Home // Archive by category "Uncategorized" (Page 11)

¿Unanimidad o votaciones? Sobre la concepción anarquista del federalismo

20 abril 2024 Reply
No compartimos de ninguna manera la idea de que la unanimidad y la posibilidad de impugnar acuerdos representen el gobierno de la minoría sectaria o taliban. Los acuerdos sirven para hacer cosas conjuntas. Si hay una parte de la federación que no comparte una propuesta, la federación entera tampoco la comparte, esto es una realidad que no es puede negar.

En este caso, si la federación actúa en base a un acuerdo que no es unánime, hay una parte de la federación que está asumiendo unas acciones o posicionamientos que se los son contrarios. La parte de la federación que no puede aceptar los acuerdos, para mantener su autonomía, se tiene que separarse de la federación. Esto quiere decir que con cada acuerdo tomado por mayoría de votos se está excluyendo la minoría de la federación y no se considera sectario. Este hecho es muy conocido por aquellos que ocupan las posturas mayoritarias en cualquier organización. La ley de las mayorías es defendida cuando uno está en mayoría pero se más incómodo cuando se está en minoría.

La otra opción está en dar derecho a la impugnación y que ningún acuerdo no sea aplicado por la federación si alguna parte no lo puede aceptar como propio. De este modo nadie tiene que aceptar acuerdos contrarios a sus planteamientos y por otro lado nadie está vetando la acción libre y autónoma de nadie. Cada parte de la federación tiene autonomía para aplicar aquello que la federación no ha aceptado en conjunto, siempre que sea en su ambito de actuación específico. Si las partes de la federación no se ponen de acuerdo en si hay que hacer A o B, pues que unas partes hagan A y las otras B y la práctica demostrará cuál era la mejor opción y provablamente quedarà claro que había que hacer C.

Además, como la federación es una táctica organizativa, esta justificada sólo desde el sentido práctico y nunca puede constituïr una finalidad en ella misma. La federación es una herramienta que comparten las diferentes partes federadas para coordinar su acción. La federación es un instrumento de coordinación, y sólo los integrantes de la federación, los grupos, tienen capacidad de aplicar en su ámbito de infuencia los acuerdos generales de la federación. Es por eso que cualquier acuerdo de la federación que no sea unánime no será aplicado en todo el ámbito de influencia de la federación. Si se decide votando, quienes estan de acuerdo con la decisión la aplicaran y los que no, en el mejor de los casos, dejaran hacer, o en el más común de los casos tendran tentaciones de boicotear la acción impuesta por la federación.
Entonces, no sería más prudente, en caso de desacuerdo, dejar que cada parte actue según dicte su conciencia y no bloquear la acción de una parte de la federación bajo el pretexto de la coherencia de cara al exterior?
Una manera de ser coherentes de cara al exterior en todas las ocasiones es constituir un comité ejecutivo que decida que se puede hacer, decir u opinar en público. La otro manera, por miedo a ser considirados autoritarios, es decidir el que es puede hacer, decir u opinar haciendo valer la fuerza de los votos. Tanto en un caso como en el otro la autonomía y el prinincipio federativo del libre pacto solidario brillan por su ausencia. La ventaja del comité ejecutivo es que sus resoluciones generan indignación en aquellos que no las comparten por no haber sido consultados y por lo tanto se oponen a su aplicación con energía y contra toda autoridad. La desventaja de las votaciones es que la mayoría de hombres y mujeres, hoy por hoy, creen en el poder divino de la mayoría sobre el que se sostenta el sistema parlamentario que tanto odiamos los anarquistas.

Abstenció

20 abril 2024 Reply

Què és l’abstenció electoral?

L’abstenció electoral és un opció personal a l’hora de prendre part en una votació, això comporta no emetre les nostres opinions en forma de vot, ja sigui per no estar d’acord amb cap candidat o per no estar d’acord amb el sistema polític. L’abstenció no s’ha de confondre amb el vot en blanc, ja que aquest té una validesa electoral i podría fer-se servir en benefici d’algún partit si es donés el cas.

Què s’aconsegueix al votar?

