Home // Page 10

Perquè diem no a la Coordinadora?

Antecedents

Fa algunes setmanes els representants de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i el Maresme es van posar en contacte amb el nostre sindicat per exposar-nos el seu projecte i convidar-nos a participar. Tot i que l’assemblea del sindicat ja s’havia mostrat reticent a la participació en aquesta Coordinadora feia algun temps, en rebre la proposta de reunió amb els representants de la Coordinadora, l’assemblea, va creure que per respecte i agraïment a l’interès mostrat el nostre comitè rebria la seva visita, prendria nota de les seves propostes i explicacions; i les traslladaria a l’assemblea, perquè entre tots prenguéssim un acord: adherir-se o no adherir-se, participar o no participar, com participar?


Un cop rebuda la seva visita els membres del nostre comitè van informar del contingut de la mateixa a l’assemblea, és a dir, que van informar a la totalitat del afiliats al sindicat sobre les seves propostes i peticions de col·laboració i  l’assemblea al seu temps va posicionar-se al respecte i va enviar les valoracions a la Coordinadora.

La nostra percepció de la Coordinadora

La primera impressió que va tenir l’assemblea va ser que les reivindicacions de la Coordinadora no podien ser assumides pel nostre sindicat. Les principals reivindicacions consistien en
  • la creació d’una comissió mixta  en la que participarien l’ajuntament, la coordinadora, els partits polítics l’administració dels serveis sanitari, a l’estil de la comissió mixta en la que s’ha vist immersa la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
  •  la gestió del Consorci Sanitari del Maresme amb la participació de l’empresa, els professionals i els usuaris.
Considerem que la participació en aquest tipus de comissions mixtes no té res a veure amb la nostra tàctica: l’acció directa. Nosaltres proposem exigir solucions als nostres problemes directament a aquells que ens els causen, sense acceptar intermediaris, sense participar en els organismes que l’estat ens ofereix per distreure’ns, fent-nos creure que també compten amb nosaltres i que la nostra opinió serà tant vàlida com la de l’empresari, la del regidor, de l’alcalde, del director del Consorci Sanitari o la del banquer que ens vol deixar sense casa. La nostra força no és al despatxos de l’ajuntament sinó al carrer, als llocs de treball. La nostra eina és la vaga, el boicot i el sabotatge.

Vam tenir també la impressió que la aspiració de la Coordinadora es limita a la conservació de l’estat del benestar i dels serveis públics gestionats per l’estat. Des de la nostra òptica anarquista, antiestatista, no considerem que sigui coherent o desitjable contribuir a la defensa d’aquest estat del benestar. Creiem que la nostra lluita contra les retallades ha de centrar-se en la pèrdua de la qualitat del serveis, en la defensa del dret universal a la salut i sobretot en proposar alternatives que s’escapin de la gestió estatal: l‘autogestió de la sanitat per part dels seus treballadors i usuaris en el marc d’una societat comunista llibertaria. Així doncs, no volem demanar a l’estat que compleixi una funció que no ha tingut, no té ni tindrà mai. Es absurd esperar que l’estat esdevingui una font de justícia social pel poble treballador, quan la història en demostra clarament que qualsevol forma d’estat només ha tingut, té i tindrà per objectiu garantir els privilegis de la classe dominants.

Sobre les plataformes

Sobre l’estratègia de formar plataformes i fer pinya per atacar problemàtiques concretes de la societat, creiem que és una solució molt limitada que com a molt pot aspirar a posar pedaços a una societat que en realitat necessita un canvi radical i de profunditat. Nosaltres, com anarquistes, tenim una visió global dels problemes de la societat al considerar que la gran majoria de les injustícies es fonamenten en l’autoritat i la propietat. És per això que les solucions que proposem per les injustícies concretes són de caràcter radical i necessàriament han de fer referència a les seves causes més profundes.

