Home // Articles posted by administracio (Page 10)

El Sindicat de Tarragona de la CNT sobre els sindicats "alternatius"

Els companys anarcosindicalistes de Tarragona s’han adherit al posicionament que ha fet públic aquest sindicat sobre el sindicalisme “alternatiu” amb algúnes petites matitzacions.

Podeu veure el text que han publicat a la seva web: http://cnt-tgna.org/?p=1737

Aprofitem per saludar als companys i desitjar-los força i encert en la seva lluita, la nostra lluita.

Contra el “sindicalisme combatiu i no pactiste” sindicalisme anarquista i revolució social comunista llibertària!


Secretaria de Premsa i Comunicació del SOV de Mataró

Posicionament davant la jornada de lluita del 29-S

A la classe treballadora de la Ciutat,

Als assalariats i assalariades, als aturats i aturades, als estudiants, als jubilats i jubilades,

 
A tots els proletaris i proletàries de Mataró,

Res del que direm és nou d’ara. Tots i totes sabem el que passa. Ho sabem perquè ho vivim cada dia:

L’atur pels aires, hipoteques que no podem tornar, reformes laborals, contractes temporals per tota la vida, hores extres, retallades socials, acomiadaments en hospitals, no ens paguen els subsidis, tot cada vegada més car i els sous són una merda, ens foten al carrer per dos duros, l’educació cada vegada és més elitista perquè no hi ha diners, l’estat gasta diners per fer la guerra a Líbia, per que vingui el Papa de visita i per mantenir al Rei i la seva família.

Totes aquestes coses i moltes més amenacen els nostres interessos, els de la classe treballadora. Cada més que passa, al proletariat se’ns fa més difícil la vida.

Potser semblen antigues o estranyes aquestes paraules, però també són molt antics el capitalisme i l’estat i encara segueixen explotant a uns i beneficiant a uns altres.

Els problemes que tenim, les injustícies que vivim, no són culpa de la crisi. El veritable problema és el sistema capitalista i el poder de l’estat que defensa la societat classista actual.

Així és, els problemes de la crisi no són un problema per tots els ciutadans, ja que no tots som iguals. Alguns som la part desfavorida i els altres són la part beneficiada.

Els especuladors compren vivendes i altres coses bàsiques per vendre-les més cares i guanyar diners sense fer res de bo per la societat, i a més a més fan que els preus de les coses cada vegada siguin més grans.

Els inversors de la classe financera deixen diners als estats a uns interessos molt grans i obliguen als governs a reduir la despesa social per que els estats puguin tornar els diners als inversors.

Els empresaris ens fan produir coses inútils o oferir serveis innecessaris per obtenir uns beneficis que es queden ells i a nosaltres ens donen uns sous ridículs per que siguem bons esclaus amb nòmina.

Nosaltres, la classe treballadora, els proletaris, només podem guanyar-nos la vida treballant, venent la nostra força de treball o la nostra intel·ligència per tenir un salari, que és l’esclavitud en forma de nòmina.

Cada vegada és més necessari que reaccionem. Però aquesta vegada no ens manifestarem com a ciutadans, sinó com a treballadors, com a estudiants, com a jubilats, com a aturats, com a proletaris.

Aquesta vegada reaccionarem sense creure’ns les promeses dels partits polítics i no votarem a les eleccions. Ni tan sols formarem un partit polític per convèncer a ningú de que nosaltres si que representem els interessos del poble.

Ara ja tenim molt clar que ningú pot representar els interessos de la classe treballadora perquè sempre acaba defensant els seus interessos personals. Ara els nostres interessos com a proletaris els defensarem nosaltres mateixos, atacant i combatent tota mena d’organització sindical que prengui decisions en nom dels treballadors i la classe proletària sense que nosaltres no haguem decidit en assemblea quins són els nostres interessos.

És hora d’acabar amb les cúpules sindicals, els alliberats, els sindicalistes professionals, els comitès executius dels sindicats subvencionats que decideixen en nom nostre i ens traicionen.

És per això que fem una crida als afiliats de CC.OO. i U.G.T. a abandonar aquestes organitzacions antiobreres i organitzar-se al marge d’elles. 

