El valor de les milicianes, reproduït en aquest resum fotogràfic :

Vom spanischen Bürg […] Frauen der Arbeiter […] Guadarrama beim Mi […] haben einen nagelneu […]
10.8.36 [Herausgabedatum]

La valentia de les milicianes reproduides aquí.

La companyera actriu i parella del també afiliat Fernando Fernan Gómez als anys 70, ha mort avuí 12-07-2016; víctima d’un càncer. Tenia 69 anys.

SALUT i ANARQUIA ALLÀ A ON SIGUIS, EMMA,

Últimament els governadors regionals a Mèxic estan aplicant unes mesures anti-manifestacions, molt sagnants contra les protestes legítimes dels col.lectius professionals i contra la població en general que es manifesta pels carrers.
Aquesta vegada han sigut massacrades varies persones durant una manifestació de mestres a l’Estat d’Oaxaca. Com sempre els botxins han sigut els policies armats amb armes amb munició real.

Aquí teniu el video que ens han enviat :

https://t.co/9gIams5DuU

(AVÍS: per entrar amb el LINK, heu de fer-ho a través del vostre compte de twitter)

Secretariat del SOV de la CNT- Mataró 24 de Juny de 2016
—
SINDICAT D’OFICIS VARIS DE MATARÓ
de la Confederació Nacional del Treball (CNT)

C/ Nou de les Caputxines, 10 Bis, 08301 Mataró

CORREU ELECTRÒNIC
flmataro@cnt-ait.es(13) News about #OaxacaLucha on Twitter

Som i Serem,…Anarquistes. El nostre repte serà sempre la igualtat de tots els individus; llibertat i treball per totes aquelles persones que creguin en la honradesa, la solidaritat i la igualtat.                  Per això continuem treballant de forma anónima i gratuïta. Per això lluitem. Per això morim.

CANDRO

Procedéncia de la notícia:
LA DIRECTA
[ diari alternatiu i imparcial ]
• Portada
Llibertats

Espionatge, més enllà de la llei

L’obtenció d’informació personal sense consentiment col·lisiona amb la llei de protecció de dades i
l’us de fons reservats, que només ho permeten si hi ha un perill real per a la seguretat pública o
s’està cometent un delicte. Fitxes d’activistes elaborades pel Grup 6 de la Brigada Provincial d’Informació de la Policia Nacional espanyola.
19/04/2016

Liberté, égalité i no sé què !!!