Si intentem acordar mobilitzacions amb organitzacions que no comparteixen el nostre rebuig a tota forma de govern i de propietat, és evident que no podrem transmetre a la societat la nostra alternativa revolucionària, ja que ens haurem de limitar a acceptar un discurs absolutament moderat que no ataqui els veritables pilars de la injustícia. Intentar consensuar una reivindicació amb gent moderada, socialdemòcrata, estatista només beneficia als moderats, als socialdemòcrates i als defensors de l’estat ja que mai podrem, com anarquistes, dir que en realitat volem acabar amb tot el que ells defensen: el parlament, el govern, l’estat.

La participació en Plataformes pot servir per generar simpaties en el conjunt d’organitzacions polítiques, sindicals i socials de la ciutat que configuren un entramat de gent relativament contestatària. Però quina és la simpatia que volem despertar, la del poble treballador o la d’aquesta amalgama de grupuscles esquerranosos, tant sindicals com polítics, que ara es presenten com els nostres salvadors i els encoratjadors de la revolució, gairebé sense donar pistes sobre la seva ideologia? Aquests ens criden a la unitat, com si aquesta fos possible entre els projectes polítics i la classe explotada. Ens criden a fer plataformes per sobre de les ideologies, ens diuen que cal ajuntar-nos perquè ens uneixen moltes coses … mentida. Són estratègies perfectament planificades, que ja han estat utilitzades en innombrables ocasions i que degraden al moviment anarquista i sindical en general.

“Tanto vale pa un barrío como pa un fregao”

Aquesta opinió sobre les plataformes no només ens fa optar per no adherir-nos a la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública si no que també ens va fer rebutjar l’adhesió l’any 2010 a la Plataforma pel Repartiment del Treball i la Riquesa en la que a diferència de la Coordinadora, participen també partits polítics.

 “Juntos pero no revueltos”

Per acabar, cal també comentar que el sindicat està obert a decidir en assemblea la participació o no en cada una de les mobilitzacions concretes que es plantegin i creiem que la nostra manera de participar en manifestacions per exemple seria convocar un bloc propi a la cua de la manifestació. D’aquesta manera no es podrà dir que no volem contribuir a la lluita contra cada injustícia que el govern i el capital ens serveixi a taula, però podrem participar amb la nostra idiosincràsia, sense renunciar a fer pública la nostra visió global revolucionària.

L’Assemblea del Sindicat
Mataró, Maig del 2012

Es constitueix la Secció d’Intervenció Social de la C.N.T.-A.I.T. de Mataró

Durant la nostra darrera assemblea, des de la C.N.T. de Mataró vàrem decidir constituir oficialment la nostra Secció de Ram de la Intervenció Social. La secció pretèn ser l’eina que tinguem els treballadors de l’àmbit social per autoorganitzar-nos i lluitar pels nostres drets. 
Aquest nou òrgan del S.O.V. de la C.N.T.-A.I.T. de Mataró ha estat constituit per la voluntat i l’esforç de les companyes que ja treballem o hem treballat dins del sector. Nosaltres millor que ningú coneixem els problemes amb els que ens hem d’enfrontar diàriament als nostres llocs de treball: les dificultats pròpies del servei, la sobrecàrrega de feina, el desgast emocional, la precarietat laboral, els abusos patronals…etc. Per aquest motiu creiem que som nosaltres mateixes les que hi podem donar la millor resposta.
A més, tenim clar que hem d’organitzar-nos i actuar per nosaltres mateixes, sense delegar la nostra responsabilitat en comités d’empresa ni sindicats venuts a les subvencions. 
Per això optem pel model sindical de la C.N.T., per ser les protagonistes de la nostra lluita i tenir el recolçament de tota la Confederació.
Tot i que aquest projecte s’inicia amb l’humil esforç d’unes quantes companyes, aspirem a que la Secció de la Intervenció Social sigui el màxim referent sindical pels treballadors del sector social a la ciutat de Mataró. Volem ser un clar exemple de solidaritat obrera davant els atacs empresarials i estatals, alhora que constituir un espai de debat i autoformació en relació a la nostra feina i el servei que donem a les persones que atenem.
Continuem endavant per fer crèixer la secció i convoquem una Segona Assemblea de Treballadors de la Intervenció Social pel proper dissabte 26 de maig, a les 10:00 h. al local de la C.N.T. de Mataró. Us esperem a totes les companyes del sector a Mataró, i us recordem que és responsabilitat de totes nosaltres unir-nos per fer front als nostres problemes.
 També recordem que hi poden participar tot tipus de professionals (psicòlegs, educadors socials, monitors, treballadors socials, insertors laborals, pedagògs, animadors socioculturals…etc.). Només hi calen ganes i solidaritat!