És hora d’acabar amb les plataformes oportunistes de sindicats minoritaris que és declaren alternatius i que tenen com a únic objectiu ocupar el lloc dels més grans. Els sindicats alternatius que s’anomenen combatius, participen en el mateix model de representació sindical i col·laboren amb les estructures de l’estat igual que ho fan U.G.T. i CC.OO. Els sindicats alternatius són iguals que els majoritaris, perquè reben subvencions de l’estat, promouen la delegació al demanar el vot a les eleccions sindicals, decideixen en nom dels treballadors al participar als comitès d’empresa i estan plens d’afiliats i dirigents de partits polítics.

A més a més aquests sindicats alternatius utilitzen l’engany per atraure als treballadors. L’exemple més clar és la C.G.T. que es defineix anarco-sindicalista i reivindica el passat i la història de la C.N.T. (una de les organitzacions obreres amb més protagonisme al segle XX i a la revolució social del 1936) per donar-se prestigi, però actua en contra dels principis de l’anarquisme, acceptant subvencions, participant en estructures jeràrquiques com els comitès d’empresa i fomentant la delegació amb les eleccions sindicals.

Els sindicats minoritaris volen guanyar prestigi enfrontant-se amb els majoritaris que ja estan desprestigiats, però en realitat tots defensen el mateix model sindical: el reformisme i el delegacionisme. Aquesta és la mateixa estratègia dels partits polítics: tots es critiquen uns als altres, però tots participen del mateix privilegi.

És per això que fem una crida als afiliats a la C.G.T. i els altres sindicats alternatius, minoritaris o combatius a abandonar aquestes organitzacions enganyoses i organitzar-se al marge d’elles. 



A més a més fem una crida al boicot a les mobilitzacions que convoquin aquestes organitzacions (U.G.T., CC.OO., C.G.T.) en solitari o en companyia d’altres organitzacions. Ens oposem a la idea d’un front comú dels sindicats alternatius contra els majoritaris. El sindicalisme alternatiu vol convocar una Vaga General per donar-se propaganda per guanyar-se els vots en les eleccions sindicals dels treballadors descontents amb U.G.T. i CC.OO. i apropar-se els joves amb inquietuds i més combatius. Aquests sindicats alternatius volen treure la gent al carrer per sortir a la premsa burgesa i fer-se propaganda però no tenen l’intenció d’enfrontar-se al capitalisme i l’estat per transformar la societat. Per això hem d’estar atents i no caure en el seu joc. Ells són una part més del problema.

Davant l’atac dels capitalistes i l’estat contra els nostres interessos i la traïció dels sindicats, majoritaris i alternatius, l’única esperança que ens queda són les idees de l’anarquisme i l’acció permanent del proletariat en organitzacions de classe i revolucionàries que combateixin el sindicalisme institucionalitzat i subvencionat, tant majoritari com minoritari, amb la mateixa energia que combaten l’estat i el capital.

Visca la Classe Treballadora!

Visca la Revolució Social!

Visca l’Anarquia!