L’ateneu La Base, al punt de mira

“Nosaltres t’oferim una contraprestació econòmica. El que passa és que aquesta contraprestació
econòmica tindrà una part fixa mensual –podem dir–, que anirem depositant en un compte que tu
t’obris, o te la podem donar en mà”. Amb aquestes paraules, T.M., que es presenta com un agent “de
seguretat de l’Estat“, ofereix a Quim Gimeno uns diners de fons reservats, que, segons la llei, es
destinen a sufragar les despeses que s’estimin necessàries “per a la defensa i la seguretat de
l’estat. En aquest cas, els suposats agents volen destinar-los a fer que el potencial confident
aconsegueixi dades de persones que freqüenten l’Ateneu La Base del barri del Poble-sec de Barcelona o
“l’altre ateneu”. Concretament, un d’ells explica a Gimeno que li interessa “un llistat” i posa un
exemple: “Pepe; Pepe López, viu per aquí, treballa no sé on. Dades objectives: domicili, telèfon… Si
està posat en alguna moguda, si ha estat detingut, si és actiu o poc actiu (…), si està alliberat
al casal, si té clau i obre i tanca,si és dels que hi va sovint, no hi va sovint…”.
Els reclutadors estan interessats en “dades objectives” com domicilis, telèfons i llocs de feina.
Diversos advocats consultats han coincidit a assenyalar que la compilació d’aquest tipus d’informació
col·lisionaria amb la legalitat. L’article de la llei de protecció de dades centrat en els Fitxers de
les Forces i Cossos de Seguretat traça la línia vermella de fins on està permesa la recollida i el
tractament d’informació de caràcter personal sense consentiment: “Dades que resultin necessàries per a
la prevenció d’un perill real per a la seguretat pública o per a la repressió d’infraccions penals”.
Per l’advocat de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats Àlex Solà, “accedir a unes dades
personals o demanar a algú que te les passi de sotamà no té cobertura legal”
Per tant, d’entrada, segons explica l’advocat Jordi Busquets, es poden demanar les dades d’una persona
quan estigui relacionada amb la comissió d’un delicte: “No es poden obtenir les dades pel simple fet de
freqüentar un local, quan aquest és públic. Només es podria fer en el cas que el local estigués
destinat exclusivament a la comissió d’un delicte, sense cap altre ús”.
Per l’advocat de la comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats Àlex Solà, “accedir a unes dades
personals o demanar a algú que te les passi de sotamà no té cobertura legal. Cal autorització
judicial” . No obstant això, recorda: “La confecció de llistes de dissidents és totalment il·legal,
però es fan i es comparteixen”. La lletrada Eva Labarta afegeix que, si es pogués demostrar que els
policies estan treballant sense un supòsit concret, s’estaria incorrent en el que, en termes judicials, s’anomena “investigació erràtica”. Les proves, en la fase judicial, es consideren nul.les.
Les advocades Laia Serra i Benet Salellas coincideixen a subratllar que les investigacions prospectives
estan prohibides. La mateixa fiscalia, a la circular 4/2013, recorda: “Queden prohibides les investigacions generals sobre la conducta o activitats d’una persona i les investigacions prospectives.
No han d’iniciar-se unes diligències d’investigació sinó en virtut de la notícia de la comissió d’un
fet concret que revesteixi els caràcters d’infracció penal”. Salellas insisteix que “si no tens
indicis d’un delicte, no pots obrir una investigació per veure si en trobes”.
Segons la lletrada Eva Labarta, la compilació d’aquest tipus d’informació, en determinats supòsits,
podria ser “constitutiva d’un delicte de revelació de secrets”
Per a Labarta, són terrenys nebulosos, però la compilació d’aquest tipus d’informació, en determinats
supòsits, podria ser inclús “constitutiva d’un delicte de revelació de secrets”.Salellas hi coincideix
i considera que, sense un fet concret presumptament delictiu al darrere, aquestes dades no només
podrien ser invalidades en fase judicial, sinó que podrien arribar a provocar l’obertura d’un
expedient contra els agents que hi han participat.
Com a contrapartida, per obtenir la informació, T.M ofereix al potencial confident uns “200 o 250
euros” perquè pugui “funcionar”. Tanmateix, en funció de la transcendència de la informació, es
compromet a: “Una millora econòmica; algun taló per fer alguna escapadeta; per a tu o amb la teva
nòvia”. Aquestes despeses, si s’haguessin arribat a produir, provindrien de la partida de fons
reservats que el govern espanyol ha previst en el pressupost per a 2016: 26,86 milions d’euros. El
gruix d’aquesta quantitat és gestionat pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i el Ministeri de
l’Interior espanyol, tot i que també se’n consignen a Defensa i Assumptes Exteriors.
Se’n sap ben poc, de la partida, perquè té la qualificació de secret oficial: està prohibit
publicar-ne les despeses i està dotada d’un sistema especial de justificació i control. Els únics que
en tenen un mínim coneixement són, segurament, els membres de la Comissió Parlamentària integrada pel
president del Congrés i un representant de cada grup parlamentari.

Notícies relacionades:
“Captaràs informació de l’entorn dels casals del Poble-sec”

Espionatge 1

LA DONA EN LA LLUITA SINDICAL<

La CNT davant el 8 de març:

Avui és un dia de reivindicació i lluita. Un dia en el qual visibilitzem i reconeixem a aquelles que, a contracorrent, se segueixen enfrontant al poder com a obreres i com a dones. Un dia en el qual afirmem que la realitat de la dona treballadora ens dibuixa un mapa en el qual la invisibilització, la pobresa, la discriminació i la violència són aspectes definitoris. Un dia en el qual recordem que la lluita de la dona treballadora ni és; ni pot ser una lluita secundària.