Lluitar contra l’estat és lluitar contra la repressió


El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT vol fer públic el seu sincer recolzament a totes les víctimes de l’onada de repressió que va començar amb la vaga del 29 de març.

La repressió no és un fenomen nou. La persecució sistemàtica i planificada per part de les autoritats de tots aquells que per dignitat decideixen enfrontar-se als poders que els sotmeten és tant antiga com l’existència de la primera forma d’estat.
En el context del moviment obrer, en el que com a sindicat posem especial atenció, la repressió ha sigut sempre una amenaça per els i les treballadores que durant la història han ofert generosament el seu esforç la lluita per un ideal de justícia: una societat sense classes; sense rics i sense pobres. Només per posar un exemple, i per la proximitat en el calendari, podríem mencionar els “Màrtirs de Chicago”, els sis anarquistes que van ser executats en ser acusats injustament de provocar aldarulls violents en una vaga per la jornada de 8 hores que va començar a Chicago el 1r de maig del 1886.
Durant tots aquests anys de “Pau Social” en els que la mobilització obrera ha sigut pràcticament testimonial la “ciutadania” ha tingut la falsa sensació de viure en una societat en la que els drets fonamentals d’expressió i manifestació estaven absolutament garantits. Però questa falsa il·lusió ha començat a esvair-se a mesura que la situació de les classes populars s’ha anat agreujant de forma espantosa des de l’inici d’aquesta darrera crisi financera, econòmica i social.
Potser a molts i moltes sorprendrà que la policia i els seus responsables actuïn amb tanta contundència i creuran que és tracta d’un simple abús de poder que sobrepassa els límits acceptables des del punt de vista de la normalitat democràtica. En realitat és tracta d’una reacció totalment previsible en el marc d’una societat basada en l’autoritat estatal.
Amb l’ensinistrament ideològic de la població mitjançant el sistema educatiu i la propaganda, les classes dominants, els capitalistes, han aconseguit construir una societat de ciutadans consumistes i obedients que han acceptat amb total submissió les condicions de vida que l’estat del benestar els ha ofert per por a noves revolucions proletàries. La submissió ha sigut tal, que amplis sectors de la classe treballadora s’han considerat “classe mitja” en perdre qualsevol tipus de consciencia de la seva condició d’explotats. En aquest context la repressió policial no ha sigut necessària a gran escala ja que la repressió subliminal ha sigut suficient per que la gran majoria del poble es reprimís a ell mateix de manera voluntària.
Ara, quan la propaganda i el bombardeig ideològic als que el sistema ens sotmet diàriament comença a ser insuficient, ara que molts comencen a sentir la necessitar d’enfrontar-se amb els causants de la seva misèria, l’estat ha de recórrer a la seva arma principal: la violència organitzada monopolitzada, al terror sistematitzat, a la coacció, a la intimidació, a la repressió.
Ara és el moment, com anarquistes, de reafirmar-nos en el nostre rebuig a l’estat. Sempre hem cregut que l’estat en qualsevol de les seves formes no és, no ha sigut, ni serà una institució que garanteixi la justícia social. Per a nosaltres l’estat ha sigut, és i serà sempre l’instrument que les classes privilegiades utilitzen per perpetuar els seus privilegis utilitzant la violència i la coacció de forma reglamentada per la llei, ja sigui divina, del monarca o del parlament.
Així doncs, enviem des d’aquí la nostra solidaritat i suport als detinguts i encausats independentment de l’organització o de la forma en la que hagin decidit lluitar. Exigim, des de la nostra humilitat, el seu alliberament immediat, la retirada de tots els càrrecs i la restitució de la seva dignitat com a lluitadors.
Ens comprometem a seguir promovent la lluita contra l’estat com a única garantia de la desaparició de tot tipus de pràctica repressiva.
Mort a l’estat, visca l’anarquia.


