Home // 2011 // setembre

8 d’octubre. Debat al carrer: "El Sindicalismo basura y la Huelga General"

Per no perdre els bons costums, el nostre modest Sindicat ha tornat a decidir sortir al carrer i a les places.

Tot i que ens agradaría, no tenim prou força per poder fer sortir a milers de persones treballadores de la ciutat per exigir una societat justa sense estats ni mercats.
Així doncs, de moment, farem el que està a les nostres mans: portar les nostres idees revolucionàries a les places per compartir-les amb el poble, amb tots els que com nosaltres estan farts d’aquesta societat de classes, de rics molt rics i pobres molt pobres.
El dissabte 8 d’octubre a partir de les 19h, a la Plaça Isla Cristina de Cerdanyola (Plaza de los Taxis), tindrà lloc un debat públic amb el títol “El Sindicalismo Basura y la Huelga General”.
Amb aquest debat volem fer reflexionar sobre la importància de la vaga com a mesura de pressió proletària i la seva utilització fraudulenta com a mesura propagandística que alguns sindicats utilitzen per justificar la seva existència.
A més posarem sobre la taula qüestions diverses com la importància de que les vagues generals tinguin un caracter revolucionari, siguin indefinides i siguin convocades per organitzacions amb molts treballadors que siguin capaces de paralitzar l’economia.
Benvinguts/des al debat!
Secretaria de Premsa i Comunicació

Terrorisme anti-obrer a l’Ajuntament de Calella

Publiquem aquesta notícia a petició de la victima de les agressións:
L´AJUNTAMENT DE CALELLA, AMENAÇA EN ACOMIADAR UN TREBALLADOR, DESPRES DE QUE AQUEST DENUNCIES IRREGULARITATS A LA INSPECCIÓ DE TREBALL.
L´alcaldessa Montserrat Candini, amenaça a un treballador de parcs i jardins Oscar.L.G en acomiadar-lo de forma immediata, si no retira les denúncies que aquest va posar en contra l´ajuntament de Calella i anul·la l´expedient que actualment està instruint la Inspecció de Treball juntament amb l´Institut Nacional de Seguretat Social.

Els fets ja venien de l´anterior govern PSC-ERC, quan el treballador va causar baixa laboral durant uns mesos per malaltia, i posteriorment l´Institut Nacional de Seguretat Social va determinar que era un malaltia professional, posteriorment aquest va denunciar a la Inspecció de Treball la gran mancança de prevenció de riscos i salut laboral, atès que els delegats sindicals i de prevenció de riscos no ho havien fet mai.
En el primer informe de la inspecció de treball es van detectar múltiples irregularitats que no s´ajustaven a la legalitat ni tampoc a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, corroborant així els fets denunciats pel treballador.
L´Ajuntament, va prendre represàlies contra el treballador ja fa mes d´un any i fins a dia d´avui, inclòs estan de baixa laboral actualment, amb tot tipus de discriminacions, assetjament laboral, humiliacions i retirada de complements econòmics de la nomina, en definitiva el mes conegut com a “ mobbing laboral”, fins la passada i l´ultima reunió mantinguda el passat 18 d´agost, entre l´alcaldessa, el tinent d´alcalde Sr. Xavier Pedemonte, el Sr. Albert Torrent regidor de medi ambient i el Sr. Joan Antoni Hernàndez tècnic de RR.HH, en qual oferien al treballador una segona oportunitat per seguir treballant a l´ajuntament, a canvi de que aquest retires totes les denuncies que s´estan cursant actualment, en cas contrari l´acomiadarien en les properes setmanes encara que estigues de baixa laboral.
L´equip de govern de l´Ajuntament de Calella, s´enfronta contra tres demandes judicials per responsabilitat civil, assetjament laboral i restitució de les funcions del treballador més els danys i perjudicis ocasionats, apart dels expedients oberts i encara en instrucció per part de la Inspecció de Treball i l´Institut Nacional de la Seguretat Social.
El treballador, està actualment de baixa laboral degut a haver patit en diverses ocasions atacs de crisis d’epilèpsia, derivades al estrès i ansietat provocades pel mobbing laboral, i segueix tractament psiquiàtric, neurològic i farmacològic als Hospitals de Calella i la Vall d´Hebrón.

