Home // Page 5

mani

Qué volen ara els capitalistes; Aixó de nou ?

Qué volen ara els capitalistes; Aixó de nou ?

El “Contracte Mataró”: La darrera conspiració contra la classe treballadora mataronina

 Aquest mes de maig ha sortit a la llum la creació del “Contracte Mataró”. Amb l’excusa de voler fomentar la creació de feina, els actors més reaccionaris del món laboral a escala municipal (govern municipal, patronal local i sindicats grocs) han parit la última conspiració contra la classe treballadora mataronina. Des del Consell Econòmic i Social de Mataró (integrat per l’Ajuntament de Mataró, les patronals PIMEC i FAGEM, i els “sindicats” UGT i CCOO) s’han inventat un nou contracte laboral per a majors de 44 anys que només ve a aportar més precarietat i incertesa a la vida dels obrers aturats de la nostra ciutat.

 Els empresaris veuen en aquest acord una manera d’exprèmer encara més als treballadors, mentre que els polítics i els sindicats traidors volen fer d’aquest acord una eina propagandística. Només volen fer veure que fan quelcom de bó per crear feina. Si el que entenen per lluitar contra l’atur de llarga durada és que els treballadors haguem d’acceptar condicions miserables de treball més valdria que no fessin res per nosaltres. Tampoc cal que ens vinguin a demanar el vot recordant-nos que ens han donat feina perquè sabem que ells no ens donen de menjar, més aviat és al contrari.

 Allò més repugnant és que els suposats sindicats representatius UGT i CCOO hagin tingut la poca vergonya de signar-ho. Un acord consistent en claudicar absolutament davant la patronal, legitimar l’explotació en nom de la creació de feina i humiliar a aquells treballadors aturats que es troben en una situació més desesperada. Perquè només es pot considerar una humiliació que et contractin per 30 hores per cobrar menys de 500 euros al mes durant un any. Aquesta gentussa és la que vetlla pels interessos de la classe treballadora mataronina?

 Les lamentables condicions del Contracte Mataró: el salari, la categoria professional i l’antiguitat

Aquells treballadors que patissin aquest tipus de contractació haurien de treballar 20 hores setmanals i fer formació professional 10 hores més. Tot a canvi d’un meravellós sou de 500 euros bruts mensuals. Amb menys de 500 euros al mes el treballador de més de 44 anys en qüestió hauria de fer front a totes les seves despeses (menjar, roba, habitatge, transport, llum, aigua, tel•lèfon, medicaments, càrregues familiars, taxes…) i pregar per tenir una parella amb alguna mena d’ingrés o una xarxa social i familiar prou generosa per tal de poder sobreviure.

 Independentment de la tasca que facin a l’empresa i de la seva experiència laboral, la seva categoria professional seria sempre la més baixa prevista al conveni correspondent. A més, si el treballador continua a l’empresa després de l’any previst tot aquest primer any no computarà a efectes d’antiguitat a l’empresa (quelcom totalment il•legal).

El frau contractual que suposa el Contracte Mataró

 Amb aquest acord, els escanyapobres de la patronal, els paràsits de l’Ajuntament i els venedors d’obrers d’UGT i CCOO ignoren molt interessadament el supòsit pel qual existeix el contracte d’Obra o Servei.

 Segons l’Estatut dels Treballadors, que pel que nosaltres sabem continua vigent a la ciutat de Mataró avui dia, els contractes d’Obra o Servei es fan servir quan es contracta un treballador per desenvolupar una tasca molt concreta dins l’empresa amb un inici i un final. Quan acaba aquesta determinada obra o servei la relació laboral també finalitza. Dir que la propia obra del contracte és el compliment de l’”Acord de Mesures de Xoc per la Disminució de la Desocupació a Mataró” és un engany manifest i burd, i només pretèn donar una aparença de legalitat a un autèntic frau als treballadors que estiguin prou desesperats per acceptar aquestes condicions.

 Les propostes de la C.N.T. contra l’atur

 Creiem que fins ara totes les mesures empreses per reactivar l’economia han recaigut sobre les espatlles de la classe treballadora, quelcom injust i que a més ha demostrat ser totalment inútil i contraproduent.Les reformes laborals només han contribuit a incentivar els acomiadaments individuals i col•lectius i a precaritzar encara més les condicons laborals.