El 5 de maig la C.N.T. de Mataró tornarà a sortir al carrer per promoure l’Autoorganització de la Classe Treballadora

El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la C.N.T.-A.I.T. convoca pel proper dissabte 5 de maig una concentració-míting Per l’Autoorganització de la Classe Treballadora.

Els i les anarcosindicalistes creiem que ja és hora que tots els treballadors prenguem consciència que la situació de pèrdua continua de drets laborals i socials que venim patint sols pot canviar en profit nostre si reaccionem com a classe social. Per això tornarem a fer una crida a que totes les explotades assumim el compromís d’organitzar-nos  i actuar amb contundència contra aquells que ens escanyen i ens mantenen sotmesos.
És evident que els treballadors no podem esperar que la classe política faci absolutament res per millorar les nostres condicions de vida. Al llarg de tota la història les millores sustancials en drets socials i laborals han estat conseqüència directa de l’acció decidida dels de baix, del poble treballador.
Les classes dominants, temeroses de perdre els seus privilegis, s’han esforçat històricament en canalitzar la disconformitat i les protestes de la classe treballadora per tal de neutralitzar el seu potencial revolucionari. Les lluites laborals i veïnals dels anys 70 són un clar exemple de com s’han pervertit les organitzacions i associacions del poble, avui comprades i domesticades.
La legislació referent als sindicats (la “Ley Orgànica de Libertad Sindical”) va imposar a partir de la Transició un model sindical basat en la subvenció estatal i el delegacionisme. Un model que trasllada el sistema electoral a les empreses, on els “representants electes” dels treballadors (els comités d’empresa) són els únics agents “legítims” per a la negociació amb els empresaris i la presa d’acords dins del sindicat. L’acceptació d’aquest model per part de tots els sindicats, amb excepció de la C.N.T., va desplaçar les assemblees obreres en la presa de decisions i va portar a la situació actual.
Avui dia, els sindicats que van apostar pels comités d’empresa i les subvencions actuen com a gestoríes jurídiques (posant-he un advocat), com a venedors de serveis (amb cursos de formació laboral) i com a empreses (aplicant la lamentable precarietat laboral vigent al seu propi personal de neteja, administratiu…etc.). Amb aquest model han creat una relació clientelar dels afiliats respecte el sindicat, anul·lant la seva participació directa en els conflictes laborals i, en resum, desvirtuant profundament el sindicalisme.