Les dones de classe obrera s’enfronten diàriament a una doble discriminació: pel fet de ser obreres i de ser dones. La bretxa salarial assoleix nivells vergonyosos i es concreta en coses com la menor retribució de les dones per treballs equivalents (com passa, per exemple, en la diferència entre netejadora i peó); infravaloració de categories tradicionalment femenines (cambreres de pis, planxadores,cuidadores…) o diferències salarials entre sectors feminitzats i masculinitzats.
Aquesta discriminació també es materialitza en aspectes relacionats amb l’accés a l’ocupació, la promoció o la formació: establiment de criteris de selecció falsament objectius (per exemple, exigir un títol d’automoció per treballar en una cadena de muntatge); criteris basats en la disponibilitat horària o, el que és pitjor i més habitual, absència de criteris de selecció, fet que permet a l’empresa contractar de forma sexista sense més explicació; eliminació de determinats beneficis per a categories amb sobre-representació femenina (com plusos, cobertura de vacants o transformació de contractes temporals en indefinits); establiment de cursos de formació fora de la jornada laboral… etc
A això cal sumar-hi que els contractes temporals en activitats de caràcter permanent, els falsos contractes parcials amb jornades extenuants o els treballs per hores, sense cotització o sense contracte, afecten majoritàriament a les dones.
Tot això ha de ser entès sobre la base de que la immensa majoria de les cures informals i formals són dutes a terme per dones i aquestes tasques, fonamentals per al manteniment de la societat, estan profundament infravalorades. Referent a això, l’última reforma laboral va suposar un pas més en dur a terme una regressió referent a la restricció de la possibilitat de reducció de jornada, la desresponsabilització de les empreses en la implementació de mesures per la igualtat i l’eliminació de facto de qualsevol mesura de corresponsabilització entre homes i dones. Tot això ha de ser entès sobre la base de que la immensa majoria de les cures informals i formals són dutes a terme per dones i aquestes tasques, fonamentals per al manteniment de la societat, estan profundament infravalorades. i dones.La conciliació s’entén com un dret, no com una obligació. És a dir, no es pot obligar legalment a un home a compartir les tasques domèstiques i que, per tant, això afecti a la seva situació laboral, de la mateixa manera que no es pot obligar a una dona. La diferència és que les dones estan obligades com a conseqüència de la divisió de tasques en un sistema patriarcal, que és molt més implacable que la llei. La conciliació s’entén com un dret, no com una obligació. És a dir, no es pot obligar legalment a un home a compartir les tasques domèstiques i que, per tant, això afecti a la seva situació laboral, de la mateixa manera que no es pot obligar a una dona. La diferència és que les dones estan obligades com a conseqüència de la divisió de tasques en un sistema patriarcal, que és molt més implacable que la llei.
Per rematar-ho, la paralització de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, amb la seva conseqüent eliminació de la cotització a la seguretat social de les cures familiars, suposa no només la confirmació que les persones dependents no són considerades subjectes de drets sinó que, a més, aquesta pèrdua de drets ha de ser estesa a les persones cuidadores: que es veuran encara més aïllades, més empobrides i més dependents dels ingressos de tercers.

Quan les tasques domèstiques es realitzen de forma remunerada, la situació (millorada amb l’entrada en vigor del Reial decret 1620/2011) continua sent dantesca. Les Empleades Domèstiques són un sector que, simplement, no té reconeguts els Drets Fonamentals que marca la Constitució Espanyola i que està fora de l’Estatut dels Treballadors: poden tenir el deure de pernoctar en el seu lloc de treball, a més de les 40 hores setmanals, poden tenir l’obligació de trobar-se a disposició 20 hores setmanals més (a més de les hores extra); no tenen dret a prestacions per desocupació; el seu acomiadament és més barat i hi cap el mer desistiment; no tenen dret a la jubilació anticipada ni parcial; la possibilitat d’inspecció es troba limitada; la nul·litat de l’acomiadament mai comporta la readmissió i la jurisprudència taxa la indemnització en cas d’acomiadament nul a l’equivalent a un acomiadament improcedent a l’Estatut dels Treballadors.
La dona treballadora s’enfronta diàriament no només a aquestes situacions sinó també al fet que aquestes injustícies estiguin normalitzades en una societat masclista. Aquesta normalització de la desigualtat és causa de la feminització de la pobresa, limita que les dones puguin enfrontar-se a la violència de gènere i dificulta, de forma directa, la participació de la dona en les lluites sindicals. La lluita de la dona treballadora es veu habitualment ignorada, menyspreada i fins i tot ridiculitzada.
Per a la CNT, és la Classe Obrera auto-organitzada la que és capaç d’analitzar, comprendre i revertir aquestes situacions en una lluita que, per ser obrera i llibertària, és necessàriament antipatriarcal. Per tot això, en aquest 8 de Març, les treballadores i treballadors de la CNT tornem a afirmar alt i clar,que no hi ha lluites de segona, hi ha oprimides de segona i que, per això, continuarem enfrontant-nos a la invisibilització, la pobresa, la discriminació i la violència.

Visca la lluita de la dona treballadora.

Visca el vuit de març

Visca la lluita de «Mujeres Libres»

                                                     http://goteo.cc/correscales

CNT-Mataró saluda els treballadors en vaga de Movistar.

http://goteo.cc/correscales

Protesta de les treballadores de CAFETERIA DAUNIS a la plaça de Santa Anna de Mataró.

Dissabte 12 de Desembre, quant falten pocs dies per tenir la despensa plena d’ aliments, i la ilusió de poder comprar als fills un regal, aquestes mares.. i pares, no ho podran fer a causa de la racaneria dels propietaris d’aquesta xarxa de cafeteries del Maresme  [ DAUNIS ] , Elles i els ciutadans solidaris amb aquesta lluita, no poden fer altre cosa sinó el manifestar-se cada Dissabte a partir de les 12:00 hores, per exigir totes les nómines que les adeuten (sembla ser que des del mes de Juny)                                                                    I malgrat els esforços i crits a la policia, per a que aquesta posi entrebancs a les dignes treballadores desamparades que sols reclamen els diners que es mereixen per la seua labor, elles… i ells, continuaran !!!

UN VIANANT QUE PASSEJAVA PER LA PLAÇA, I HO VA VEURE I SENTIR.