 Els anarcosindicalistes tenim clar que mentre existeixin el capitalisme i l’estat les forces productives del poble es malbaratarán, mantenint forçosament a l’atur a milions de persones capaces d’aportar el seu esforç al sosteniment i la millora de la societat. La producció s’organitza i el fruit d’aquesta es distribueix en funció d’interessos econòmics, segrestant l’economia de la que hauria de ser la seva autèntica funció: satisfer les necessitats de tota la societat i alhora fer-la progressar.

 Tot i això, sabem que aquest règim de dominació no caurà d’un dia per l’altre, i per això tenim propostes per lluitar contra l’atur dins l’status quo actual. Unes propostes que, si existís voluntat política per actuar sobre els empresaris i la banca i no contra els treballadors, es podrien materialitzar:

 • Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial, creant un cuart torn a les empreses amb tres torns.

 • Prohibició de totes les hores extraordinàries per tal de repartir el treball.

• Prohibició de totes les pràctiques gratuïtes i similars a les empreses: tota feina ha de ser remunerada.

 • Augment del període de maternitat /paternitat a 3 anys.

 • Implantació d’un subsidi indefinit, digne i suficient, a tots els aturats.

 • Reducció de l’edat de jubilació als 55 anys.

 • Assessorament i finançament econòmic a aquells treballadors que, davant el tancament de la seva empresa, vulguin asumir-ne la gestió de forma cooperativa i sense assalariats al seu càrrec.

 

La C.N.T. de Mataró rebutja rotundament el nou cop repressiu a l’activisme social mataroní

El passat divendres 24 de maig es produïa la detenció d’un company anarquista de Mataró amb el pretext d’haver realitzat desordres públics i danys durant el passat Primer de Maig, durant la Manifestació Anticapitalista que es va desenvolupar a la tarda pels carrers de Barcelona. Diem que aquest ha estat el pretext pel qual se’l van emportar a comissaria, però si ens ajustem a la realitat hem de dir que els agents no van comunicar en cap moment el motiu de la detenció. Aquesta és una mostra clara de l’escrupulós respecte de les forces de “seguretat” als drets i llibertats de les persones.

 Volem fer arribar a les persones del seu entorn, a la seva familia i a ell mateix tot el nostre afecte i el nostre suport en moments que sabem que es fan difícils i van acompanyats sempre de tensió, frustració i ràbia. Animem també a totes les persones i entitats socials de Mataró a solidaritzar-se amb el company i donar suport en la mesura que els sigui possible a les campanyes que es puguin dur a terme per la seva absolució o per afrontar les despeses judicials que li pugui ocasionar aquesta lamentable i injusta detenció.

Des de la C.N.T. de Mataró no podem deixar de denunciar la persecució d’una persona que, tot i no pertànyer a la nostra organització, considerem que és un excel·lent company de lluita, que ve demostrant fa anys el seu profund compromís i dedicació a assenyalar els abusos del poder i a fer cada dia més forts als que aspirem a la complerta emancipació dels oprimits. Si ve tenim molts dubtes respecte l’acusació que es fa al company, no creiem que la seva detenció hagi estat una casualitat o un lamentable error. L’ombra d’un judici amb càrrecs penals et pot fer pensar dues vegades si anar o no a una manifestació o a un piquet de vaga.

Aquestes acusacions són utilitzades sistemàticament per fer entrar la por al cos als militants més actius dels moviments socials i de pas fer que les organitzacions i col·lectius als que pertanyen s’hagin d’esforçar a organitzar actes contra aquesta repressió, deixant de banda altres qüestions socials de més ample abast.

CONTINUEN LA CRIMINALITZACIÓ I LA REPRESSIÓ SISTEMÀTICA DELS MOVIMENTS SOCIALS I L’ANARQUISME

Un cop més ens hem de lamentar de la persecució que duu a terme l’Estat contra totes aquelles persones que denuncien l’actual sistema de dominació y els continus atacs d’aquells que detenten el poder contra la classe oprimida. Vivim temps de continua precarització de les condicions de treball, debilitament dels serveis públics y atemptats contra la llibertat individual ( com la propera llei de l’abortament). Però també vivim temps de més conflictivitat social i autoorganització, reacció natural al conjunt de mesures empreses pel poder en contra dels oprimits. Això comporta necessàriament un augment del control social estatal així com de la repressió i criminalització de la militància social i determinades ideologies com l’anarquisme.