Anarcosindicalisme: l’alternativa necessària al model sindical actual

La C.N.T., durant tot un segle, s’ha mantingut fidel al seu model sindical: l’Anarcosindicalisme. Nosaltres tenim molt clar que els sindicats són associacions formades per treballadors, no per “tècnics”, i que han de ser els propis treballadors els que portin endavant les seves lluites. Per aquest motiu cap treballador cobra un cèntim per fer tasques sindicals i ens neguem rotundament a rebre cap tipus de subvenció.
Al nostre sindicat funcionem de manera horitzontal, prenent les decisions entre tots en assamblea, i fent servir el federalisme per relacionar-nos amb els altres sindicats de la Confederació. Això es dona tant als sindicats d’oficis varis, com als sindicats de ram o les seccions sindicals de C.N.T. a les empreses.
Creiem que a les empreses les lluites obreres només es poden guanyar si hi ha un compromís ferm de bona part de la plantilla. Per això, enlloc de demanar el vot, ens esforcem a fer veure als nostres companys que tots tenim la responsabilitat d’organitzar-nos i lluitar per les nostres condicions de vida. Si tots prenem la determinació de ser solidaris i plantar cara quan sigui necessari l’empresa es trobarà amb un gran problema: una força obrera real.
La força de la C.N.T. no es troba als despatxos ni als jutjats. La força de l’anarcosindicalisme està a la protesta, al boicot, al sabotatge i, sobretot, a la vaga. Sabem que als empresaris pels que treballem no els importa gens el que sigui de les nostres vides. Només volen exprimir-nos i omplir-se les butxaques a costa del nostre treball i la nostra submisió. Amb aquesta gent no hi ha res a parlar ni negociar. Nosaltres apostem per la confrontació oberta amb el patró, fins assolir les nostres reivindicacions o perdre intentant-ho. Rebutgem el pactisme i la suposada “Pau Social” perquè sabem que no hi ha pau possible en una societat de classes, on la majoria vivim patint per satisfer la cobdícia d’uns pocs.
Avui dia veiem que la Patronal i els Governs imposen la seva voluntat i que la classe treballadora és incapaç d’articular una resposta que pugui posar fre a tant abús i tanta retallada. L’estrategia de deixar en mans dels altres els nostres drets i les nostres llibertats s’ha demostrat que és inútil. Cal que els treballadors tornem a apostar per implicar-nos directament en la resolució dels nostres problemes, organitzant-nos horitzontalment i lluitant. Això exigeix un cert esforç per part de tots nosaltres, però és l’única vía possible d’erigir una autèntica força obrera que estigui a l’alçada de les circumstàncies.
Aquest nou model sindical necessari per a l’autoorganització de la Classe Treballadora és l’Anarcosindicalisme, i l’encarna la organització obrera que ha arribat més lluny en tota la història del moviment obrer per aconseguir les aspiracions del poble treballador: la C.N.T.

Reflexions sobre l’aturada de 24 hores del 29 de març

El passat 29 de març els sindicats majoritaris U.G.T. y CC.OO. van convocar una aturada de 24 hores en resposta a l’agressiva Reforma Laboral recentment aprovada pel Govern Espanyol. A aquesta convocatòria ens vàrem veure arrastrats els treballadors que rebutjàvem la reforma i créiem que no podíem deixar de sortir al carrer i lluitar contra aquest brutal atac contra la classe treballadora. Tot i així, cal que reflexionem i siguem crítics amb els termes en que es va convocar l’aturada, l’estrategia sindical on s’ubica i la seva efectivitat com eina de lluita. Només des d’aquesta perspectiva es podrà valorar realment l’èxit o no de la vaga.

Aquesta suposada “Vaga General” és va plantejar des d’ U.G.T. i CC.OO. com una aturada de la producció de 24 hores que es duria a terme el 29 de març si abans el Govern Espanyol no accedia a negociar amb ells diferents aspectes de la Reforma Laboral. Aquests són els termes generals de la convocatòria, a la que es van sumar diferents organitzacions sindicals, inclosa la C.N.T., que no reclamaba la negociació sinó la derogació absoluta de la Reforma.

Cal que ens plantegem a quina estrategia sindical respon la convocatoria del 29-M. Com ja hem comentat els sindicats majoritaris posaven com a condició per desconvocar la vaga que el Govern s’assegués a negociar la Reforma amb ells. És a dir, la seva màxima aspiració era poder negociar i, potser, suavitzar alguns aspectes de la llei, renunciant de manera implícita a forçar la retirada d’aquesta llei antiobrera. A més, l’amenaça dels sindicats es limitava a fer una aturada de 24 hores, la qual cosa ja tenía assumida el Govern abans de fer el decret i era cosa coneguda per tothom (inclosos els convocants) que només amb això no faríem res. Llavors, quina intenció es perseguía amb una aturada inútil de 24 hores?

