Refrexions des de l’anarcosindicalisme sobre la movilització dels “indignats”.
Aquest text s’ha redactat des de la perspectiva de les experiències viscudes durant les darreres setmanes a Mataró. Pot ser que algunes de les reflexions o observacions no siguin traslladables a les movilitzacions d’altres ciutats. De totes maneres, les propostes que es fan al final del text són de caràcter general i les fem extensives.
No perdem la il·lusió
Qualsevol que s’apropi o participi a les movilitzacions, acampades i assemblees que van sorgir arran del 15M podrà comprovar que tothom té moltes il·lusions i ganes de participar en un canvi important de la societat. Molts joves s’han implicat com mai en les qüestions col·lectives, altres de més grans han recuperat l’esperit de lluita que van anar perdent amb els anys, la democràcia i la pau social.
Ara bé, amb el pas dels dies i a mesura que la protesta va perdent el seu caràcter espontani i comença a seguir un camí determinat, moltes de les persones que hi participen comencen a no sentir-se identificats amb les reivindicacions o les decisions que es prenen en les assemblees a les places.
Aquest descontent i la conseqüent pèrdua d’identificació individual amb el moviment col·lectiu es pot explicar amb el fet que des d’un principi la protesta ha acollit moltes persones amb unes sensibilitats molt diverses i fins i tot enfrontades.
Dins d’aquesta heterogeneïtat s’ha generat cert descontent i desencís en les persones que han vist com la protesta anava adquirint un caràcter prou diferent a la seva idea inicial sobre quin podria ser el sentit i abast de la mobilització.
Moltes de les persones que estan deixant de sentir-se identificades amb la protesta han viscut com les assemblees han anat aprovant una gran llista de reivindicacions i mesures de caràcter reformista per millorar el sistema actual que esta adquirint la forma i el contingut d’un programa electoral que potser presentarà algun partit en les properes eleccions generals.
Necessitat d’anàlisi
Durant els debats en les comissions, les assemblees i els grups de treball s’ha posat de manifest que molts dels joves no tenen una formació ideològica o un pensament estructurat nascut de la consciència del seu paper en la societat actual capitalista. A la manca d’ideologia de molts cal contraposar la clara divisió ideològica d’aquells que si han treballat més aquesta qüestió.
La manca de consciència d’uns i l’esforç dels altres per posposar l’enfrontament ideològic s’ha traduït en una manca d’anàlisi de la societat a nivell col·lectiu.
La protesta ha adquirit des del principi un caràcter de moviment ciutadà, que no fa distinció entre persones, que està obert a tothom, que ha començat a fer propostes de canvi sense que s’hagi acordat quina visió particular del la societat comparteixen les persones que hi participen.
Una de les causes del retrocés gradual de la protesta enlloc de la seva extensió rau en no haver detectat les causes reals de la indignació que la mogut els joves en un primer moment.
La societat classista
Des de l’anarcosindicalisme proposem que s’analitzi la societat i la situació que ha portat a l’empitjorament de les condicions econòmiques d’una majoria de la societat.
Aquest anàlisi comença per detectar que la societat està formada i dividida per classes socials, grups de persones definits per la manera com accedeixen a la riquesa i a l’ús de l’autoritat. La manera que tenen d’accedir a la riquesa aquests grups i la capacitat de concentrar l’autoritat a més defineix en gran mesura les condicions econòmiques i morals a les que estan sotmeses.
Els membres de la classe empresarial disposen de cert capital obtingut per herència, o per usurpació, o per especulació, amb un crèdit o el treball i l’esforç personal que inverteixen en empreses que gracies a l’explotació del treball dels treballadors, autònoms o assalariats, creen productes o serveis. Quan aquest productes o serveis, produïts amb l’esforç dels treballadors, es venen, generen uns beneficis que acaparen els empresaris enlloc de repartir-lo justament entre tots i totes les treballadores.
Els membres de la classe especuladora disposen de cert capital obtingut per herència, o per usurpació, o per especulació, amb un crèdit o el treball i l’esforç personal que l’inverteixen per comprar coses quan son barates per vendre-les més endavant quan siguin més cares. Moltes vegades compren productes i bens de primera necessitat per a les persones com les cases o el menjar no per utilitzar-los, sinó per obtenir un benefici. Aquesta especulació provoca que els productes de primera necessitat pugin de preu i deixin de ser accessibles per a moltes persones.