Al votar a un partit polític es dona per fet que aquest partit respondrà a les peticions del poble, res més lluny de la realitat.
La erròniament anomenada democràcia (poder del poble), ha demostrat en tots els paísos que no representa  realment els ciutadans. La confianza que emets amb el teu vot la deixes en mans d’un grup de persones imposades per un partit polític sobre les que tu no tens cap influència i que una vegada en el poder actuen en el seu benefici o en el teu perjudici, sense tenir cap oportunitat de protesta, ja que amb el teu vot has recolzat  i acceptat totes i cadascuna de les decisions del partit.

Conseqüències de la votació

Els polítics són funcionaris els exajerats sous dels quals surt de les butxaques de cadascún de nosaltres. No satisfets amb els seus grans sous, són freqüents els casos de corrupció,malversació de fons desapareguts en extranyes circumstàncies, atacs a les libertats i els drets humans, especulació urbanística i un llarg excètera que sembla no tenir fi. Donant el poder a una persona o un partit, aquest fan les lleis a la seva mida, que són creades exclusivament per usar-les en contra de la gent del carrer, contra tu i contra mi.

Perquè ens oposem a les votacions?


La resposta és senzilla. No estem disposats a acceptar un règim imposat a la dècada dels 70 sota el terror d’una possible continuació de la dictadura franquista. Tampoc estem disposats a mantenir paràsits socials i a pagar les seves campanyes electorals. Tampoc estem disposats a que una familia anomenada “Real” visqui del nostre esforç diari.
No acceptem les diferències entre classes, les seves lleis, el treball assalariat, les seves explotadores empreses. No acceptem les seves iomposicions , els seus atacs autoritaris i la seva manca de justícia.
En definitiva, ens oposem al poder, perquè mentre hi hagi rics hi haurà pobres i mentres hi hagi diner no hi haurà llibertat, igualtat, ni benestar social.
I tot això es manté ferm perquè cada 4 anys milions de persones justifiquen el seu podr injust en aquesta imposicó a la que renten la cara amb el dret a votar, el dret a escollir qui serà el nostre amo que no suposa cap canvi per les nostes vides ni cap millora per la societat.

Quina solució ens queda?

La solució es troba en les persones. L’exemple més clar el trobem a la mateixa història.: la política mai ha canviat la realitat social, cosa que ha aconseguit la unió de les gents.
El funcionament en assemblees, la solidaritat, la lliure unió, la decisió pròpia sorgida de l’anàlisi i la reflexió sobre el present i les necessitats personals i col·lectives. El compromís,  creant democràcia directa i real, sorgida de les nostres activitats diaries, conquerint els nostres drets fins l’emancipació total. I sobre tot, la confiança en un mateix, la roptura amb la por a la iniciativa que ens han imposat des de petits. Junts i juntes podem.

Confia en tu mateix. No deleguis la teva veu.

Text original en castellà: Grup Anarquista Tierra (FAI) 

Solidaritat amb els perseguits pel bloqueig del Parlament (15-J)

20 abril 2024 Reply

Avui, 3 d’octudre del 2011, s’ha fet públic que els Mossos d’Esquadra tenen la intenció de detenir a les persones identificades durant les accións de protesta a les portes del Parlament viscudes el 15 de juny. Amb aquestes detencions volen entregar als identificats citacions judicials a l’Audiència Nacional en la que seran processats per suposats atacs contra l’Estat.

Les accions de protesta del 15-J tenien la intenció de bloquejar l’activitat normal de Parlament per impedir que s’aprovessin unes noves retallades.

El nostre Sindicat no pot fer altre cosa que solidaritzar-se amb les persones perseguides i fer-los arribar el nostre suport moral.

Com a organització anarquista que som, ens oposem a tota autoritat i per tant a tota institució de poder i dominació. Per això proposem l’abolició dels estats i ens oposem a la participació en els parlaments per canviar la societat. Considerem que els parlaments democràtics són un engany ja que no representen ni poden representar els interessos de les classe populars i per aixó proposem l’abstenció per que l’acció dels parlaments no tingui la legitimitat donada a les urnes.