Doncs bàsicament un rentat d’imatge. U.G.T i CC.OO. han demostrat molts cops la seva submissió a la Patronal i al Govern, signant la darrera Reforma de les Pensions o multitud d’ERO’s vergonyosos. La seva imatge entre els treballadors no pot estar més tocada, i s’han vist forçats a convocar una suposada “Vaga General” per tal de justificar el seu paper com a representants legítims de la classe treballadora. Aquesta és l’estrategia sindical que ens ha dut a fer vaga, i tots els treballadors que l’hem secundada ens hem deixat arrossegar per aquest camí.

En quant a l’efectivitat de l’aturada de 24 hores com a eina de lluita creiem que es pot considerar com a nul·la o molt baixa. Podríem entendre una aturada en aquests termes en cas que una empresa amenacés als seus treballadors amb aplicar determinades mesures en contra seu, i aquests treballadors decidissin convocar l’aturada per fer una demostració de força per disuadir a l’empresa. Però quan el conflicte és amb tota la classe obrera i la mesura ja s’ha près creiem que cal una resposta molt més contundent. A més, aquesta jornada de lluita ha comportat un cost repressiu molt alt, amb multitud de companys i companyes detingudes o encausades amb càrrecs molt greus i multes previsiblement molt altes. Val la pena que els treballadors més combatius, que no són precisament de CC.OO. o U.G.T., hagin de patir aquesta repressió per a que els sindicats majoritaris semblin més combatius davant l’opinió pública? Nosaltres creiem que no.

 Qué hauria de ser una Vaga General?

Des de la C.N.T. entenem la Vaga General com l’eina més potent de la classe treballadora per imposar les seves reivindicacions i que, en últim terme, tingui un caràcter revolucionari, que qüestioni el sistema socio-econòmic establert i sigui el preludi de la revolució social que implanti el Comunisme Llibertari.

Per a nosaltres la Vaga General ha de ser un pols amb el poder empresarial i estatal, no pas una acció de protesta. Per aquesta raó, creiem que ha de ser de caràcter indefinit i ha de durar fins que la classe treballadora assoleixi els seus objectius o es vegi derrotada.

Sabem que plantejar una lluita en aquests termes no és gens fàcil, però també sabem que amb un bon fons de resistència (diners, aliments, medicaments, eines…etc.), un alt grau d’organització i un esperít de compromís i solidaritat, la força de la classe obrera és imparable. Amb tota seguretat patiriem una forta repressió i hauriem de racionar els recursos del fons de resistència, però ells també ho passarien malament. La pèrdua de milions d’euros en beneficis patronals i la creixent sensació de perdre el control de la societat per part de l’Estat són motius suficients per a que la situació sigui insostenible per als poders fàctics.

La Vaga General ha de ser la màxima expressió  de la lluita de classes i ha de servir per quelcom més que imposar unes determinades condicions de vida o de treball. La Vaga General ha der ser una experiència d’autogestió obrera de la societat, ha de tenir un contingut revolucionari. Ha de ser una vivència mitjançant la qual els i les treballadores ens poguem adonar que som el motor de la societat i que podem fer-la funcionar al marge de les classes dominants i els seus còmplices.

L’Ajuntament de Mataró fa marxa enrera i autoritza la parada de Sant Jordi de la C.N.T.

