Memorias de José Luis García Rúa <¡¡ IN MEMORIAM !!>

Publicado: Lunes, 17 Enero 2011
Visitas: 6624

Al entrar en el domicilio granadino de José Luis Garcia Rua se escucha la lengua griega.
El veterano anarquista gijonés (31 de Agosto de 1923), fundador en los sesenta de la Academia Obrera de la calle Cura Sama, explica latín ,griego y aleman a uno de sus nietos. “Se llama Héctor, un nombre clásico”. Doctorado en 1955 por la Universidad de Salamanca en Filologia Clásica -con la tesis “El sentido de la interioridad en Séneca”-, Garcia Rua será después profesor adjunto de Antonio Tovar y ampliará estudios en Munich.
Sin embargo, en 1958 renuncia «a la
adjuntía de Salamanca» y al año siguiente «al lectorado en Maguncia, aplastado por la burocracia y el estilo posprusiano aleman”.
Regresa entonces a Gijón y encabeza la oposición antifranquista con la
creación de la Sociedad Cultural Gesto o de la citada Academia de Cura Sama. Su actividad política provocará que lo expulsen de la Universidad de Oviedo, con lo que a partir de 1971, ya como militante de la CNT, iniciará un periplo personal de «perseguido político» por el que, «pese a no hacer
proselitismo», es expulsado de varios centros educativos andaluces. Finalmente, será adjunto titular de
Historia de la Filosofía en la Universidad de Granada, donde se jubila como profesor emérito en 2003.
Varios sucesos de su vida lo marcarán. Ante el cadáver de su padre -durante el cerco a Oviedo, al comienzo de La Guerra Civil- un compañero
anarquista de éste le dice a aquel chaval de 13 años: «No llores, cuando seas
grande ya lo vengarás». «Aquello se me quedó grabado; yo no soy un hombre que ame la violencia y quizas la manera de vengarlo ha sido mi fidelidad a la causa obrera». Poco después, en el orfanato Miliciano
Alfredo Coto, en Gijón, recibirá una lección de entereza del anarquista gijonés Eleuterio Qintanilla. «Estábamos en un examen de Francés y sonaron las sirenas de la aviación; cinco
permanecimos en el aula y oímos aproximarse las explosiones y temblar los cristales, pero Quintanilla
no se inmutó. Fue una gran enseñanza sobre la necesidad de dominarse en situaciones comprometidas,
de no dejarse invadir por el miedo». Más tarde, huido ya a Francia con su familia, una traducción suya
del francés revolucionó la colonia de jóvenes, mujeres y ancianos en la que estuvo recluido, enLorgues, la Provenza. «Se pasaba hambre y el Alcalde puso un anuncio en el que decía recibir tan sólo
cinco francos diarios por cada persona, pero yo había leído en un periódico que el Gobierno de Negrín
daba a Francia quince francos diarios por refugiado; traduje aquella noticia y la puse al lado de lo que
había escrito el Alcalde. No imaginé que cuatro palabras pudieran tener el efecto que causaron».
Años después, durante su estancia en Alemania, conocerá a Gisela Wiedermann, que será su esposa.
«Decidimos unirnos y le dije que yo tenía tres condiciones: asentar mi vida afectiva, dedicarme a los
otros y que cuando mi madre fuera mayor y no pudiera valerse vendría conmigo. En efecto, ella
cumplió al pie de la letra aquel compromiso». Gisela Wiedermann falleció en agosto de 2010.
En el presente, José Luis García Rúa, fiel a su ideario anarquista, sigue dictando conferencias y
escribiendo artículos. «El capitalismo produce que 200 propietarios tengan tanto como 3.000 millones
de personas», asegura, al tiempo que reflexiona sobre la crisis del presente: «La voluntad del sector
financiero internacional es eliminar la independencia de las pequeñas y medianas industrias y acabar
con el sentido soberano de los estados; su intención es que el Estado del bienestar desaparezca, que
disminuyan los salarios y las pensiones; y todo esto ya lo tenemos encima».