Considerem un veritable insult que es vulgui perseguir a tots aquells que defençant la justícia social s’han oposat a les institucions de l’estat. Per nosaltres, aquestes institucions i el seu poder no són justificables pels vots d’una minoria ni d’una majoria.

A més considerem que l’Estat només serveix per mantenir l’estat actual de les coses i per tant les desigualtats económiques i les injustícies social. Els parlaments, els governs i els jutjats només protegeixen els interessos econòmics i polítics dels capitalistes, empresaris, especuladors i burgesos en general.

Ens oposem a la idea de que les institucions democràtiques de l’estat es poden millorar si es canvien els representants. Per nosaltres el problema és el sistema de delegació, representació i autoritat que deixa en mans d’uns quants parlamentaris l’administració de la societat.

La nostra proposta és el lliure pacte entre comunes llibertàries administrades per assemblees que consituteixin una federació lliure en la que no existeixi cap mena de delegació ni us de l’autoritat.

Per tant saludem i defensem qualsevol acció multitudinària que qüestioni la legitimitat dels parlaments i que per via de l’acció directa pretengui defensar la justícia social.

Mort a l’Estat!
Visca la lliure federació de comunes anarquistes!

Secretaria de Premsa i Comunicació

8 d’octubre. Debat al carrer: "El Sindicalismo basura y la Huelga General"

20 abril 2024 Reply

Per no perdre els bons costums, el nostre modest Sindicat ha tornat a decidir sortir al carrer i a les places.

Tot i que ens agradaría, no tenim prou força per poder fer sortir a milers de persones treballadores de la ciutat per exigir una societat justa sense estats ni mercats.
Així doncs, de moment, farem el que està a les nostres mans: portar les nostres idees revolucionàries a les places per compartir-les amb el poble, amb tots els que com nosaltres estan farts d’aquesta societat de classes, de rics molt rics i pobres molt pobres.
El dissabte 8 d’octubre a partir de les 19h, a la Plaça Isla Cristina de Cerdanyola (Plaza de los Taxis), tindrà lloc un debat públic amb el títol “El Sindicalismo Basura y la Huelga General”.
Amb aquest debat volem fer reflexionar sobre la importància de la vaga com a mesura de pressió proletària i la seva utilització fraudulenta com a mesura propagandística que alguns sindicats utilitzen per justificar la seva existència.
A més posarem sobre la taula qüestions diverses com la importància de que les vagues generals tinguin un caracter revolucionari, siguin indefinides i siguin convocades per organitzacions amb molts treballadors que siguin capaces de paralitzar l’economia.
Benvinguts/des al debat!
Secretaria de Premsa i Comunicació

Terrorisme anti-obrer a l’Ajuntament de Calella

20 abril 2024 Reply

Publiquem aquesta notícia a petició de la victima de les agressións:
L´AJUNTAMENT DE CALELLA, AMENAÇA EN ACOMIADAR UN TREBALLADOR, DESPRES DE QUE AQUEST DENUNCIES IRREGULARITATS A LA INSPECCIÓ DE TREBALL.
L´alcaldessa Montserrat Candini, amenaça a un treballador de parcs i jardins Oscar.L.G en acomiadar-lo de forma immediata, si no retira les denúncies que aquest va posar en contra l´ajuntament de Calella i anul·la l´expedient que actualment està instruint la Inspecció de Treball juntament amb l´Institut Nacional de Seguretat Social.

