a romper sus relaciones con O’Belén.
Resulta lamentable observar como una entidad que se vanagloria de ser socialmente responsable puede poner precio a la vida y el sufrimiento de las personas, traicionando además la confianza de todas aquellas personas y organizaciones que decidimos depositar en ella nuestro dinero. Por todo esto la asamblea de trabajadores del SOV de Mataró de la C.N.T.-A.I.T. decidió en su última asamblea el cierre de sus cuentas en la entidad Triodos Bank, así como la difusión pública de los hechos antes mencionados para
contribuir así a desenmascarar a Triodos Bank y promover el boicot a su entidad.
Animamos a que cerréis vuestras cuentas a todas las personas, colectivos, organizaciones sindicales y asociaciones que tengáis cuentas abiertas en Triodos Bank. Asimismo os pedimos que comuniquéis a dicho banco los motivos por los que os desvinculáis de la entidad y les exijáis que rompan sus relaciones con la Fundación Internacional O’Belén.
Para más información os recomendamos que visiteis la página
http://boicotatriodosbank.blogspot.com/
L’Assemblea del Sindicat

En que quedem? Votem o no votem?

Cartells clarament contradictoris. Les mateixes organitzacions ens demanen coses contràries en uns cartells segurament dissenyats per alliberats i molt provablament finançants amb els diners que reben de subvenció en funció dels vots que obtenen a les eleccions sindicals o municipals.

Que diu la CNT:
Abstenció a totes les eleccions:
polítiques i sindicals,
generals i municipals!

¿Unanimidad o votaciones? Sobre la concepción anarquista del federalismo

No compartimos de ninguna manera la idea de que la unanimidad y la posibilidad de impugnar acuerdos representen el gobierno de la minoría sectaria o taliban. Los acuerdos sirven para hacer cosas conjuntas. Si hay una parte de la federación que no comparte una propuesta, la federación entera tampoco la comparte, esto es una realidad que no es puede negar.

En este caso, si la federación actúa en base a un acuerdo que no es unánime, hay una parte de la federación que está asumiendo unas acciones o posicionamientos que se los son contrarios. La parte de la federación que no puede aceptar los acuerdos, para mantener su autonomía, se tiene que separarse de la federación. Esto quiere decir que con cada acuerdo tomado por mayoría de votos se está excluyendo la minoría de la federación y no se considera sectario. Este hecho es muy conocido por aquellos que ocupan las posturas mayoritarias en cualquier organización. La ley de las mayorías es defendida cuando uno está en mayoría pero se más incómodo cuando se está en minoría.

La otra opción está en dar derecho a la impugnación y que ningún acuerdo no sea aplicado por la federación si alguna parte no lo puede aceptar como propio. De este modo nadie tiene que aceptar acuerdos contrarios a sus planteamientos y por otro lado nadie está vetando la acción libre y autónoma de nadie. Cada parte de la federación tiene autonomía para aplicar aquello que la federación no ha aceptado en conjunto, siempre que sea en su ambito de actuación específico. Si las partes de la federación no se ponen de acuerdo en si hay que hacer A o B, pues que unas partes hagan A y las otras B y la práctica demostrará cuál era la mejor opción y provablamente quedarà claro que había que hacer C.

Además, como la federación es una táctica organizativa, esta justificada sólo desde el sentido práctico y nunca puede constituïr una finalidad en ella misma. La federación es una herramienta que comparten las diferentes partes federadas para coordinar su acción. La federación es un instrumento de coordinación, y sólo los integrantes de la federación, los grupos, tienen capacidad de aplicar en su ámbito de infuencia los acuerdos generales de la federación. Es por eso que cualquier acuerdo de la federación que no sea unánime no será aplicado en todo el ámbito de influencia de la federación. Si se decide votando, quienes estan de acuerdo con la decisión la aplicaran y los que no, en el mejor de los casos, dejaran hacer, o en el más común de los casos tendran tentaciones de boicotear la acción impuesta por la federación.
Entonces, no sería más prudente, en caso de desacuerdo, dejar que cada parte actue según dicte su conciencia y no bloquear la acción de una parte de la federación bajo el pretexto de la coherencia de cara al exterior?
Una manera de ser coherentes de cara al exterior en todas las ocasiones es constituir un comité ejecutivo que decida que se puede hacer, decir u opinar en público. La otro manera, por miedo a ser considirados autoritarios, es decidir el que es puede hacer, decir u opinar haciendo valer la fuerza de los votos. Tanto en un caso como en el otro la autonomía y el prinincipio federativo del libre pacto solidario brillan por su ausencia. La ventaja del comité ejecutivo es que sus resoluciones generan indignación en aquellos que no las comparten por no haber sido consultados y por lo tanto se oponen a su aplicación con energía y contra toda autoridad. La desventaja de las votaciones es que la mayoría de hombres y mujeres, hoy por hoy, creen en el poder divino de la mayoría sobre el que se sostenta el sistema parlamentario que tanto odiamos los anarquistas.