Si ve aquest no és un fenòmen nou en absolut, creiem que hem de denunciar que en els darrers anys s’han incrementat tant les accions policials contra els moviments socials com les declaracions polítiques i mediàtiques tendents a criminalitzar l’activisme social i l’anarquisme:

  • Cada nova Vaga General ve seguida d’un degoteig de detencions el propi dia de la vaga i setmanes i mesos després, que sumen centenerars de companys reprimits a tot l’estat espanyol.
  • S’apliquen acusacions i mesures exagerades com presó provisional en règim FIES, acusacions d’enaltiment del terrorisme, acusacions de presó de fins a 12 anys (companys de C.N.T. de Logroño)…etc.
  • La actuació de les forces antidisturbis i altres cossos policials es fa cada cop més violenta, desproporcionada i arbitrària, comportant lesions severes i permanents. Els exemples al nostre entorn són nombrosos, però són ja un paradigma el desallotjament dels indignats a Plaça Catalunya, els gasos lacrimògens fets servir pels Mossos d’Esquadra a la Vaga General del 29-M o la pèrdua de l’ull de la manifestant Esther Quintana per l’ús de pilotes de goma.
  • Desde diferents mitjans es difonen notícies no contrastades relacionades amb suposades accions violentes i instal·lació d’artefactes incendiaris i explosius casolans per suposats grups anarquistes de dubtosa existència. Així es criminalitza una ideologia i filosofia social com l’anarquisme,  vinculant-la de forma més o menys explícita amb conceptes de violència i terrorisme.

Nosaltres estem amb i entre els represaliats i no oblidem a l’Alfon de Vallecas, als 5 anarquistes detinguts recentment a Catalunya, als miners represaliats durant la vaga indefinida del 2012, a tots els detinguts i encausats durants les darreres vagues generals a Catalunya, als companys de la CNT de Tarragona, Badalona, Logroño, Màlaga, Valladolid, Granada, Sagunt… i als nostres propis companys del sindicat de Mataró  detinguts a arrel de la vaga del 29-S al 2010.

AVUI MÉS QUE MAI SOLIDARITAT I SUPORT MUTU CONTRA LA REPRESSIÓ

Crònica de les concentracions davant les botigues de Telepizza a Mataró

El passat divendres 15 de febrer el Sindicat d’Oficis Varis de la C.N.T.-A.I.T. de Mataró va realitzar dues concentracions entre les 21:00h. i les 23:00h. davant les dues botigues que té Telepizza a la ciutat.
D’aquesta manera ens vàrem solidaritzar amb els companys de la C.N.T. de Sevilla que han estat acomiadats de l’esmentada empresa per reclamar que es compleixin les condicions salarials i de seguretat que contempla el seu conveni, ja de per si prou precari. S’ha iniciat una campanya per la readmissió dels companys que està tenint repercussió a diversos punts de l’Estat i d’Europa.
Es van visitar les dues botigues per informar a treballadors i clients de les pràctiques antiobreres i la persecució sindical que Telepizza aplica als seus treballadors. L’acció va tenir bona acollida entre els veïns, i, almenys davant la presència del nostre sindicat, al llarg de la nit només van accedir dos clients a totes dues botigues.
Els gerents, molestos amb l’acció però respectuosos amb nosaltres, es van interessar pel conflicte de Sevilla i asseguraven no haver tingut notícia fins ara. D’altra banda, es van comprometre a posar en coneixement dels seus superiors a Telepizza de les conseqüències del conflicte de Sevilla a les seves botigues de Mataró.
La C.N.T. de Mataró valora positivament l’acció i no descartem continuar amb les protestes si els companys de la C.N.T. de Sevilla no son readmesos i les seves reivindicacions no són ateses.