De "Huelgas", políticos y delegacionismo

La Huelga tradicionalmente ha sido considerada como la última herramienta de la clase trabajadora, la más eficaz y, a la vez, y por ello, la más dura; tanto para la patronal como para les trabajadores. Se trataba de la última herramienta porque significaba la paralización de la producción, porque más allá de eso no se disponía de ninguna otra fuerza. Puesto que, como clase productora, es la producción nuestra exclusividad, eso la convierte en la mayor de nuestras fuerzas. Se trataba de la última herramienta porque antes de ella se habían puesto en práctica otra serie de herramientas; que, además, de presionar al empresario, también servían para concienciar a todos les trabajadores, de esta forma cuando se hacía un llamamiento a la Huelga, éste era eficaz porque lo hacían los propios trabajadores después de un trabajo de agitación. Sin embargo, hemos visto como en la actualidad el concepto está totalmente distorsionado. 
La Huelga ya no es la última herramienta de lucha, es un método de protesta. Para nosotros, esta cuestión es muy importante, una herramienta de lucha es un medio para conseguir algo, un método de protesta es un medio para decir algo. Ese es, desde nuestro punto de vista, uno de los principales factores que ha conllevado a desprestigiar de forma progresiva la Huelga. Porque se han tomado en vano, se han utilizado de forma discrecional. Por otro lado, no se toma un trabajo previo, las huelgas se convocan sin tener en cuenta la situación del conflicto, es decir, sin un análisis estratégico previo, y, sobre todo, sin contar con la opinión de les trabajadores. Además, en los últimos años, podríamos hablar de décadas, las huelgas han pasado a ser en la práctica una especie de “referéndum democrático”. Es decir, visto que las Huelgas dejan de ser métodos de lucha para ser métodos de protesta, el éxito de las mismas se mide exclusivamente por el porcentaje de personas que las secunda, esto es lo que las convierte exclusivamente en un éxito o en un fracaso. Sin embargo, el éxito de las Huelgas se debe medir por su capacidad de hacer daño al empresario, de minar su capacidad de producción al punto de serle imposible continuar haciendo frente a esa Huelga. Esta teoría gana fuerza cuando comprobamos que todas las “huelgas generales” han sido convocadas, a lo sumo, para un sólo día. Esta es una cuestión fundamental; si lo que se quiere parar es la producción, un sólo día no es suficiente. Este es el motivo por el que las Huelgas se convocaban de forma indefinida, y sólo terminaban cuando cedía una de las partes en conflicto.

Por otro lado, cabe destacar, el papel jugado por los partidos políticos. Si tenemos que una Huelga es una lucha de les trabajadores, si tenemos que los partidos políticos, por propia esencia, tienen como exclusivo ámbito de desarrollo el Parlamento, ¿cuál es el motivo que les lleva a apoyar, o incluso incitar, a les trabajadores a realizar una huelga? Porque si entendieran que la Huelga es un método de lucha eficaz, por fuerza habrían de dejar el método parlamentario. Pero si, como creemos, siguen confiando en el método parlamentario, por fuerza entenderán la huelga como un método de presión electoral. La Huelga deja así de ser un método de lucha para ser, otra vez, un método de protesta. Para nosotros no es casualidad que desde la “izquierda política” se apoyen estas “huelgas”, porque lo que se pretende es su desprestigio. En la actualidad la huelga, como método de protesta, está donde la izquierda quiso llevarlas: al campo donde no tienen ninguna viabilidad como método exclusivo de lucha, donde sólo tienen cabida como método de presión al Parlamento. Esto para nosotros es la materialización de una estrategia comenzada años atrás que encuentra uno de sus principales detonantes en la firma de los Pactos de la Moncloa. El PCE, la UJCE y el resto de fuerzas políticas de la izquierda, parlamentaria o extraparlamentaria, que apoyan las huelgas pretenden minar su sentido de lucha para trasladarla, exclusivamente, al ámbito de la protesta. Encuentran estos métodos como medios de apoyo a su actividad, anulan su capacidad de reproducirse por ellos mismos. Coartan la acción directa para desarrollarla en el ámbito de la acción mediada o política. Este es un ejemplo del papel jugado por los partidos políticos como desmovilizadores de la clase trabajadora. Vamos a exponer nuestra postura, como parte conformante de la clase trabajadora sin interés político alguno, ante la reforma laboral y ante los sindicatos de representación que han convocado esta huelga: – La reforma laboral es un paso más en la progresiva desestructuración de la clase trabajadora y, cada vez más, en su progresiva pérdida de derechos. Creemos que esta reforma afecta de forma especial a la juventud, pues las medidas que se van imponer no sólo la afectaran de forma directa (como es la potenciación del contrato para la formación) sino además que todas las medidas se irán consolidando, creando un importante punto de inflexión, en los próximos años. Los sindicatos de representación que convocan esta huelga hace tres meses estaban dispuestos a firmar gran parte de la reforma laboral, preocupándose exclusivamente de pulir algunos aspectos de la misma. Sin embargo, una vez que desde el Gobierno se impone la reforma laboral (aunque también la podrían haber impuesto los “agentes sociales”) se cambia totalmente el discurso y se critican aspectos que días atrás se apoyaban. Con todo esto, parece que el panorama es tan desolador y tan hipócrita que podíamos posicionarnos en contra de la huelga y hacer un llamamiento a les trabajadores a no secundarla, pues se trata de un simple paripé. Para nosotros sería un análisis bastante simplista el limitarnos a criticar a los sindicatos de representación. Creemos que todavía hay herramientas de Organización que son válidas, creemos que la principal causa de que la reforma laboral haya salido adelante y los sindicatos de representación hayan tenido la posibilidad de convocar una huelga tres meses después es la pasividad de la gente. Para nosotros no se trata sólo de criticar a los sindicatos de representación, se trata, sobre todo, de quitarles sus cuotas de poder, destruirlas y fomentar formas de organización horizontal, y para eso no basta con quejarse en la barra del bar. 