Abstenció

Què és l’abstenció electoral?

L’abstenció electoral és un opció personal a l’hora de prendre part en una votació, això comporta no emetre les nostres opinions en forma de vot, ja sigui per no estar d’acord amb cap candidat o per no estar d’acord amb el sistema polític. L’abstenció no s’ha de confondre amb el vot en blanc, ja que aquest té una validesa electoral i podría fer-se servir en benefici d’algún partit si es donés el cas.

Què s’aconsegueix al votar?

Al votar a un partit polític es dona per fet que aquest partit respondrà a les peticions del poble, res més lluny de la realitat.
La erròniament anomenada democràcia (poder del poble), ha demostrat en tots els paísos que no representa  realment els ciutadans. La confianza que emets amb el teu vot la deixes en mans d’un grup de persones imposades per un partit polític sobre les que tu no tens cap influència i que una vegada en el poder actuen en el seu benefici o en el teu perjudici, sense tenir cap oportunitat de protesta, ja que amb el teu vot has recolzat  i acceptat totes i cadascuna de les decisions del partit.

Conseqüències de la votació

Els polítics són funcionaris els exajerats sous dels quals surt de les butxaques de cadascún de nosaltres. No satisfets amb els seus grans sous, són freqüents els casos de corrupció,malversació de fons desapareguts en extranyes circumstàncies, atacs a les libertats i els drets humans, especulació urbanística i un llarg excètera que sembla no tenir fi. Donant el poder a una persona o un partit, aquest fan les lleis a la seva mida, que són creades exclusivament per usar-les en contra de la gent del carrer, contra tu i contra mi.

Perquè ens oposem a les votacions?


La resposta és senzilla. No estem disposats a acceptar un règim imposat a la dècada dels 70 sota el terror d’una possible continuació de la dictadura franquista. Tampoc estem disposats a mantenir paràsits socials i a pagar les seves campanyes electorals. Tampoc estem disposats a que una familia anomenada “Real” visqui del nostre esforç diari.
No acceptem les diferències entre classes, les seves lleis, el treball assalariat, les seves explotadores empreses. No acceptem les seves iomposicions , els seus atacs autoritaris i la seva manca de justícia.
En definitiva, ens oposem al poder, perquè mentre hi hagi rics hi haurà pobres i mentres hi hagi diner no hi haurà llibertat, igualtat, ni benestar social.
I tot això es manté ferm perquè cada 4 anys milions de persones justifiquen el seu podr injust en aquesta imposicó a la que renten la cara amb el dret a votar, el dret a escollir qui serà el nostre amo que no suposa cap canvi per les nostes vides ni cap millora per la societat.

Quina solució ens queda?

La solució es troba en les persones. L’exemple més clar el trobem a la mateixa història.: la política mai ha canviat la realitat social, cosa que ha aconseguit la unió de les gents.
El funcionament en assemblees, la solidaritat, la lliure unió, la decisió pròpia sorgida de l’anàlisi i la reflexió sobre el present i les necessitats personals i col·lectives. El compromís,  creant democràcia directa i real, sorgida de les nostres activitats diaries, conquerint els nostres drets fins l’emancipació total. I sobre tot, la confiança en un mateix, la roptura amb la por a la iniciativa que ens han imposat des de petits. Junts i juntes podem.

Confia en tu mateix. No deleguis la teva veu.

Text original en castellà: Grup Anarquista Tierra (FAI) 

Solidaritat amb els perseguits pel bloqueig del Parlament (15-J)

Avui, 3 d’octudre del 2011, s’ha fet públic que els Mossos d’Esquadra tenen la intenció de detenir a les persones identificades durant les accións de protesta a les portes del Parlament viscudes el 15 de juny. Amb aquestes detencions volen entregar als identificats citacions judicials a l’Audiència Nacional en la que seran processats per suposats atacs contra l’Estat.