Nosaltres, la classe treballadora, per accedir a la riquesa tenim només una via: treballar, currar, pringar. Nosaltres no tenim capitals per invertir, no hem rebut grans herències, no hem usurpat el capital de ningú, no ens donen crèdits al banc per crear una empresa. Nosaltres no ens guanyem la vida a costa de l’esforç de ningú, no explotem a ningú. Per tenir un plat a taula, per tenir un sostre només tenim una opció: treballar, currar, pringar. Nosaltres només podem vendre la força dels nostres braços o la intel·ligència de les nostres ments per assegurar-nos una vida digne.
Existeix també un col·lectiu de persones molt especial a la societat conegut com la cúpula sindical. Aquests accedeixen a la riquesa teòricament representant els interessos de la classe treballadora a la que no pertanyen. Aquestes persones s’asseguren un plat a taula gestionant els conflictes entre la classe empresarial i la classe treballadora. És per això que fan tots els esforços possibles per no desaparegui la classe empresarial juntament amb els conflictes que gestionen. D’aquesta manera s’asseguren el plat a taula i els privilegis.
Hem d’afegir també el col·lectiu de personen sense ànima ni dignitat que accedeixen a la riquesa oferint els seus serveis a les classes empresarial i especulativa per que aquestes puguin mantenir tots els seus privilegis. Aquest col·lectiu de mercenaris sense escrúpols és coneixen com les forces de seguretat o de l’ordre.
La punta de llança
La protesta de les acampades i les assemblees ha demostrat que a la societat hi han moltíssimes problemàtiques, incoherències, conflictes i injustícies sobre les que hem de prendre consciència i a les que hem de donar una resposta. A les acampades s’ha parlat d’educació, de sanitat, de medi ambient, de condicions de treball, de consum responsable, del racisme, i d’infinitat de coses.
El fet de voler abordar totes les problemàtiques des d’una mateixa protesta ha creat certa inconcreció i dispersió del missatge. La falta d’una reivindicació clara que respongui als motius més evidents de la indignació ha provocat un estancament en la protesta. Molta gent que se sentia identificada amb les acampades els primers dies ja no s’hi senten per que no tenen prou consciencia social per entendre les reivindicacions acordades per les assemblees.
Per despertar les consciències sobre totes les injustícies socials necessitem crear una agitació a la societat, un ambient de lluita constant a les places i carrers per tal de que les la gent comenci a qüestionar cada una de les contradiccions de la societat capitalista i classista actual.
Necessitem generar agitació social amb protestes i reivindicacions sobre qüestions prioritàries.
Des del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la Confederació Nacional del tTeball, i com organització sindicalista revolucionària que som, proposem centrar els esforços en la defensa dels interessos econòmics de la classe treballadora.
A ningú no se li escapa que la preocupació principal dels més desfavorits és l’atur, el treball, els lloguers, la vivenda. Aquesta és una lluita en la que moltíssimes persones treballadores es veuran identificades necessàriament. El dia que un aturat vegi per la televisió o al seu barri que la policia agredeix a un grup de persones que demana treball per a tots i totes, aquesta persona s’ha de sentir necessàriament identificada amb els que lluiten i pot sentir-se obligada a participar en altres protestes.
Evolució i revolució.
Una guerra civil, una dictadura i 30 anys de democràcia i pau social han convertit la majoria dels joves en ignorants tot i que molts tenim carreres universitàries.
La joventut desconeix per complet quines van ser les idees i les eines que van permetre als nostres besavis, avis i pares defensar i conquerir els drets que fins ara hem pogut tenir. Desconeixem quins van ser els factors, les organitzacions i els valors que van permetre construir un moviment capaç de protagonitzar una revolució social de les magnituds i l’abast de la revolució llibertària del segle passat a Catalunya i l’Aragó.
La indignació no és suficient per fer una revolució social. Tota revolució ha d’anar precedida d’una etapa d’evolució en el que es gesten uns valors, unes propostes revolucionaries, unes organitzacions i en definitiva unes ideologies.