Els fets ja venien de l´anterior govern PSC-ERC, quan el treballador va causar baixa laboral durant uns mesos per malaltia, i posteriorment l´Institut Nacional de Seguretat Social va determinar que era un malaltia professional, posteriorment aquest va denunciar a la Inspecció de Treball la gran mancança de prevenció de riscos i salut laboral, atès que els delegats sindicals i de prevenció de riscos no ho havien fet mai.
En el primer informe de la inspecció de treball es van detectar múltiples irregularitats que no s´ajustaven a la legalitat ni tampoc a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, corroborant així els fets denunciats pel treballador.
L´Ajuntament, va prendre represàlies contra el treballador ja fa mes d´un any i fins a dia d´avui, inclòs estan de baixa laboral actualment, amb tot tipus de discriminacions, assetjament laboral, humiliacions i retirada de complements econòmics de la nomina, en definitiva el mes conegut com a “ mobbing laboral”, fins la passada i l´ultima reunió mantinguda el passat 18 d´agost, entre l´alcaldessa, el tinent d´alcalde Sr. Xavier Pedemonte, el Sr. Albert Torrent regidor de medi ambient i el Sr. Joan Antoni Hernàndez tècnic de RR.HH, en qual oferien al treballador una segona oportunitat per seguir treballant a l´ajuntament, a canvi de que aquest retires totes les denuncies que s´estan cursant actualment, en cas contrari l´acomiadarien en les properes setmanes encara que estigues de baixa laboral.
L´equip de govern de l´Ajuntament de Calella, s´enfronta contra tres demandes judicials per responsabilitat civil, assetjament laboral i restitució de les funcions del treballador més els danys i perjudicis ocasionats, apart dels expedients oberts i encara en instrucció per part de la Inspecció de Treball i l´Institut Nacional de la Seguretat Social.
El treballador, està actualment de baixa laboral degut a haver patit en diverses ocasions atacs de crisis d’epilèpsia, derivades al estrès i ansietat provocades pel mobbing laboral, i segueix tractament psiquiàtric, neurològic i farmacològic als Hospitals de Calella i la Vall d´Hebrón.

El Sindicat de Tarragona de la CNT sobre els sindicats "alternatius"

20 abril 2024 Reply

Els companys anarcosindicalistes de Tarragona s’han adherit al posicionament que ha fet públic aquest sindicat sobre el sindicalisme “alternatiu” amb algúnes petites matitzacions.

Podeu veure el text que han publicat a la seva web: http://cnt-tgna.org/?p=1737

Aprofitem per saludar als companys i desitjar-los força i encert en la seva lluita, la nostra lluita.

Contra el “sindicalisme combatiu i no pactiste” sindicalisme anarquista i revolució social comunista llibertària!


Secretaria de Premsa i Comunicació del SOV de Mataró

Posicionament davant la jornada de lluita del 29-S

20 abril 2024 Reply

A la classe treballadora de la Ciutat,

Als assalariats i assalariades, als aturats i aturades, als estudiants, als jubilats i jubilades,

 
A tots els proletaris i proletàries de Mataró,

Res del que direm és nou d’ara. Tots i totes sabem el que passa. Ho sabem perquè ho vivim cada dia:

L’atur pels aires, hipoteques que no podem tornar, reformes laborals, contractes temporals per tota la vida, hores extres, retallades socials, acomiadaments en hospitals, no ens paguen els subsidis, tot cada vegada més car i els sous són una merda, ens foten al carrer per dos duros, l’educació cada vegada és més elitista perquè no hi ha diners, l’estat gasta diners per fer la guerra a Líbia, per que vingui el Papa de visita i per mantenir al Rei i la seva família.

Totes aquestes coses i moltes més amenacen els nostres interessos, els de la classe treballadora. Cada més que passa, al proletariat se’ns fa més difícil la vida.

Potser semblen antigues o estranyes aquestes paraules, però també són molt antics el capitalisme i l’estat i encara segueixen explotant a uns i beneficiant a uns altres.

Els problemes que tenim, les injustícies que vivim, no són culpa de la crisi. El veritable problema és el sistema capitalista i el poder de l’estat que defensa la societat classista actual.

Així és, els problemes de la crisi no són un problema per tots els ciutadans, ja que no tots som iguals. Alguns som la part desfavorida i els altres són la part beneficiada.

Els especuladors compren vivendes i altres coses bàsiques per vendre-les més cares i guanyar diners sense fer res de bo per la societat, i a més a més fan que els preus de les coses cada vegada siguin més grans.

Els inversors de la classe financera deixen diners als estats a uns interessos molt grans i obliguen als governs a reduir la despesa social per que els estats puguin tornar els diners als inversors.