La C.N.T., com cada any, tindrà parada de llibres per la Diada de Sant Jordi. Això no hauria de ser noticia si no fós per l’actitut que ha mostrat l’Ajuntament de Mataró aquest any.
Fins a dos cops s’han apropat a l’administració membres del sindicat per tal d’obtenir el permís municipal corresponent, i tots dos cops se’ns ha respost negativament i amb evasives. L’única raó que se’ns va donar per justificar que no se’ns facilitava el permís va ser que: “Aquest any l’Ajuntament només autoritza la venda de llibres a llibreries, autors i editorials; tal com va acordar en una reunió amb els llibreters de la ciutat”.
Davant aquest fet, des de la C.N.T. vàrem publicar un escrit criticant l’autoritarisme de l’Ajuntament i explicant quin sentit té per nosaltres vendre llibres de temàtica social per Sant Jordi. D’altra banda, vàrem començar a treballar en la preparació d’actes de denúncia pública vers l’actitut prepotent del govern municipal, així com en la preparació de la nostra parada que, amb permís o sense, estaria al carrer com cada any.
La notícia que vàrem publicar, denunciant l’abús de poder i anunciant que donariem una resposta, va començar a correr per diverses vies i la C.N.T. va rebre la solidaritat de diferents col·lectius socials mataronins, als quals agraïm molt sincerament  el seu recolçament. Aquesta acció ha estat suficient per a que l’Ajuntament faci marxa enrera, davant la certesa que treuríem el conflicte al carrer i desemmascararíem públicament el caciquisme del govern municipal i la seva complicitat i submissió amb els agents empresarials de Mataró.
El passat divendres 20 d’abril l’Ajuntament es posava en contacte amb nosaltres per comunicar-nos que, per “una reinterpretació de la normativa”, es decidia donar-nos el permís corresponent a la parada de llibres. Després d’aquest canvi d’actitut només podem preguntar-nos: 
  • Si la premissa és que només tindran permís llibreters, autors i editors: Quina reinterpretació pot fer possible que la C.N.T., com a sindicat anarquista que és, pugui posar parada? 
  • Quina es la famosa normativa i on es troba publicada?
  •  S’han fet reunions amb les llibreries? I si s’han fet: A quins acords han arribat? 
  • S’ha autoritzat o negat el permís de vendre llibres a altres entitats socials de Mataró? En base a quins arguments?
  • Si la C.N.T. no s’hagués mostrat combativa i decidida a lluitar pel seu dret a sortir al carrer: L’Ajuntament hauria “reinterpretat la normativa” i hagués donat el permís?
La resposta a l’última pregunta la tenim molt clara: No. Si l’Ajuntament des d’un inici ens va negar el dret a posar la nostra parada és perquè no ens volien veure al carrer difonent els nostres valors i la nostra cultura. La única raó per la qual s’han desdit és perquè sabien que donariem una resposta contundent al carrer, i que posaríem la cara vermella als responsables polítics d’aquest abús mostrant públicament el seu vergonyós comportament.
Per acabar, no ens queda més que declarar clarament que la C.N.T. no permetrà en cap cas que s’ataqui als seus drets a la llibertat d’expressió, informació, manifestació o acció sindical. Vinguin d’on vinguin aquests atacs la resposta serà contundent i no tancarem el conflicte fins que no es resolgui satisfactòriament pels nostres interessos com organització o els interessos dels nostres afiliats.
La C.N.T. té 101 anys d’història. Durant tots aquests anys els nostres militants han hagut de patir persecució, tortures, fam, esclavitut, exili i mort, per expressar i desenvolupar la nostra acció revolucionària, cap a un món nou d’autèntica justícia i llibertat. Els nostres pares, avis i besavis no han patit 40 anys de feixisme i repressió per a que ara vinguin quatre democristians aburgesats a retallar les nostres llibertats.
En definitiva: Qui es vulgui enfrontar amb la C.N.T. més val que s’ho pensi dos cops, perquè nosaltres no ens deixarem trepitjar.

La C.N.T. organitza pel proper 28 d’abril la Primera Assemblea de Treballadors/es de la Intervenció Social a la ciutat de Mataró

Els treballadors del sector de la Intervenció Social afiliats a la C.N.T. de Mataró hem decidit convocar una assemblea oberta a tots els companys i companyes del sector a nivell de ciutat. Aquesta, es cel·lebrarà el proper dissabte 28 d’abril a les 12:00 h. al local del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró, adherit a la C.N.T.-A.I.T. La reunió va dirigida a educadors socials, monitors, psicòlegs, treballadors socials, integradors socials, pedagogs o qualsevol altre treballador de l’àmbit social que treballi o resideixi a Mataró.