Aixó estimats lectors, és l’inici de les seves memóries.

Serveixin per a retre un merescut homenatge a aquest home bo !!

El valor de les milicianes, reproduït en aquest resum fotogràfic :

Vom spanischen Bürg […] Frauen der Arbeiter […] Guadarrama beim Mi […] haben einen nagelneu […]
10.8.36 [Herausgabedatum]

La valentia de les milicianes reproduides aquí.

La companyera actriu i parella del també afiliat Fernando Fernan Gómez als anys 70, ha mort avuí 12-07-2016; víctima d’un càncer. Tenia 69 anys.

SALUT i ANARQUIA ALLÀ A ON SIGUIS, EMMA,

Últimament els governadors regionals a Mèxic estan aplicant unes mesures anti-manifestacions, molt sagnants contra les protestes legítimes dels col.lectius professionals i contra la població en general que es manifesta pels carrers.
Aquesta vegada han sigut massacrades varies persones durant una manifestació de mestres a l’Estat d’Oaxaca. Com sempre els botxins han sigut els policies armats amb armes amb munició real.

Aquí teniu el video que ens han enviat :

https://t.co/9gIams5DuU

(AVÍS: per entrar amb el LINK, heu de fer-ho a través del vostre compte de twitter)

Secretariat del SOV de la CNT- Mataró 24 de Juny de 2016
—
SINDICAT D’OFICIS VARIS DE MATARÓ
de la Confederació Nacional del Treball (CNT)

C/ Nou de les Caputxines, 10 Bis, 08301 Mataró

CORREU ELECTRÒNIC
flmataro@cnt-ait.es(13) News about #OaxacaLucha on Twitter

Som i Serem,…Anarquistes. El nostre repte serà sempre la igualtat de tots els individus; llibertat i treball per totes aquelles persones que creguin en la honradesa, la solidaritat i la igualtat.                  Per això continuem treballant de forma anónima i gratuïta. Per això lluitem. Per això morim.

CANDRO

Procedéncia de la notícia:
LA DIRECTA
[ diari alternatiu i imparcial ]
• Portada
Llibertats

Espionatge, més enllà de la llei

L’obtenció d’informació personal sense consentiment col·lisiona amb la llei de protecció de dades i
l’us de fons reservats, que només ho permeten si hi ha un perill real per a la seguretat pública o
s’està cometent un delicte. Fitxes d’activistes elaborades pel Grup 6 de la Brigada Provincial d’Informació de la Policia Nacional espanyola.
19/04/2016

Liberté, égalité i no sé què !!!