Els empresaris ens fan produir coses inútils o oferir serveis innecessaris per obtenir uns beneficis que es queden ells i a nosaltres ens donen uns sous ridículs per que siguem bons esclaus amb nòmina.

Nosaltres, la classe treballadora, els proletaris, només podem guanyar-nos la vida treballant, venent la nostra força de treball o la nostra intel·ligència per tenir un salari, que és l’esclavitud en forma de nòmina.

Cada vegada és més necessari que reaccionem. Però aquesta vegada no ens manifestarem com a ciutadans, sinó com a treballadors, com a estudiants, com a jubilats, com a aturats, com a proletaris.

Aquesta vegada reaccionarem sense creure’ns les promeses dels partits polítics i no votarem a les eleccions. Ni tan sols formarem un partit polític per convèncer a ningú de que nosaltres si que representem els interessos del poble.

Ara ja tenim molt clar que ningú pot representar els interessos de la classe treballadora perquè sempre acaba defensant els seus interessos personals. Ara els nostres interessos com a proletaris els defensarem nosaltres mateixos, atacant i combatent tota mena d’organització sindical que prengui decisions en nom dels treballadors i la classe proletària sense que nosaltres no haguem decidit en assemblea quins són els nostres interessos.

És hora d’acabar amb les cúpules sindicals, els alliberats, els sindicalistes professionals, els comitès executius dels sindicats subvencionats que decideixen en nom nostre i ens traicionen.

És per això que fem una crida als afiliats de CC.OO. i U.G.T. a abandonar aquestes organitzacions antiobreres i organitzar-se al marge d’elles. 

És hora d’acabar amb les plataformes oportunistes de sindicats minoritaris que és declaren alternatius i que tenen com a únic objectiu ocupar el lloc dels més grans. Els sindicats alternatius que s’anomenen combatius, participen en el mateix model de representació sindical i col·laboren amb les estructures de l’estat igual que ho fan U.G.T. i CC.OO. Els sindicats alternatius són iguals que els majoritaris, perquè reben subvencions de l’estat, promouen la delegació al demanar el vot a les eleccions sindicals, decideixen en nom dels treballadors al participar als comitès d’empresa i estan plens d’afiliats i dirigents de partits polítics.

A més a més aquests sindicats alternatius utilitzen l’engany per atraure als treballadors. L’exemple més clar és la C.G.T. que es defineix anarco-sindicalista i reivindica el passat i la història de la C.N.T. (una de les organitzacions obreres amb més protagonisme al segle XX i a la revolució social del 1936) per donar-se prestigi, però actua en contra dels principis de l’anarquisme, acceptant subvencions, participant en estructures jeràrquiques com els comitès d’empresa i fomentant la delegació amb les eleccions sindicals.

Els sindicats minoritaris volen guanyar prestigi enfrontant-se amb els majoritaris que ja estan desprestigiats, però en realitat tots defensen el mateix model sindical: el reformisme i el delegacionisme. Aquesta és la mateixa estratègia dels partits polítics: tots es critiquen uns als altres, però tots participen del mateix privilegi.

És per això que fem una crida als afiliats a la C.G.T. i els altres sindicats alternatius, minoritaris o combatius a abandonar aquestes organitzacions enganyoses i organitzar-se al marge d’elles. 



A més a més fem una crida al boicot a les mobilitzacions que convoquin aquestes organitzacions (U.G.T., CC.OO., C.G.T.) en solitari o en companyia d’altres organitzacions. Ens oposem a la idea d’un front comú dels sindicats alternatius contra els majoritaris. El sindicalisme alternatiu vol convocar una Vaga General per donar-se propaganda per guanyar-se els vots en les eleccions sindicals dels treballadors descontents amb U.G.T. i CC.OO. i apropar-se els joves amb inquietuds i més combatius. Aquests sindicats alternatius volen treure la gent al carrer per sortir a la premsa burgesa i fer-se propaganda però no tenen l’intenció d’enfrontar-se al capitalisme i l’estat per transformar la societat. Per això hem d’estar atents i no caure en el seu joc. Ells són una part més del problema.