Les accions de protesta del 15-J tenien la intenció de bloquejar l’activitat normal de Parlament per impedir que s’aprovessin unes noves retallades.

El nostre Sindicat no pot fer altre cosa que solidaritzar-se amb les persones perseguides i fer-los arribar el nostre suport moral.

Com a organització anarquista que som, ens oposem a tota autoritat i per tant a tota institució de poder i dominació. Per això proposem l’abolició dels estats i ens oposem a la participació en els parlaments per canviar la societat. Considerem que els parlaments democràtics són un engany ja que no representen ni poden representar els interessos de les classe populars i per aixó proposem l’abstenció per que l’acció dels parlaments no tingui la legitimitat donada a les urnes.

Considerem un veritable insult que es vulgui perseguir a tots aquells que defençant la justícia social s’han oposat a les institucions de l’estat. Per nosaltres, aquestes institucions i el seu poder no són justificables pels vots d’una minoria ni d’una majoria.

A més considerem que l’Estat només serveix per mantenir l’estat actual de les coses i per tant les desigualtats económiques i les injustícies social. Els parlaments, els governs i els jutjats només protegeixen els interessos econòmics i polítics dels capitalistes, empresaris, especuladors i burgesos en general.

Ens oposem a la idea de que les institucions democràtiques de l’estat es poden millorar si es canvien els representants. Per nosaltres el problema és el sistema de delegació, representació i autoritat que deixa en mans d’uns quants parlamentaris l’administració de la societat.

La nostra proposta és el lliure pacte entre comunes llibertàries administrades per assemblees que consituteixin una federació lliure en la que no existeixi cap mena de delegació ni us de l’autoritat.

Per tant saludem i defensem qualsevol acció multitudinària que qüestioni la legitimitat dels parlaments i que per via de l’acció directa pretengui defensar la justícia social.

Mort a l’Estat!
Visca la lliure federació de comunes anarquistes!

Secretaria de Premsa i Comunicació

8 d’octubre. Debat al carrer: "El Sindicalismo basura y la Huelga General"

Per no perdre els bons costums, el nostre modest Sindicat ha tornat a decidir sortir al carrer i a les places.

Tot i que ens agradaría, no tenim prou força per poder fer sortir a milers de persones treballadores de la ciutat per exigir una societat justa sense estats ni mercats.
Així doncs, de moment, farem el que està a les nostres mans: portar les nostres idees revolucionàries a les places per compartir-les amb el poble, amb tots els que com nosaltres estan farts d’aquesta societat de classes, de rics molt rics i pobres molt pobres.
El dissabte 8 d’octubre a partir de les 19h, a la Plaça Isla Cristina de Cerdanyola (Plaza de los Taxis), tindrà lloc un debat públic amb el títol “El Sindicalismo Basura y la Huelga General”.
Amb aquest debat volem fer reflexionar sobre la importància de la vaga com a mesura de pressió proletària i la seva utilització fraudulenta com a mesura propagandística que alguns sindicats utilitzen per justificar la seva existència.
A més posarem sobre la taula qüestions diverses com la importància de que les vagues generals tinguin un caracter revolucionari, siguin indefinides i siguin convocades per organitzacions amb molts treballadors que siguin capaces de paralitzar l’economia.
Benvinguts/des al debat!
Secretaria de Premsa i Comunicació

Terrorisme anti-obrer a l’Ajuntament de Calella

Publiquem aquesta notícia a petició de la victima de les agressións:
L´AJUNTAMENT DE CALELLA, AMENAÇA EN ACOMIADAR UN TREBALLADOR, DESPRES DE QUE AQUEST DENUNCIES IRREGULARITATS A LA INSPECCIÓ DE TREBALL.
L´alcaldessa Montserrat Candini, amenaça a un treballador de parcs i jardins Oscar.L.G en acomiadar-lo de forma immediata, si no retira les denúncies que aquest va posar en contra l´ajuntament de Calella i anul·la l´expedient que actualment està instruint la Inspecció de Treball juntament amb l´Institut Nacional de Seguretat Social.