Juventudes Anarquistas de León

ATURADES I ATURATS, NO ENS QUEDEM QUIETS!

Els i les companyes afiliades al Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT, formem una modesta agrupació de treballadors i treballadores organitzats per la defensa dels nostres interessos econòmics. Per nosaltres però, els i les treballadores no son només aquells que tenen una feina i una nòmina.
Nosaltres considerem que els aturats, els jubilats i els estudiants també són persones treballadores per una raó molt senzilla: totes aquestes persones han hagut o hauran de treballar en algun moment de la seva vida per assegurar-se unes condicions de vida dignes o depenen directament de familiars que es guanyen la vida treballant o de les pensions que tots els treballadors en actiu contribuïm a pagar.

Així doncs, tant el Sindicat d’Oficis Varis de Mataró, com la resta de Sindicats adherits a la Confederació Nacional del Treball, es componen també d’estudiants, de jubilats i cada vegada més aturats.
A la ciutat de Mataró hi han al voltant de 13.000 persones que, en contra de la seva voluntat, estan aturades. 13.000 persones que estan en condicions de treballar però han de dependre de les prestacions d’atur si es que en tenen. Cal recordar que només una petita part dels aturats que porten més de 2 anys sense treballar reben l’ajud dels 400€ gràcies a govern, patronal, i la traïció de les gestores anti-obreres CCOO i UGT.
La crisi econòmica ha suposat un augment de la carestia de vida i una gran pèrdua de poder adquisitiu per la classe treballadora que te serioses dificultats per accedir a necessitats bàsiques com la vivenda. Aquestes dificultats són encara més grans per les persones que van perdre la feina fa més de 2 anys, que no han pogut pagar els lloguers o les hipoteques
Als nostres barris, a les nostres famílies i entre les nostres amistats cada vegada estem coneixent més casos de persones que estan al límit de la pobresa o ja l’han superat, cosa que no haguessin imaginat mai fa uns 4 o 5 anys.
Nosaltres, des de l’Anarcosindicalisme, fem una crida a totes les persones que es considerin treballadores a organitzar-se amb nosaltres i construir vincles de solidaritat per fer front de manera col·lectiva als atacs que els banquers, els empresaris, els especuladors i els governs estan llançant contra els interessos de la classe treballadora.
Volem caminar cap a una Vaga General Indefinida de caràcter revolucionari i necessitem la teva acció solidària per aconseguir unes reivindicacions bàsiques que acabin amb l’atur:
  • Jornada laboral de 30 hores setmanals sense reducció de salari.
  • No a les feines a preu fet.
  • No a les hores extra.
  • No al treball temporal.
  • Control per part dels sindicats de les borses de treball.
A més proposem la creació d’una Assemblea d’Aturats del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT per:
  • Pressionar a les empreses on els treballadors denunciïn la falta de personal per que contractin companys i companyes en atur.
  • Conscienciar els aturats que acudeixen a les Oficines de Treball del SOC i a les ETT buscant feina, de la necessitat d’estar organitzats conjuntament amb les i els treballadors en actiu.
  • Impedir que facin fora de casa els companys i les companyes que no poden pagar les hipoteques o els lloguers.
  • Practicar l’autogestió i el recolzament mutu entre els i les treballadores en atur i en actiu del Sindicat per assegurar les necessitats bàsiques de tots els nostres companys i companyes.
  • Habilitar i gestionar vivendes dignes de forma comunitària en edificis ocupats i organitzar grups d’expropiació d’aliments a grans cadenes alimentícies.
L’assemblea del Sindicat, 21 de juliol del 2011
 
NOTA
El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró no rep subvencions, no te alliberats, fa boicot a les eleccions sindicats i als comitès d’empresa. Nosaltres només són un col·lectiu de persones treballadores organitzades sense dirigents i al marge dels partits polítics.