Concentració contra Telepizza per la readmissió de tres militants de la C.N.T.-A.I.T. a Sevilla

La C.N.T. de Mataró es concentrarà el proper 15 de febrer a les 20:30h. davant les portes de la botiga que té Telepizza al barri de Cerdanyola. D’aquesta manera ens sumem a la campanya d’accions solidàries que ja s’han dut a terme a Gijón, Barcelona, Varsòvia, Córdoba i Salamanca per sindicats de la C.N.T. i de l’A.I.T. El motiu d’aquesta acció de protesta no és altre que l’acomiadament de tres militants del Sindicat d’Oficis Varis de Sevilla per part de Telepizza.
 Els companys sevillans fa mesos que van constituir una secció sindical de la C.N.T. dins l’empresa per tal de fer valer els seus drets davant les abusives condicions de treball a les que estan sotmesos. Des de l’inici de la seva activitat sindical els companys han reivindicat:
  •  Poder treballar amb ciclomotors i equips de treballs adients per garantir la seva seguretat.
  • Establiment de torns de treball rotatius entre tots els treballadors.
  • Pagament del corresponent plus de nocturnitat.
  • Respecte a la planificació dels períodes vacacionals dels treballadors.
La resposta de Telepizza en un primer moment va ser traslladar a un altre centre de treball  a un dels membres de la secció sindical només una setmana després que aquesta es constituís. És prou clar que amb això l’empresa només pretenia intimidar i coaccionar als militants de la C.N.T. per tal que aquests es fessin enrere i deixessin les seves aspiracions. No obstant això, els companys van seguir exigint que es complissin les condicions de treball establertes al conveni i, davant la negativa de Telepizza a canviar res, van denunciar totes les irregularitats davant la Inspecció de Treball i es van concentrar a les portes del centre de treball.
A partir d’aquest moment l’empresa canvia d’actitut, simulant tenir voluntat de negociar amb els treballadors. Però poc després es posa de relleu que tot ha estat una farsa i acomiada el 8 de gener a 3 dels 4 membres de la secció de C.N.T., en un clar exemple de repressió sindical.
No es el primer cop que la C.N.T. s’ha d’enfrontar a les pràctiques antiobreres de Telepizza, com fou el cas del conflicte del SOV de Salamanca durant l’any passat. A l’empresa no l’interessa haver d’enfrontar-se a un sindicat que realment els planta cara i no es deixa comprar, i davant això opta per la repressió pura i dura. Però han de saber que nosaltres no ens deixem intimidar i que donarem el millor de nosaltres mateixos perque les condicions de treball a Telepizza comencin a millorar i que l’anarcosindicalisme segueixi guanyant presència a l’empresa.
CONTRA LA REPRESSIÓ A L’ANARCOSINDICALISME
PER LA LLUITA I L’AUTOORGANITZACIÓ DE LA CLASSE TREBALLADORA:
ACCIÓ DIRECTA CONTRA TELEPIZZA!!

Fi del conflicte amb la Sociedad de Prevención FREMAP

El passat dimecres 28 de novembre el S.O.V. de Mataró de la C.N.T.-A.I.T. ens vàrem concentrar davant un dels centres assistencials que el FREMAP té a la nostra ciutat, en resposta a la crida a la solidaritat del S.O.V. de Lleó. 
La raó del conflicte es dona un cop una treballadora del FREMAP es reincorpora al seu lloc de treball després d’una excedència per cuidar d’un fill. Uns dies després la companya rep la comunicació de l’empresa segons la qual s’ha de traslladar a un centre de treball a 400 km. de distància. Acollint-se a la darrera Reforma Laboral el FREMAP ha aprofitat per forçar la treballadora a deixar la feina, sabent perfectament de la seva recent maternitat. Aquesta acció de l’empresa posa de manifest l’actitut antiobrera i gens humana d’una empresa que encara té les penques de vanagloriar-se de la seva política vers la conciliació de la vida familiar i laboral.
 Els companys de Lleó van demanar solidaritat a la resta de la C.N.T. i nosaltres hem estat un dels varis sindicats que han actuat contra el FREMAP i en defensa del dret a tenir fills i cuidar-ne’n que hauríem de tenir tots els treballadors.
Concentració dels companys de la CNT a Lleó per la readmissió de la companya acomiadada
El dia 29 es va realitzar l’acte de conciliació i l’empresa va oferir una indemnització de 40 dies per any treballat, exactament el doble del que oferia en un principi. Tot i que el S.O.V. de Lleó lluitava per la readmissió la treballadora va decidir acceptar la oferta ja que la via judicial es veia molt complicada i la negativa del FREMAP a readmetrala semblava ser ferma.
Ens alegrem de saber que la treballadora ha quedat satisfeta amb la resolució del conflicte. Però sobretot ens alegrem d’haver comprovat que es posible fer front a la reforma laboral i que en nosaltres recau la capacitat i la responsabilitat de fer valer els nostres drets.