L’ateneu La Base, al punt de mira

“Nosaltres t’oferim una contraprestació econòmica. El que passa és que aquesta contraprestació
econòmica tindrà una part fixa mensual –podem dir–, que anirem depositant en un compte que tu
t’obris, o te la podem donar en mà”. Amb aquestes paraules, T.M., que es presenta com un agent “de
seguretat de l’Estat“, ofereix a Quim Gimeno uns diners de fons reservats, que, segons la llei, es
destinen a sufragar les despeses que s’estimin necessàries “per a la defensa i la seguretat de
l’estat. En aquest cas, els suposats agents volen destinar-los a fer que el potencial confident
aconsegueixi dades de persones que freqüenten l’Ateneu La Base del barri del Poble-sec de Barcelona o
“l’altre ateneu”. Concretament, un d’ells explica a Gimeno que li interessa “un llistat” i posa un
exemple: “Pepe; Pepe López, viu per aquí, treballa no sé on. Dades objectives: domicili, telèfon… Si
està posat en alguna moguda, si ha estat detingut, si és actiu o poc actiu (…), si està alliberat
al casal, si té clau i obre i tanca,si és dels que hi va sovint, no hi va sovint…”.
Els reclutadors estan interessats en “dades objectives” com domicilis, telèfons i llocs de feina.
Diversos advocats consultats han coincidit a assenyalar que la compilació d’aquest tipus d’informació
col·lisionaria amb la legalitat. L’article de la llei de protecció de dades centrat en els Fitxers de
les Forces i Cossos de Seguretat traça la línia vermella de fins on està permesa la recollida i el
tractament d’informació de caràcter personal sense consentiment: “Dades que resultin necessàries per a
la prevenció d’un perill real per a la seguretat pública o per a la repressió d’infraccions penals”.
Per l’advocat de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats Àlex Solà, “accedir a unes dades
personals o demanar a algú que te les passi de sotamà no té cobertura legal”
Per tant, d’entrada, segons explica l’advocat Jordi Busquets, es poden demanar les dades d’una persona
quan estigui relacionada amb la comissió d’un delicte: “No es poden obtenir les dades pel simple fet de
freqüentar un local, quan aquest és públic. Només es podria fer en el cas que el local estigués
destinat exclusivament a la comissió d’un delicte, sense cap altre ús”.
Per l’advocat de la comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats Àlex Solà, “accedir a unes dades
personals o demanar a algú que te les passi de sotamà no té cobertura legal. Cal autorització
judicial” . No obstant això, recorda: “La confecció de llistes de dissidents és totalment il·legal,
però es fan i es comparteixen”. La lletrada Eva Labarta afegeix que, si es pogués demostrar que els
policies estan treballant sense un supòsit concret, s’estaria incorrent en el que, en termes judicials, s’anomena “investigació erràtica”. Les proves, en la fase judicial, es consideren nul.les.
Les advocades Laia Serra i Benet Salellas coincideixen a subratllar que les investigacions prospectives
estan prohibides. La mateixa fiscalia, a la circular 4/2013, recorda: “Queden prohibides les investigacions generals sobre la conducta o activitats d’una persona i les investigacions prospectives.
No han d’iniciar-se unes diligències d’investigació sinó en virtut de la notícia de la comissió d’un
fet concret que revesteixi els caràcters d’infracció penal”. Salellas insisteix que “si no tens
indicis d’un delicte, no pots obrir una investigació per veure si en trobes”.
Segons la lletrada Eva Labarta, la compilació d’aquest tipus d’informació, en determinats supòsits,
podria ser “constitutiva d’un delicte de revelació de secrets”
Per a Labarta, són terrenys nebulosos, però la compilació d’aquest tipus d’informació, en determinats
supòsits, podria ser inclús “constitutiva d’un delicte de revelació de secrets”.Salellas hi coincideix
i considera que, sense un fet concret presumptament delictiu al darrere, aquestes dades no només
podrien ser invalidades en fase judicial, sinó que podrien arribar a provocar l’obertura d’un
expedient contra els agents que hi han participat.
Com a contrapartida, per obtenir la informació, T.M ofereix al potencial confident uns “200 o 250
euros” perquè pugui “funcionar”. Tanmateix, en funció de la transcendència de la informació, es
compromet a: “Una millora econòmica; algun taló per fer alguna escapadeta; per a tu o amb la teva
nòvia”. Aquestes despeses, si s’haguessin arribat a produir, provindrien de la partida de fons
reservats que el govern espanyol ha previst en el pressupost per a 2016: 26,86 milions d’euros. El
gruix d’aquesta quantitat és gestionat pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i el Ministeri de
l’Interior espanyol, tot i que també se’n consignen a Defensa i Assumptes Exteriors.
Se’n sap ben poc, de la partida, perquè té la qualificació de secret oficial: està prohibit
publicar-ne les despeses i està dotada d’un sistema especial de justificació i control. Els únics que
en tenen un mínim coneixement són, segurament, els membres de la Comissió Parlamentària integrada pel
president del Congrés i un representant de cada grup parlamentari.

Notícies relacionades:
“Captaràs informació de l’entorn dels casals del Poble-sec”

Espionatge 1