Felip Puig a Mataró

Demà dimecres 27 de juliol està presvista la visita de Felip Puig, conseller d’interior i responsable dels Mossos d’Esquadra, a Mataró en motiu de la festa major.
El nou alcalde de CiU, Josep Mora, ha convidat al director d’orquestra de la repressió catalana a assistir a l’Ofici de les Santes, un acte arcàic on es reuneixen autoritats, clergat i altres membres de les classes dirigents i adinerades.
Amb aquesta invitació, Joan Mora s’alinia al costat de Felip Puig i la seva política de terror i força bruta contra els que lluiten per evitar les retallades socials, la desaparició de l’estat del benestar i el dret a la vivenda digna.
Felip Puig és el l’últim responssable del disturbis viscuts a la Pl. Catalunya de Barcelona en el moment que els mossos d’esquadra van voler desallotjar els acampats el 27 de maig. A més és el responsable dels alderulls viscuts ahir, 25 de juliol,  al Barri del Clot de Barcelona quan uns centenars de veins solidaris intentaven impedir que els Mossos d’Esquadra expulsessin de casa a una familia enfrontada amb el propietari del pis que llogaven.
A més com a responsable dels mossos, el considerem responsable de les detencions de 6 membres d’un piquet al Barri de l’Havana en dia 29 de setembre, dia de vaga general.
El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT vol encoratjar a les persones treballadores de la ciutat, les veritables victimes de les polítiques lliberals i antiobreres dels governs, a mostrar el seu rebuig a Felip Puig, el responsable de defensar el interessos dels capitalistes a base de violència i agressions als que lluiten.
Prou retallades socials, prou repressió policial!
Suport mutu, lluita de classes!

Secretaria de Premsa i Comunicació

Crònica: jornada llibertària

El 16 de juliol el sindicat d’Oficis Varis de Mataró va organitzar una jornada llibertària en la que van participar una vintena de persones.
La jornada va començar amb la pintada d’un Mural al pas de Sant Simó sota la N-II per part d’alguns companys i companyes del sindicat. En el mural es pot llegir sobre el fons roig i negre la frase: NO SOMOS MERCANCIA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERQMOS SER. A PESAR DE TODO, CNT.
A l’hora de dinar ens vam reunir a la seu del sindicat per menjar en un ambient fraternal entre companyes, companyes afiliats i simpatitzants.
A la tarda va tenir llor l’acte central de la jornada a la Plaça Occitànica, un debat amb el títol “COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA” amb la participació d’un militant del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró, un del Sindicat d’Oficis Varis de Tarragona i d’una companya del vinculada al moviment veinal del barri de Cerdanyola. Durant el debat és va fer una repàs a la situació actuar de crisis econòmica, laboral i social, i es van fer propostes per que els treballadors i treballadores s’organitzin en defença dels seus interessos en un moment de perdua continuada de drets.
A la nit, una altre vegada en ambient fraternal a la seu del sindicat vam projectar la pel·licula “LOS LUNES AL SOL” ja que tracta un tema de extremada actualitat, el patiment de les persones aturades.
Secretaria de Premsa i Comunicació

Com salvem la generació perduda?