AHIR, AVUI I SEMPRE: ¡¡SOLIDARITAT OBRERA!!

14-N a Mataró. Convocatòria pública.

Aquest sindicat us proposa participar en un seguit d’accions propagandístiques que realitzarem aprofitant ja jornada de vaga del dimecres 14.

7:30 – Trobada al local del sindicat (C/ Nou de Caputxines, 10).

8:00 – Estació de Renfe.

12:30 – Plaça Santa Anna.

Les accions consistiran en lectura del manifest que l’assemblea del sindicat ha fet públic en motiu d’aquesta nova convocatòria de “vaga general”, despregament de pancartes i repartiment de material de propaganda a favor de l’autoorganització permanent de la classe treballadora i en defensa de la vaga general de caracter indefinit com a única eina de lluita capaç d’imposar les exigències obreres a la casta estatal i capitalista.

MANIFEST

La Vaga tradicionalment ha estat considerada com l’última eina de la classe treballadora, la més eficaç i, alhora, i per això, la més dura; tant per a la patronal com per als treballadors. Es tractava de l’última eina perquè suposava la paralització de la producció, perquè més enllà d’això no es disposava de cap altra força. Ja que, com a classe productora, la producció és la nostra exclusivitat, això la converteix en la major de les nostres forces. Es tractava de l’última eina perquè abans d’ella s’havien posat en pràctica una altra sèrie d’eines; que, a més, de pressionar a l’empresari, també servien per conscienciar a tots els treballadors. D’aquesta forma quan es feia una crida a la Vaga, aquest era eficaç perquè ho feien els propis treballadors després d’un treball d’agitació.

No obstant això, hem vist com en l’actualitat el concepte està totalment distorsionat. La Vaga ja no és l’última eina de lluita, és un mètode de protesta. Per a nosaltres, aquesta qüestió és molt important, una eina de lluita és un mitjà per aconseguir alguna cosa, un mètode de protesta és un mitjà per dir alguna cosa. Aquest és, des del nostre punt de vista, un dels principals factors que ha contribuït a desprestigiar de forma progressiva la Vaga. Perquè s’han fet en va, s’han utilitzat de forma discrecional. D’altra banda, no es fa un treball previ, les vagues es convoquen sense tenir en compte la situació del conflicte, és a dir, sense una anàlisi estratègica prèvia, i, sobretot, sense comptar amb l’opinió dels treballadors.

A més, en els últims anys, podríem parlar de dècades, les vagues han passat a ser en la pràctica una espècie de “referèndum democràtic”. És a dir, vist que les Vagues deixen de ser mètodes de lluita per ser mètodes de protesta, l’èxit de les mateixes es mesura exclusivament pel percentatge de persones que les secunda, això és el que les converteix exclusivament en un èxit o en un fracàs. No obstant això, l’èxit de les Vagues s’ha de mesurar per la seva capacitat de fer mal a l’empresari, de minar la seva capacitat de producció fins al punt de que li sigui impossible continuar fent front a aquesta Vaga.

Aquesta teoria guanya força quan comprovem que totes les “vagues generals” han estat convocades, com a màxim, per a un només dia. Aquesta és una qüestió fonamental; si el que es vol parar és la producció, un sol dia no és suficient. Aquest és el motiu pel qual les Vagues es convocaven de forma indefinida, i només acabaven quan cedia una de les parts en conflicte.

D’altra banda, cal destacar, el paper jugat pels partits polítics. Si hem d’una Vaga és una lluita dels treballadors, si hem dels partits polítics, per pròpia essència, tenen com a exclusiu àmbit de desenvolupament el Parlament, quin és el motiu que els porta a recolzar, o fins i tot incitar, als treballadors a realitzar una vaga? Perquè si entenien que la Vaga és un mètode de lluita eficaç, per força haurien de deixar el mètode parlamentari. Però si, com creiem, segueixen confiant en el mètode parlamentari, per força entendran la vaga com un mètode de pressió electoral. La Vaga deixa així de ser un mètode de lluita per ser, una altra vegada, un mètode de protesta.