El Sindicat de Tarragona de la CNT sobre els sindicats "alternatius"

Els companys anarcosindicalistes de Tarragona s’han adherit al posicionament que ha fet públic aquest sindicat sobre el sindicalisme “alternatiu” amb algúnes petites matitzacions.

Podeu veure el text que han publicat a la seva web: http://cnt-tgna.org/?p=1737

Aprofitem per saludar als companys i desitjar-los força i encert en la seva lluita, la nostra lluita.

Contra el “sindicalisme combatiu i no pactiste” sindicalisme anarquista i revolució social comunista llibertària!


Secretaria de Premsa i Comunicació del SOV de Mataró

Posicionament davant la jornada de lluita del 29-S

A la classe treballadora de la Ciutat,

Als assalariats i assalariades, als aturats i aturades, als estudiants, als jubilats i jubilades,

 
A tots els proletaris i proletàries de Mataró,

Res del que direm és nou d’ara. Tots i totes sabem el que passa. Ho sabem perquè ho vivim cada dia:

L’atur pels aires, hipoteques que no podem tornar, reformes laborals, contractes temporals per tota la vida, hores extres, retallades socials, acomiadaments en hospitals, no ens paguen els subsidis, tot cada vegada més car i els sous són una merda, ens foten al carrer per dos duros, l’educació cada vegada és més elitista perquè no hi ha diners, l’estat gasta diners per fer la guerra a Líbia, per que vingui el Papa de visita i per mantenir al Rei i la seva família.

Totes aquestes coses i moltes més amenacen els nostres interessos, els de la classe treballadora. Cada més que passa, al proletariat se’ns fa més difícil la vida.

Potser semblen antigues o estranyes aquestes paraules, però també són molt antics el capitalisme i l’estat i encara segueixen explotant a uns i beneficiant a uns altres.

Els problemes que tenim, les injustícies que vivim, no són culpa de la crisi. El veritable problema és el sistema capitalista i el poder de l’estat que defensa la societat classista actual.

Així és, els problemes de la crisi no són un problema per tots els ciutadans, ja que no tots som iguals. Alguns som la part desfavorida i els altres són la part beneficiada.

Els especuladors compren vivendes i altres coses bàsiques per vendre-les més cares i guanyar diners sense fer res de bo per la societat, i a més a més fan que els preus de les coses cada vegada siguin més grans.

Els inversors de la classe financera deixen diners als estats a uns interessos molt grans i obliguen als governs a reduir la despesa social per que els estats puguin tornar els diners als inversors.

Els empresaris ens fan produir coses inútils o oferir serveis innecessaris per obtenir uns beneficis que es queden ells i a nosaltres ens donen uns sous ridículs per que siguem bons esclaus amb nòmina.

Nosaltres, la classe treballadora, els proletaris, només podem guanyar-nos la vida treballant, venent la nostra força de treball o la nostra intel·ligència per tenir un salari, que és l’esclavitud en forma de nòmina.

Cada vegada és més necessari que reaccionem. Però aquesta vegada no ens manifestarem com a ciutadans, sinó com a treballadors, com a estudiants, com a jubilats, com a aturats, com a proletaris.

Aquesta vegada reaccionarem sense creure’ns les promeses dels partits polítics i no votarem a les eleccions. Ni tan sols formarem un partit polític per convèncer a ningú de que nosaltres si que representem els interessos del poble.

Ara ja tenim molt clar que ningú pot representar els interessos de la classe treballadora perquè sempre acaba defensant els seus interessos personals. Ara els nostres interessos com a proletaris els defensarem nosaltres mateixos, atacant i combatent tota mena d’organització sindical que prengui decisions en nom dels treballadors i la classe proletària sense que nosaltres no haguem decidit en assemblea quins són els nostres interessos.

És hora d’acabar amb les cúpules sindicals, els alliberats, els sindicalistes professionals, els comitès executius dels sindicats subvencionats que decideixen en nom nostre i ens traicionen.

És per això que fem una crida als afiliats de CC.OO. i U.G.T. a abandonar aquestes organitzacions antiobreres i organitzar-se al marge d’elles. 

És hora d’acabar amb les plataformes oportunistes de sindicats minoritaris que és declaren alternatius i que tenen com a únic objectiu ocupar el lloc dels més grans. Els sindicats alternatius que s’anomenen combatius, participen en el mateix model de representació sindical i col·laboren amb les estructures de l’estat igual que ho fan U.G.T. i CC.OO. Els sindicats alternatius són iguals que els majoritaris, perquè reben subvencions de l’estat, promouen la delegació al demanar el vot a les eleccions sindicals, decideixen en nom dels treballadors al participar als comitès d’empresa i estan plens d’afiliats i dirigents de partits polítics.