Degut a la poca o nul·la formació ideològica dels joves les assemblees que van seguir el 15M han tingut moltes dificultats per acordar quin és el sentit que tenen les acampades. Tot i això s’ha començat a parlar de moviment del 15M tot i la seva clara ambigüitat.
Qualsevol moviment que pretengui promoure una evolució en les consciencies per possibilitar una revolució social hauria de definir quins són els seus principis ètics, quina és la seva visió particular de la societat, quines eines utilitza per promoure la lluita, quines són les seves tàctiques i quines són les seves aspiracions o finalitats.
El moviment que proposem els anarcosindicalistes és fonamenta sobre una serie de conceptes relacionats amb la llibertat i l’autonomia de l’individu i de les comunitats humanes.
Els principis de l’anarcosindicalisme són:
Anticapitalisme
Antiestatisme
Antimilitarisme i Internacionalisme
Antisexisme
Rebuig de la religió i les jerarquies
Federalisme
Solidaritat i Recolzament Mutu
La nostra tàctica és
l’Acció Directa
La nostra finalitat és
el Comunisme Llibertari
Aquests conceptes estan descrit i recollits en la declaració de principis, tàctiques i finalitats aprovada en el X Congrés de de la Confederació Nacional del Treball celebrat el desembre del 2010 a Còrdova. El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró s’ha adherit a aquesta declaració i forma part d’aquesta confederació.
És ben cert que no tothom es pot sentir identificat amb una única declaració de principis, tàctiques i finalitats i és per això que pot ser interessant promoure espais de debat a les places i els carrers. Amb aquest debat podem generar un intercanvi d’idees que facin evolucionar i enriquir les consciències de tots i totes.
Ara bé, la impossibilitat d’apropar visions del món diametralment oposades en un mateix moviment qüestiona la necessitat de que en les acampades i assemblees de les places es prenguin uns acords generals que pretenguin conciliar totes les opcions ideològiques.
Aquest consens de mínims impossibilita desenvolupar projectes i idees clares sobre la revolució social per estendre-les de manera clara a la societat.
És per tot això que volem animar a tots i totes a organitzar-vos amb aquells que comparteixen una opció semblant a la vostra i que treballeu lliurement per difondre les vostres idees i la vostra acció.
L’agitació social
Com ja hem dit, hauríem de crear un ambient de lluita constant a les places i carrers per tal de que les la gent comenci a recuperar la consciència de pertànyer a un col·lectiu de la societat amb unes necessitat i problemàtiques concretes. És imprescindible despertar el sentiment de pertinença a una classe social, la treballadora.
Un primer pas per promoure la consciència pot ser la formació de grups d’agitació social que portin les idees anarcosindicalistes i anarquistes a les barriades, allà on les injustícies són més evidents.
Aquests grups que us encoratgem a formar lliurement, podrien organitzar debats al carrer més o menys espontanis en el que els membres del grup comencin a debatre sobre algun tema amb megàfon en mà i exposant les seves idees revolucionàries. Aquests debats han de cridar necessàriament l’atenció dels veïns que s’han de convidar a participar exposant les seves preocupacions i idees.
Aquests grups també podrien encartellar les barriades amb cartells amb missatges clars contra l’atur, els acomiadaments, els desnonaments, etc. i també pintar les parets amb missatges semblants per tal de que el missatge estigui present i formi part del paisatge quotidià.
Per on comencem?
Els i les companyes del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT volem convidar a tot i totes aquelles que compartiu les nostres idees a organitzar-vos de manera permanent amb nosaltres.
El nostre Sindicat no és res més que una modesta agrupació, una assemblea de treballadors i treballadores, estudiants, aturades i jubilats que ens organitzem sense dirigents, sense subvencions, sense alliberats. Nosaltres no volem el teu vot perquè fem boicot a les eleccions sindicals i als comitès d’empresa.
Nosaltres només volem promoure l’acció directa per defensar-nos. Et convidem a organitzar-te amb nosaltres per aturar els acomiadaments i els desnonaments que amenacin qualsevol companya o company.
Et proposem treballar amb nosaltres per organitzar una manifestació de treballadors i treballadores de Mataró per exigir treball i casa per tothom a mig termini.
Necessitem la teva implicació per caminar cap a una vaga general indefinida per aturar l’atac a les conquestes socials de les generacions passades.
L’assemblea del sindicat, 20/6/2011