Per a nosaltres no és casualitat que des de l'”esquerra política” es recolzin aquestes “vagues”, perquè el que es pretén és el seu desprestigi. En l’actualitat la vaga, com a mètode de protesta, està on l’esquerra ha volgut portar-les: al camp on no tenen cap viabilitat com a mètode exclusiu de lluita, on només tenen cabuda com a mètode de pressió al Parlament. Això per a nosaltres és la materialització d’una estratègia començada anys enrere que troba un dels seus principals detonants en la signatura dels Pactes de la Moncloa. El PCE, la UJCE i la resta de forces polítiques de l’esquerra, parlamentària o extraparlamentaria, que recolzen les vagues, pretenen minar el seu sentit de lluita per traslladar-la, exclusivament, a l’àmbit de la protesta. Entenen aquests mètodes com a mitjans de suport a la seva activitat, anul·len la seva capacitat de reproduir-se per ells mateixos. Coarten l’acció directa per desenvolupar-la en l’àmbit de l’acció intervinguda o política. Aquest és un exemple del paper jugat pels partits polítics com a desmovilitzadors de la classe treballadora.

Amb tot això, sembla que el panorama és tan desolador i tan hipòcrita que podíem posicionar-nos en contra de la vaga i fer una crida als treballadors a no secundar-la, doncs es tracta d’un simple paripé. Per a nosaltres seria una anàlisi bastant simplista el limitar-nos a criticar els sindicats de representació.

Creiem que encara hi ha eines d’Organització que són vàlides, creiem que la principal causa de que les retallades i la reforma laboral hagin tirat endavant és la passivitat de la gent. Per a nosaltres no es tracta només de criticar als sindicats de representació, es tracta, sobretot, de treure’ls les seves quotes de poder, destruir-les i fomentar formes d’organització horitzontal, i para això no n’hi ha prou amb queixar-se en la barra del bar.

Assemblea del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró
12 de novembre del 2012

Concentració de la C.N.T. davant Domino’s Pizza en solidaritat amb els companys de l’A.S.F. (Secció australiana de l’ A.I.T.)

Aquest dissabte 15 de setembre a les 20:00 els sindicats de la C.N.T. de Mataró i Premià de Mar ens vàrem concentrar davant del Domino’s Pizza del carrer de Sant Antoni de Mataró. Aquest acte de protesta respòn a la crida de solidaritat feta desde l’A.S.F., secció australiana de l’Associació Internacional de Treballadors, a la qual també pertany la C.N.T..

Els companys de l’A.S.F. (Anarcho-Syndicalist Federation) mantenen un conflicte amb Domino’s Pizza y han convocat una Jornada Internacional de Lluita contra aquesta empresa explotadora. Aquesta multinacional, que s’enorgulleix de guanyar 2.500 milions de dòlars cada any, té la poca vergonya de pretendre rebaixar un 19% del salari als seus repartidors a Austràlia. El seu cinisme es posa de manifest veient la imatge de marca que pretenen donar amb afirmacions com: “Una marca que prioriza a las personas”, “Una marca que exige integridad”.La seva integritat i la seva sensibilitat per les persones queden ben clares quan s’atreveixen a rebaixar un 19% uns sous ja de per si baixos.

Però si creuen que poden atacar els treballadors impunement estan molt equivocats. Els companys de l’A.S.F. i la resta de l’A.I.T. amb nosaltres inclosos, lluitarem contra la reducció salarial i mostrarem públicament la veritable cara de Domino’s Pizza. Esperem a més que aquesta mostra de solidaritat obrera serveixi com a exemple i estímul als treballadors de les pizzeries d’aquí, que pateixen també la precarietat laboral, els baixos salaris, motos en males condicions…etc. Esperem que aquesta acció serveixi també per fer veure a la classe treballadora que cal estar organitzats i ser solidaris. Només d’aquesta manera es pot respondre amb contundència als constants atacs dels governs, la patronal i els mercats.

Ànims desde Mataró als companys de l’A.S.F.-A.I.T.!!

La solidaritat obrera i l’anarcosindicalisme traspassen fronteres!!

70è Aniversari del fusellament del company de la C.N.T. de Mataró Joan Peiró Belis

El proper 24 de juliol es cumpleixen 70 anys de la mort de Joan Peiró, company de la C.N.T. de Mataró durant les décades dels anys 20 i els anys 30. El company va ser un militant anarcosindicalista destacat a nivell de tota la Confederació, fent aportacions teòriques importants al pensament i les formes d’organització de l’anarcosindicalisme. 