A més a més aquests sindicats alternatius utilitzen l’engany per atraure als treballadors. L’exemple més clar és la C.G.T. que es defineix anarco-sindicalista i reivindica el passat i la història de la C.N.T. (una de les organitzacions obreres amb més protagonisme al segle XX i a la revolució social del 1936) per donar-se prestigi, però actua en contra dels principis de l’anarquisme, acceptant subvencions, participant en estructures jeràrquiques com els comitès d’empresa i fomentant la delegació amb les eleccions sindicals.

Els sindicats minoritaris volen guanyar prestigi enfrontant-se amb els majoritaris que ja estan desprestigiats, però en realitat tots defensen el mateix model sindical: el reformisme i el delegacionisme. Aquesta és la mateixa estratègia dels partits polítics: tots es critiquen uns als altres, però tots participen del mateix privilegi.

És per això que fem una crida als afiliats a la C.G.T. i els altres sindicats alternatius, minoritaris o combatius a abandonar aquestes organitzacions enganyoses i organitzar-se al marge d’elles. 



A més a més fem una crida al boicot a les mobilitzacions que convoquin aquestes organitzacions (U.G.T., CC.OO., C.G.T.) en solitari o en companyia d’altres organitzacions. Ens oposem a la idea d’un front comú dels sindicats alternatius contra els majoritaris. El sindicalisme alternatiu vol convocar una Vaga General per donar-se propaganda per guanyar-se els vots en les eleccions sindicals dels treballadors descontents amb U.G.T. i CC.OO. i apropar-se els joves amb inquietuds i més combatius. Aquests sindicats alternatius volen treure la gent al carrer per sortir a la premsa burgesa i fer-se propaganda però no tenen l’intenció d’enfrontar-se al capitalisme i l’estat per transformar la societat. Per això hem d’estar atents i no caure en el seu joc. Ells són una part més del problema.

Davant l’atac dels capitalistes i l’estat contra els nostres interessos i la traïció dels sindicats, majoritaris i alternatius, l’única esperança que ens queda són les idees de l’anarquisme i l’acció permanent del proletariat en organitzacions de classe i revolucionàries que combateixin el sindicalisme institucionalitzat i subvencionat, tant majoritari com minoritari, amb la mateixa energia que combaten l’estat i el capital.

Visca la Classe Treballadora!

Visca la Revolució Social!

Visca l’Anarquia!

De "Huelgas", políticos y delegacionismo

La Huelga tradicionalmente ha sido considerada como la última herramienta de la clase trabajadora, la más eficaz y, a la vez, y por ello, la más dura; tanto para la patronal como para les trabajadores. Se trataba de la última herramienta porque significaba la paralización de la producción, porque más allá de eso no se disponía de ninguna otra fuerza. Puesto que, como clase productora, es la producción nuestra exclusividad, eso la convierte en la mayor de nuestras fuerzas. Se trataba de la última herramienta porque antes de ella se habían puesto en práctica otra serie de herramientas; que, además, de presionar al empresario, también servían para concienciar a todos les trabajadores, de esta forma cuando se hacía un llamamiento a la Huelga, éste era eficaz porque lo hacían los propios trabajadores después de un trabajo de agitación. Sin embargo, hemos visto como en la actualidad el concepto está totalmente distorsionado. 
La Huelga ya no es la última herramienta de lucha, es un método de protesta. Para nosotros, esta cuestión es muy importante, una herramienta de lucha es un medio para conseguir algo, un método de protesta es un medio para decir algo. Ese es, desde nuestro punto de vista, uno de los principales factores que ha conllevado a desprestigiar de forma progresiva la Huelga. Porque se han tomado en vano, se han utilizado de forma discrecional. Por otro lado, no se toma un trabajo previo, las huelgas se convocan sin tener en cuenta la situación del conflicto, es decir, sin un análisis estratégico previo, y, sobre todo, sin contar con la opinión de les trabajadores. Además, en los últimos años, podríamos hablar de décadas, las huelgas han pasado a ser en la práctica una especie de “referéndum democrático”. Es decir, visto que las Huelgas dejan de ser métodos de lucha para ser métodos de protesta, el éxito de las mismas se mide exclusivamente por el porcentaje de personas que las secunda, esto es lo que las convierte exclusivamente en un éxito o en un fracaso. Sin embargo, el éxito de las Huelgas se debe medir por su capacidad de hacer daño al empresario, de minar su capacidad de producción al punto de serle imposible continuar haciendo frente a esa Huelga. Esta teoría gana fuerza cuando comprobamos que todas las “huelgas generales” han sido convocadas, a lo sumo, para un sólo día. Esta es una cuestión fundamental; si lo que se quiere parar es la producción, un sólo día no es suficiente. Este es el motivo por el que las Huelgas se convocaban de forma indefinida, y sólo terminaban cuando cedía una de las partes en conflicto.