Els fets ja venien de l´anterior govern PSC-ERC, quan el treballador va causar baixa laboral durant uns mesos per malaltia, i posteriorment l´Institut Nacional de Seguretat Social va determinar que era un malaltia professional, posteriorment aquest va denunciar a la Inspecció de Treball la gran mancança de prevenció de riscos i salut laboral, atès que els delegats sindicals i de prevenció de riscos no ho havien fet mai.
En el primer informe de la inspecció de treball es van detectar múltiples irregularitats que no s´ajustaven a la legalitat ni tampoc a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, corroborant així els fets denunciats pel treballador.
L´Ajuntament, va prendre represàlies contra el treballador ja fa mes d´un any i fins a dia d´avui, inclòs estan de baixa laboral actualment, amb tot tipus de discriminacions, assetjament laboral, humiliacions i retirada de complements econòmics de la nomina, en definitiva el mes conegut com a “ mobbing laboral”, fins la passada i l´ultima reunió mantinguda el passat 18 d´agost, entre l´alcaldessa, el tinent d´alcalde Sr. Xavier Pedemonte, el Sr. Albert Torrent regidor de medi ambient i el Sr. Joan Antoni Hernàndez tècnic de RR.HH, en qual oferien al treballador una segona oportunitat per seguir treballant a l´ajuntament, a canvi de que aquest retires totes les denuncies que s´estan cursant actualment, en cas contrari l´acomiadarien en les properes setmanes encara que estigues de baixa laboral.
L´equip de govern de l´Ajuntament de Calella, s´enfronta contra tres demandes judicials per responsabilitat civil, assetjament laboral i restitució de les funcions del treballador més els danys i perjudicis ocasionats, apart dels expedients oberts i encara en instrucció per part de la Inspecció de Treball i l´Institut Nacional de la Seguretat Social.
El treballador, està actualment de baixa laboral degut a haver patit en diverses ocasions atacs de crisis d’epilèpsia, derivades al estrès i ansietat provocades pel mobbing laboral, i segueix tractament psiquiàtric, neurològic i farmacològic als Hospitals de Calella i la Vall d´Hebrón.

El Sindicat de Tarragona de la CNT sobre els sindicats "alternatius"

Els companys anarcosindicalistes de Tarragona s’han adherit al posicionament que ha fet públic aquest sindicat sobre el sindicalisme “alternatiu” amb algúnes petites matitzacions.

Podeu veure el text que han publicat a la seva web: http://cnt-tgna.org/?p=1737

Aprofitem per saludar als companys i desitjar-los força i encert en la seva lluita, la nostra lluita.

Contra el “sindicalisme combatiu i no pactiste” sindicalisme anarquista i revolució social comunista llibertària!


Secretaria de Premsa i Comunicació del SOV de Mataró

Posicionament davant la jornada de lluita del 29-S

A la classe treballadora de la Ciutat,

Als assalariats i assalariades, als aturats i aturades, als estudiants, als jubilats i jubilades,

 
A tots els proletaris i proletàries de Mataró,

Res del que direm és nou d’ara. Tots i totes sabem el que passa. Ho sabem perquè ho vivim cada dia:

L’atur pels aires, hipoteques que no podem tornar, reformes laborals, contractes temporals per tota la vida, hores extres, retallades socials, acomiadaments en hospitals, no ens paguen els subsidis, tot cada vegada més car i els sous són una merda, ens foten al carrer per dos duros, l’educació cada vegada és més elitista perquè no hi ha diners, l’estat gasta diners per fer la guerra a Líbia, per que vingui el Papa de visita i per mantenir al Rei i la seva família.

Totes aquestes coses i moltes més amenacen els nostres interessos, els de la classe treballadora. Cada més que passa, al proletariat se’ns fa més difícil la vida.

Potser semblen antigues o estranyes aquestes paraules, però també són molt antics el capitalisme i l’estat i encara segueixen explotant a uns i beneficiant a uns altres.

Els problemes que tenim, les injustícies que vivim, no són culpa de la crisi. El veritable problema és el sistema capitalista i el poder de l’estat que defensa la societat classista actual.

Així és, els problemes de la crisi no són un problema per tots els ciutadans, ja que no tots som iguals. Alguns som la part desfavorida i els altres són la part beneficiada.

Els especuladors compren vivendes i altres coses bàsiques per vendre-les més cares i guanyar diners sense fer res de bo per la societat, i a més a més fan que els preus de les coses cada vegada siguin més grans.

Els inversors de la classe financera deixen diners als estats a uns interessos molt grans i obliguen als governs a reduir la despesa social per que els estats puguin tornar els diners als inversors.

Els empresaris ens fan produir coses inútils o oferir serveis innecessaris per obtenir uns beneficis que es queden ells i a nosaltres ens donen uns sous ridículs per que siguem bons esclaus amb nòmina.