Davant l’atac dels capitalistes i l’estat contra els nostres interessos i la traïció dels sindicats, majoritaris i alternatius, l’única esperança que ens queda són les idees de l’anarquisme i l’acció permanent del proletariat en organitzacions de classe i revolucionàries que combateixin el sindicalisme institucionalitzat i subvencionat, tant majoritari com minoritari, amb la mateixa energia que combaten l’estat i el capital.

Visca la Classe Treballadora!

Visca la Revolució Social!

Visca l’Anarquia!

De "Huelgas", políticos y delegacionismo

20 abril 2024 Reply

La Huelga tradicionalmente ha sido considerada como la última herramienta de la clase trabajadora, la más eficaz y, a la vez, y por ello, la más dura; tanto para la patronal como para les trabajadores. Se trataba de la última herramienta porque significaba la paralización de la producción, porque más allá de eso no se disponía de ninguna otra fuerza. Puesto que, como clase productora, es la producción nuestra exclusividad, eso la convierte en la mayor de nuestras fuerzas. Se trataba de la última herramienta porque antes de ella se habían puesto en práctica otra serie de herramientas; que, además, de presionar al empresario, también servían para concienciar a todos les trabajadores, de esta forma cuando se hacía un llamamiento a la Huelga, éste era eficaz porque lo hacían los propios trabajadores después de un trabajo de agitación. Sin embargo, hemos visto como en la actualidad el concepto está totalmente distorsionado. 
La Huelga ya no es la última herramienta de lucha, es un método de protesta. Para nosotros, esta cuestión es muy importante, una herramienta de lucha es un medio para conseguir algo, un método de protesta es un medio para decir algo. Ese es, desde nuestro punto de vista, uno de los principales factores que ha conllevado a desprestigiar de forma progresiva la Huelga. Porque se han tomado en vano, se han utilizado de forma discrecional. Por otro lado, no se toma un trabajo previo, las huelgas se convocan sin tener en cuenta la situación del conflicto, es decir, sin un análisis estratégico previo, y, sobre todo, sin contar con la opinión de les trabajadores. Además, en los últimos años, podríamos hablar de décadas, las huelgas han pasado a ser en la práctica una especie de “referéndum democrático”. Es decir, visto que las Huelgas dejan de ser métodos de lucha para ser métodos de protesta, el éxito de las mismas se mide exclusivamente por el porcentaje de personas que las secunda, esto es lo que las convierte exclusivamente en un éxito o en un fracaso. Sin embargo, el éxito de las Huelgas se debe medir por su capacidad de hacer daño al empresario, de minar su capacidad de producción al punto de serle imposible continuar haciendo frente a esa Huelga. Esta teoría gana fuerza cuando comprobamos que todas las “huelgas generales” han sido convocadas, a lo sumo, para un sólo día. Esta es una cuestión fundamental; si lo que se quiere parar es la producción, un sólo día no es suficiente. Este es el motivo por el que las Huelgas se convocaban de forma indefinida, y sólo terminaban cuando cedía una de las partes en conflicto.