A continuació podeu llegir un resum de la seva vida a nivell militant, que hem elaborat per contribuir al record del nostre company, que va sacrificar la seva vida en defensa dels seus ideals llibertaris. 

¿Qui va ser Joan Peiró Belis?

Joan Peiró va nèixer a Badalona l’any 1887 i va morir a Paterna l’any 1942, afusellat pel règim franquista. Peiró va ser un de tants fills del poble treballador, que va haver de començar a treballar als vuit anys per sobreviure. Ho va fer en el sector del vidre, al que es dedicaria durant més de 30 anys. En els seus primers anys de militància obrera va contribuir a que l’organització obrera gremial i corporativista imperant en el sector vidrier s’anés decantant per formes d’organització més amples basades en la solidaritat de clase. 

D’aquesta manera aconseguí que els obrers vidrers de Badalona constituïssin un sindicat que donés cabuda a totes les categories professionals del sector (mestres, operaris, aprenents…) i que aquest s’adherís a la recentment creada Confederació Nacional del Treball, per donar recolçament i rebre la solidaritat de tota la classe obrera. El seu compromís el va portar a ser escollit entre els seus companys per ocupar càrrecs de responsabilitat com la secretaria general de la “Federación Española de Vidrieros y Cristaleros”, així com la direcció de la publicació obrera “El Vidrio”. Més tard, dirigiria també alters publicacions confederals com “La Colmena Obrera”, “Solidaridad Obrera” o “Catalunya”.
Des dels seus inicis com a militant obrer Joan Peiró es va interessar per les idees anarquistes i del sindicalisme revolucionari, les quals el van marcar profundament i l’empenyerien a tota una vida dedicada a la millora de les condicions de vida de la classe treballadora, amb l’objectiu final d’implantar una societat igualitària i lliure mitjançant la revolució social. No tingué la possibilitat d’aprendre a llegir fins els 22 anys, però això no l’impedí desenvolupar profundament les seves idees. 
Al llarg de tota la seva vida va escriure multitud d’escrits i varis llibres reflexionant sobre la lluita de classes i les estratègies i formes d’organització més a adients per l’anarcosindicalisme. Tot i que les seves opinions van ser molts cops polèmiques dins la C.N.T., el van portar a adquirir un gran prestigi dins la organització. L’exemple més paradigmàtic va ser la seva proposta de constituir Federacions d’Indústria dins l’anarcosindical, paral•lelament als sindicats constituïts sota el criteri de l’àmbit geogràfic. Aquesta proposta, rebutjada en el Congrés de la C.N.T. del 1919, va ser posteriorment aprobada en un altre congrés l’any 1931, i constitueix encara avui una de les formes bàsiques d’organització dins la C.N.T..
La dècada dels anys 20 va ser dura per Peiró i la seva familia, com per tants altres anarcosindicalistes, degut primer a la persecució orquestrada per la Patronal (mitjançant el pistolerisme) i després per las repressió dirigida a la C.N.T. per la dictadura de Primo de Rivera. Va patir dos atemptats fallits l’any 1920 i va ser empresonat varis cops: el 1920, el 1925, el 1927 i el 1928. Durant aquest perillós període, en que la C.N.T. va ser il•legalitzada per no acceptar els “Jurados Mixtos”, va ser secretari general de la Confederació dos cops, primer del 1922 al 1923 i més tard entre 1927 i el 1929. Peiró fou un ferm defensor de rebutjar la participació de la C.N.T. als “Jurados Mixtos” (òrgan fictici de “negociació” entre obrers, empresari i govern, on els obrers sempre es trobaven en minoria) i respecte aquest tema va fer servir la seva famosa frase: “Más vale honra sin sindicatos que sindicatos sin honra”.
Aquesta mateixa dècada, Peiró i la seva familia van anar a viure a Mataró, l’any 1922, on desenvoluparia la seva activitat cooperativista amb la constitució l’any 1925 de la cooperativa “Cristalleries de Mataró”, recentment desapareguda. Cristalleries de Mataró va ser un model d’autogestió obrera, essent la assemblea de la cooperativa, constituïda per tots els treballadors, la que fixava els horaris, salaris, nivells de producció, inversions,…etc. Fins a tal punt va ser un èxit la cooperativa que va superar en molts casos la competència patronal en la modernització de la maquinària, els nivells de producció i exportació i, com és obvi, les condicions de vida dels obrers. 