Plaça Occitània – Dissabte 16 de juliol – 19h 
El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró vol compartir amb totes les persones treballadores de la ciutat les seves propostes revolucionàries i ho volem fer al carrer i a les places. Volem presentar i oferir una eina de lliuta, una estructura organitzativa que ha demostrat la seva útilitat per les conquestes social com la jornada laboral de 8h.
És per això que estem organitzant un debat al carrer que comptarà amb la participació de companys del sindicat i altres convidats en el que el públic no serà públic sinó que també serà part activa prenent la paraula.
El debat portarà per títol: 
Com salvem la generació perduda?
Durant el debat es plantejaràn les següents qüestions a les qüals els participants donaran les sev respostes particulars:
  •  Com es pot interpretar l’expressió generació perduda? Qui forma part d’aquesta generació? Que és el que s’ha perdut? 
  • Podem confiar en els governs, els parlament i els partits polítics per salvar la generació perduda?
  • De quines eines i exemples de lluita social disposa la generació perduda per organitzar-se i mobilitzar-se?
  •  Quina és la ètica i els valors que haurien de guiar la mobilització de la generació perduda per construir una societat més justa?

L’acte tindrà lloc el dissabte 16 de juliol a les 19h a la Pl. Occitània. 

Secretaria de Premsa i Comunicació

Novetats sobre la Jornada Llibertària – 16 de juliol

Informem que la Jornada Llibertària que estem organitzant pel 16 de juliol ha sofert agunes modificacions per problemes amb l’administració pública en qüestió de permisos.


S’ens exigeix la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil per fer una sessió de cinema a la fresca. Aquest és un exemple més del control social de les insitucions democràtiques que limiten els drets de les persones d’utilitzar els espais públics per generar consciència social.


Aixi doncs, la Jornada Llibertària queda de la següent manera:


10:00 
Pont de la N-II sobre la riera de St. Simó.
Pintada d’un mural amb el lema:
NO SOMOS MERCANCÍA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERAMOS SER. A PESAR DE TODO… CNT.

14:30
Seu del Sindicat (C/Nou de caputxines, 10 bis).
Dinar fraternal*
19:00
Plaça Occitània.
Debat amb la participació del públic amb el títol:
COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA?

22:00
Seu del Sindicat (C/Nou de caputxines, 10 bis).
Cinema a la fresca amb una pel·licula de temàtica d’actualitat:
LOS LUNES AL SOL
*Es demana confirmar assistència abans el 12 de juliol a flmataro@cnt-ait.es o al 699 31 37 85. Indiqueu si sou vegetarians. Preu: 5€.

El Departament de Territori i Sostenibilitat acomiada els treballadors en vaga

El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT vol mostrar públicament el seu suport als companys i companyes que han estat acomiadats pel Departament de Territori i Sostenibilitat per haver iniciat una vaga a l’Àrea de Gestió d’Infraestructures per lluitar contra la cessió il·legal de treballadors i la subcontractació.

+ info: http://cnt-agites.blogspot.com/

Ens sentim solidaris amb els companys i companyes represaliats ja que qualsevol de nosaltres es pot trobar en la mateixa situació en qualsevol moment. A més la seva lluita és una lluita que no només els beneficia a ells, sinó que repercuteix en els drets dels treballadors i treballadores en general.

És per això que nosaltres a Mataró, tot i no treballar al Departement de Territori i Sostenibilitat, també ens sentim atacats i represaliats i volem convidar a tots els treballadors i treballadores que se sentin atacats i solidaris a participar amb nosaltres per donar respostes a aquests abusos intolerables amb l’acció directa.



Secretaria General

Jornada Llibertària – 16 juliol 2011

Els companys i companyes del Sindicat us volem convidar a participar en els actes que hem organitzat a diferents punts de la ciutat pel dissabte 16 de juliol i que us presentem en forma de Jornada Llibertària de debat, reflexió col·lectiva i fraternitat.

10:00 
Pont de la N-II sobre la riera de St. Simó.
Pintada d’un mural amb el lema:
NO SOMOS MERCANCÍA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERAMOS SER. A PESAR DE TODO… CNT.

14:30
Seu del Sindicat (C/Nou de caputxines, 10 bis).
Dinar fraternal*
19:00
Plaça Occitània.
Debat amb la participació del públic amb el títol:
COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA?

22:00
Plaça dels Bous (lloc per confirmar).
Cinema a la fresca amb una pel·licula de temàtica d’actualitat:
LOS LUNES AL SOL
*Es demana confirmar assistència abans el 12 de juliol a flmataro@cnt-ait.es o al 699 31 37 85. Indiqueu si sou vegetarians. Preu: 5€.