Nosaltres, la classe treballadora, els proletaris, només podem guanyar-nos la vida treballant, venent la nostra força de treball o la nostra intel·ligència per tenir un salari, que és l’esclavitud en forma de nòmina.

Cada vegada és més necessari que reaccionem. Però aquesta vegada no ens manifestarem com a ciutadans, sinó com a treballadors, com a estudiants, com a jubilats, com a aturats, com a proletaris.

Aquesta vegada reaccionarem sense creure’ns les promeses dels partits polítics i no votarem a les eleccions. Ni tan sols formarem un partit polític per convèncer a ningú de que nosaltres si que representem els interessos del poble.

Ara ja tenim molt clar que ningú pot representar els interessos de la classe treballadora perquè sempre acaba defensant els seus interessos personals. Ara els nostres interessos com a proletaris els defensarem nosaltres mateixos, atacant i combatent tota mena d’organització sindical que prengui decisions en nom dels treballadors i la classe proletària sense que nosaltres no haguem decidit en assemblea quins són els nostres interessos.

És hora d’acabar amb les cúpules sindicals, els alliberats, els sindicalistes professionals, els comitès executius dels sindicats subvencionats que decideixen en nom nostre i ens traicionen.

És per això que fem una crida als afiliats de CC.OO. i U.G.T. a abandonar aquestes organitzacions antiobreres i organitzar-se al marge d’elles. 

És hora d’acabar amb les plataformes oportunistes de sindicats minoritaris que és declaren alternatius i que tenen com a únic objectiu ocupar el lloc dels més grans. Els sindicats alternatius que s’anomenen combatius, participen en el mateix model de representació sindical i col·laboren amb les estructures de l’estat igual que ho fan U.G.T. i CC.OO. Els sindicats alternatius són iguals que els majoritaris, perquè reben subvencions de l’estat, promouen la delegació al demanar el vot a les eleccions sindicals, decideixen en nom dels treballadors al participar als comitès d’empresa i estan plens d’afiliats i dirigents de partits polítics.

A més a més aquests sindicats alternatius utilitzen l’engany per atraure als treballadors. L’exemple més clar és la C.G.T. que es defineix anarco-sindicalista i reivindica el passat i la història de la C.N.T. (una de les organitzacions obreres amb més protagonisme al segle XX i a la revolució social del 1936) per donar-se prestigi, però actua en contra dels principis de l’anarquisme, acceptant subvencions, participant en estructures jeràrquiques com els comitès d’empresa i fomentant la delegació amb les eleccions sindicals.

Els sindicats minoritaris volen guanyar prestigi enfrontant-se amb els majoritaris que ja estan desprestigiats, però en realitat tots defensen el mateix model sindical: el reformisme i el delegacionisme. Aquesta és la mateixa estratègia dels partits polítics: tots es critiquen uns als altres, però tots participen del mateix privilegi.

És per això que fem una crida als afiliats a la C.G.T. i els altres sindicats alternatius, minoritaris o combatius a abandonar aquestes organitzacions enganyoses i organitzar-se al marge d’elles. 



A més a més fem una crida al boicot a les mobilitzacions que convoquin aquestes organitzacions (U.G.T., CC.OO., C.G.T.) en solitari o en companyia d’altres organitzacions. Ens oposem a la idea d’un front comú dels sindicats alternatius contra els majoritaris. El sindicalisme alternatiu vol convocar una Vaga General per donar-se propaganda per guanyar-se els vots en les eleccions sindicals dels treballadors descontents amb U.G.T. i CC.OO. i apropar-se els joves amb inquietuds i més combatius. Aquests sindicats alternatius volen treure la gent al carrer per sortir a la premsa burgesa i fer-se propaganda però no tenen l’intenció d’enfrontar-se al capitalisme i l’estat per transformar la societat. Per això hem d’estar atents i no caure en el seu joc. Ells són una part més del problema.

Davant l’atac dels capitalistes i l’estat contra els nostres interessos i la traïció dels sindicats, majoritaris i alternatius, l’única esperança que ens queda són les idees de l’anarquisme i l’acció permanent del proletariat en organitzacions de classe i revolucionàries que combateixin el sindicalisme institucionalitzat i subvencionat, tant majoritari com minoritari, amb la mateixa energia que combaten l’estat i el capital.

Visca la Classe Treballadora!

Visca la Revolució Social!

Visca l’Anarquia!