Por otro lado, cabe destacar, el papel jugado por los partidos políticos. Si tenemos que una Huelga es una lucha de les trabajadores, si tenemos que los partidos políticos, por propia esencia, tienen como exclusivo ámbito de desarrollo el Parlamento, ¿cuál es el motivo que les lleva a apoyar, o incluso incitar, a les trabajadores a realizar una huelga? Porque si entendieran que la Huelga es un método de lucha eficaz, por fuerza habrían de dejar el método parlamentario. Pero si, como creemos, siguen confiando en el método parlamentario, por fuerza entenderán la huelga como un método de presión electoral. La Huelga deja así de ser un método de lucha para ser, otra vez, un método de protesta. Para nosotros no es casualidad que desde la “izquierda política” se apoyen estas “huelgas”, porque lo que se pretende es su desprestigio. En la actualidad la huelga, como método de protesta, está donde la izquierda quiso llevarlas: al campo donde no tienen ninguna viabilidad como método exclusivo de lucha, donde sólo tienen cabida como método de presión al Parlamento. Esto para nosotros es la materialización de una estrategia comenzada años atrás que encuentra uno de sus principales detonantes en la firma de los Pactos de la Moncloa. El PCE, la UJCE y el resto de fuerzas políticas de la izquierda, parlamentaria o extraparlamentaria, que apoyan las huelgas pretenden minar su sentido de lucha para trasladarla, exclusivamente, al ámbito de la protesta. Encuentran estos métodos como medios de apoyo a su actividad, anulan su capacidad de reproducirse por ellos mismos. Coartan la acción directa para desarrollarla en el ámbito de la acción mediada o política. Este es un ejemplo del papel jugado por los partidos políticos como desmovilizadores de la clase trabajadora. Vamos a exponer nuestra postura, como parte conformante de la clase trabajadora sin interés político alguno, ante la reforma laboral y ante los sindicatos de representación que han convocado esta huelga: – La reforma laboral es un paso más en la progresiva desestructuración de la clase trabajadora y, cada vez más, en su progresiva pérdida de derechos. Creemos que esta reforma afecta de forma especial a la juventud, pues las medidas que se van imponer no sólo la afectaran de forma directa (como es la potenciación del contrato para la formación) sino además que todas las medidas se irán consolidando, creando un importante punto de inflexión, en los próximos años. Los sindicatos de representación que convocan esta huelga hace tres meses estaban dispuestos a firmar gran parte de la reforma laboral, preocupándose exclusivamente de pulir algunos aspectos de la misma. Sin embargo, una vez que desde el Gobierno se impone la reforma laboral (aunque también la podrían haber impuesto los “agentes sociales”) se cambia totalmente el discurso y se critican aspectos que días atrás se apoyaban. Con todo esto, parece que el panorama es tan desolador y tan hipócrita que podíamos posicionarnos en contra de la huelga y hacer un llamamiento a les trabajadores a no secundarla, pues se trata de un simple paripé. Para nosotros sería un análisis bastante simplista el limitarnos a criticar a los sindicatos de representación. Creemos que todavía hay herramientas de Organización que son válidas, creemos que la principal causa de que la reforma laboral haya salido adelante y los sindicatos de representación hayan tenido la posibilidad de convocar una huelga tres meses después es la pasividad de la gente. Para nosotros no se trata sólo de criticar a los sindicatos de representación, se trata, sobre todo, de quitarles sus cuotas de poder, destruirlas y fomentar formas de organización horizontal, y para eso no basta con quejarse en la barra del bar. 


Juventudes Anarquistas de León

ATURADES I ATURATS, NO ENS QUEDEM QUIETS!

20 abril 2024 Reply

Els i les companyes afiliades al Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT, formem una modesta agrupació de treballadors i treballadores organitzats per la defensa dels nostres interessos econòmics. Per nosaltres però, els i les treballadores no son només aquells que tenen una feina i una nòmina.
Nosaltres considerem que els aturats, els jubilats i els estudiants també són persones treballadores per una raó molt senzilla: totes aquestes persones han hagut o hauran de treballar en algun moment de la seva vida per assegurar-se unes condicions de vida dignes o depenen directament de familiars que es guanyen la vida treballant o de les pensions que tots els treballadors en actiu contribuïm a pagar.