Por otro lado, cabe destacar, el papel jugado por los partidos políticos. Si tenemos que una Huelga es una lucha de les trabajadores, si tenemos que los partidos políticos, por propia esencia, tienen como exclusivo ámbito de desarrollo el Parlamento, ¿cuál es el motivo que les lleva a apoyar, o incluso incitar, a les trabajadores a realizar una huelga? Porque si entendieran que la Huelga es un método de lucha eficaz, por fuerza habrían de dejar el método parlamentario. Pero si, como creemos, siguen confiando en el método parlamentario, por fuerza entenderán la huelga como un método de presión electoral. La Huelga deja así de ser un método de lucha para ser, otra vez, un método de protesta. Para nosotros no es casualidad que desde la “izquierda política” se apoyen estas “huelgas”, porque lo que se pretende es su desprestigio. En la actualidad la huelga, como método de protesta, está donde la izquierda quiso llevarlas: al campo donde no tienen ninguna viabilidad como método exclusivo de lucha, donde sólo tienen cabida como método de presión al Parlamento. Esto para nosotros es la materialización de una estrategia comenzada años atrás que encuentra uno de sus principales detonantes en la firma de los Pactos de la Moncloa. El PCE, la UJCE y el resto de fuerzas políticas de la izquierda, parlamentaria o extraparlamentaria, que apoyan las huelgas pretenden minar su sentido de lucha para trasladarla, exclusivamente, al ámbito de la protesta. Encuentran estos métodos como medios de apoyo a su actividad, anulan su capacidad de reproducirse por ellos mismos. Coartan la acción directa para desarrollarla en el ámbito de la acción mediada o política. Este es un ejemplo del papel jugado por los partidos políticos como desmovilizadores de la clase trabajadora. Vamos a exponer nuestra postura, como parte conformante de la clase trabajadora sin interés político alguno, ante la reforma laboral y ante los sindicatos de representación que han convocado esta huelga: – La reforma laboral es un paso más en la progresiva desestructuración de la clase trabajadora y, cada vez más, en su progresiva pérdida de derechos. Creemos que esta reforma afecta de forma especial a la juventud, pues las medidas que se van imponer no sólo la afectaran de forma directa (como es la potenciación del contrato para la formación) sino además que todas las medidas se irán consolidando, creando un importante punto de inflexión, en los próximos años. Los sindicatos de representación que convocan esta huelga hace tres meses estaban dispuestos a firmar gran parte de la reforma laboral, preocupándose exclusivamente de pulir algunos aspectos de la misma. Sin embargo, una vez que desde el Gobierno se impone la reforma laboral (aunque también la podrían haber impuesto los “agentes sociales”) se cambia totalmente el discurso y se critican aspectos que días atrás se apoyaban. Con todo esto, parece que el panorama es tan desolador y tan hipócrita que podíamos posicionarnos en contra de la huelga y hacer un llamamiento a les trabajadores a no secundarla, pues se trata de un simple paripé. Para nosotros sería un análisis bastante simplista el limitarnos a criticar a los sindicatos de representación. Creemos que todavía hay herramientas de Organización que son válidas, creemos que la principal causa de que la reforma laboral haya salido adelante y los sindicatos de representación hayan tenido la posibilidad de convocar una huelga tres meses después es la pasividad de la gente. Para nosotros no se trata sólo de criticar a los sindicatos de representación, se trata, sobre todo, de quitarles sus cuotas de poder, destruirlas y fomentar formas de organización horizontal, y para eso no basta con quejarse en la barra del bar. 


Juventudes Anarquistas de León