A més de servir pel sosteniment de totes les famílies dels treballadors de la cooperativa, Cristalleries de Mataró també contribuïa al sosteniment econòmic d’altres iniciatives vinculades a l’anarcosindicalisme. Aquest fou el cas de l’Escola Racionalista de Mataró, on va participar el pedagog i militant anarquista Joan Puig Elías, propagador del model de pedagogia racionalista i llibertària.
Amb l’arribada dels anys 30 i l’adveniment de la Segona República Espanyola, es materialitza un procés de divisió dins la C.N.T. on Joan Peiró pren partit activament. L’any 1931 signa el “Manifiesto de los Treinta”, escrit per 30 militants destacats de la C.N.T. En aquest escrit es defensa que la revolució social necessita un llarg procés de capacitació y conscienciació de la classe obrera, en contraposició a la postura de l’anomenat sector faísta de la C.N.T. que planteja la preparació d’una revolució social a curt o mig plaç (una posició que es materialitzaria en les insurreccions de Fígols (1932), Casas Viejas (1933), Astúries (1934), i la Revolució Social de 1936 a Catalunya, Aragó i part de Llevant). A més, el manifest criticava el que consideraven com a “postures vanguardistes” dins l’anarquisme, fent al•lusió indirectament a l’activitat de la F.A.I..
 El distanciament entre faístes i trentistes va arribar a tal punt que varis sindicats trentistes van ser expulsats de la C.N.T. o es van escindir voluntàriament. A aquests se’ls anomenaria “Sindicats d’Oposició” i tindrien una important implantació a localitats com València, Sabadell, Manresa o Huelva.  Aquest fou també el cas del sindicat de Mataró, al qual pertanyia Joan Peiró, que no va tornar a pertànyer a la Confederació fins el procés de reunificació del Congrès de Saragossa de la C.N.T., al maig de l’any 1936. Pel camí, el sector trentista es va anar disgregant amb la fundació d’Àngel Pestaña del “Partido Sindicalista” i la seva renúncia a la revolució social anarquista, o l’adhesió del sindicat de Sabadell a l’U.G.T..
Arribades la Guerra Civil Espanyola i la Revolució Social Llibertària a Catalunya, Joan Peiró s’integra als organismes de la revolució en un primer moment, essent vicepresident del Comité de Milícies Antifeixistes de Mataró per la C.N.T.. En aquest ambient revolucionari condemnarà públicament les represàlies i assassinats cap a membres de l’Esglèsia, burgesos i altres gents de dretes, considerant-los innecesaris i embrutidors per a la revolució. Un clar exemple fou la seva condemna de l’assassinat del rector de la Basílica de Santa María Josep Samsó, executat per la Columna Malatesta, integrada per milicians de la C.N.T.-F.A.I. del Maresme. Aquesta postura comportaria que un cop acabada la guerra moltes personalitats de dretes i del règim franquista intercedissin per a que es commutés la pena de mort a Joan Peiró.
Politicament es posicionà a favor de la participació de la C.N.T. als governs de la Generalitat i la República, on ell mateix acabaria exercint com a ministre d’Indústria des de novembre de 1936 fins el maig de 1937. Amb els fets de maig els comunistes s’imposarien com a força política hegemònica, amb l’arribada de Negrín a la presidència de la República i la sortida dels ministres de la C.N.T. del govern. A partir d’aquest moment torna a la cooperativa Cristalleries de Mataró fins que s’exilia a França davant la victòria feixista a la Guerra Civil.
A l’exili va col•laborar amb els organismes d’ajut als refugiats espanyols fins que el 1941, quan és detingut per tropes nazis i extraditat il•legalment a l’Estat Espanyol. Un cop a Espanya el traslladen a Madrid, on és interrogat i torturat. A l’abril va ser traslladat a València fins la seva execució el 24 de juliol de 1942, a Paterna. Durant el seu empresonament el règim franquista el va oferir la direcció del “Sindicato Vertical”, però Peiró ho va rebutjar, mantenint-se fidel als seus ideals tot i saber que això comportaria la seva mort. La declaració en favor seu de multitud de personalitats de dretes, des de clergues fins a falangistes, passant per burgesos, no van servir per evitar la seva execució.