Així doncs, tant el Sindicat d’Oficis Varis de Mataró, com la resta de Sindicats adherits a la Confederació Nacional del Treball, es componen també d’estudiants, de jubilats i cada vegada més aturats.
A la ciutat de Mataró hi han al voltant de 13.000 persones que, en contra de la seva voluntat, estan aturades. 13.000 persones que estan en condicions de treballar però han de dependre de les prestacions d’atur si es que en tenen. Cal recordar que només una petita part dels aturats que porten més de 2 anys sense treballar reben l’ajud dels 400€ gràcies a govern, patronal, i la traïció de les gestores anti-obreres CCOO i UGT.
La crisi econòmica ha suposat un augment de la carestia de vida i una gran pèrdua de poder adquisitiu per la classe treballadora que te serioses dificultats per accedir a necessitats bàsiques com la vivenda. Aquestes dificultats són encara més grans per les persones que van perdre la feina fa més de 2 anys, que no han pogut pagar els lloguers o les hipoteques. 
Als nostres barris, a les nostres famílies i entre les nostres amistats cada vegada estem coneixent més casos de persones que estan al límit de la pobresa o ja l’han superat, cosa que no haguessin imaginat mai fa uns 4 o 5 anys.
Nosaltres, des de l’Anarcosindicalisme, fem una crida a totes les persones que es considerin treballadores a organitzar-se amb nosaltres i construir vincles de solidaritat per fer front de manera col·lectiva als atacs que els banquers, els empresaris, els especuladors i els governs estan llançant contra els interessos de la classe treballadora.
Volem caminar cap a una Vaga General Indefinida de caràcter revolucionari i necessitem la teva acció solidària per aconseguir unes reivindicacions bàsiques que acabin amb l’atur:
  • Jornada laboral de 30 hores setmanals sense reducció de salari.
  • No a les feines a preu fet.
  • No a les hores extra.
  • No al treball temporal.
  • Control per part dels sindicats de les borses de treball.
A més proposem la creació d’una Assemblea d’Aturats del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT per:
  • Pressionar a les empreses on els treballadors denunciïn la falta de personal per que contractin companys i companyes en atur.
  • Conscienciar els aturats que acudeixen a les Oficines de Treball del SOC i a les ETT buscant feina, de la necessitat d’estar organitzats conjuntament amb les i els treballadors en actiu.
  • Impedir que facin fora de casa els companys i les companyes que no poden pagar les hipoteques o els lloguers.
  • Practicar l’autogestió i el recolzament mutu entre els i les treballadores en atur i en actiu del Sindicat per assegurar les necessitats bàsiques de tots els nostres companys i companyes.
  • Habilitar i gestionar vivendes dignes de forma comunitària en edificis ocupats i organitzar grups d’expropiació d’aliments a grans cadenes alimentícies.
L’assemblea del Sindicat, 21 de juliol del 2011
 
NOTA
El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró no rep subvencions, no te alliberats, fa boicot a les eleccions sindicats i als comitès d’empresa. Nosaltres només són un col·lectiu de persones treballadores organitzades sense dirigents i al marge dels partits polítics.

Felip Puig a Mataró

20 abril 2024 Reply

Demà dimecres 27 de juliol està presvista la visita de Felip Puig, conseller d’interior i responsable dels Mossos d’Esquadra, a Mataró en motiu de la festa major.
El nou alcalde de CiU, Josep Mora, ha convidat al director d’orquestra de la repressió catalana a assistir a l’Ofici de les Santes, un acte arcàic on es reuneixen autoritats, clergat i altres membres de les classes dirigents i adinerades.
Amb aquesta invitació, Joan Mora s’alinia al costat de Felip Puig i la seva política de terror i força bruta contra els que lluiten per evitar les retallades socials, la desaparició de l’estat del benestar i el dret a la vivenda digna.
Felip Puig és el l’últim responssable del disturbis viscuts a la Pl. Catalunya de Barcelona en el moment que els mossos d’esquadra van voler desallotjar els acampats el 27 de maig. A més és el responsable dels alderulls viscuts ahir, 25 de juliol,  al Barri del Clot de Barcelona quan uns centenars de veins solidaris intentaven impedir que els Mossos d’Esquadra expulsessin de casa a una familia enfrontada amb el propietari del pis que llogaven.
A més com a responsable dels mossos, el considerem responsable de les detencions de 6 membres d’un piquet al Barri de l’Havana en dia 29 de setembre, dia de vaga general.
El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT vol encoratjar a les persones treballadores de la ciutat, les veritables victimes de les polítiques lliberals i antiobreres dels governs, a mostrar el seu rebuig a Felip Puig, el responsable de defensar el interessos dels capitalistes a base de violència i agressions als que lluiten.
Prou retallades socials, prou repressió policial!
Suport mutu, lluita de classes!

Secretaria de Premsa i Comunicació
First « 910111213 » Last
Figueres