Amb això pretenem impulsar l’autoorganització dels professionals del nostre sector, per tal de defensar-nos mutuament davant qualsevol abús empresarial o institucional. Creiem necessari que ens dotem d’eines adients per tal de respondre a la precarietat habitual que venim patint (contractació temporal i fraudulenta, sobrecàrrega de feina, aplicació inadecuada de convenis, abusos durant les subrogacions…) i que s’ha agreujat amb les retallades imposades per les diferents administracions (tancament de serveis, reduccions de jornada, congelació salarial…). De fet, si som capaços de crear un grup de treballadors conscienciat, ben organitzat i combatiu, ens podem plantejar anar més enllà de l’autodefensa. Podem aspirar a millorar les nostres condicions laborals i aconseguir-ho.

La nostra activitat laboral sol dur-se a terme a petits centres amb equips professionals reduïts. Això dificulta molt desenvolupar una tasca sindical amb garanties i allò més habitual és que si et queixes, crees una secció sindical o exigeixes massa ets ignorat, acomiadat o no renovat. Per això creiem que ha arribat l’hora d’organitzar-se a nivell de ciutat, per tal de crear un grup de treballadors solidaris que es recolcin mutuament.

Per a que quan toquin a un/a 
responguem tots/es.

¿Qué reivindiquem?
Des del nostre sindicat ens marquem les següents REIVINDICACIONS dins del sector:
Estabilitat a la feina: hi ha molts contractes en frau de llei. Exigim que la contractació indefinida sigui la norma i no l’excepció.
Respecte a la llibertat sindical en el seu significat més ampli: Es habitual al sector que, quan reivindiques qualsevol dret laboral, no siguis escoltat, siguis acomiadat o no renovat. 
Fi de qualsevol xantatge emocional: es freqüent que els empresaris s’excusin davant les reivindicacions d’aplicació i millora de drets amb que si les duen a terme pot suposar un empitjorament del servei i, en conseqüència, de la qualitat de l’atenció que reben els destinataris, quan realment suposa menys beneficis per a ells. 
Aplicació dels convenis reglamentaris: Sol ser pràctica habitual l’aplicació d’altres convenis no vinculats al sector, com els d’Oficines i Despatxos, Hosteleria… senzillament perque són precaris i rentables. Una acció ilegal. 
Categoria professional adequada: Al contracte laboral, molts cops la categoría laboral que apliquen és irreal i inferior a la que ens correspondria per les tasques que fem. Per tant, el salari també és inferior. 
Realitat de les hores de treball: dins del nostre sector els contractes parcials abunden. En molts casos no s’inclouen les hores reals que treballem sinó només les d’activitat amb els usuaris (per exemple no s’inclouen les reunions de programació, feina per fer a casa, compra de material…). 
Llibertat de consciència: no som predicadors/es, sinó que volem transmetre eines que suposin el desenvolupament integral (social, afectiu, cognitiu, cultural…) de la persona. Fomentant que cadascú sigui autònom i responsable dels seus actes i idees, alhora que respectuós amb la resta de persones. 
Transparència y claredat  a les comptes i la gestió: la major part de les empreses es nodreixen econòmicament de subvencions estatals i privades. És fonamental que tinguem accés a les comptes, que sapiguem a qué es destinen els diners. 
Augment salarial i social: exigim una major retribució i percepció de drets en matèria social per la millora de la nostra qualitat de vida.  
No disgregació del sector: la disgregació implica la implantació de varis sectors amb els seus respectius convenis i normatives diferenciades, que comporta la divisió dels treballadors i les treballadores i la consecuent merma de la capacitat de lluita. 
¿Qué opinem a la CNT sobre el sector social?

El sector social és un sector ampli i divers. Un bon nombre d’empreses, ONGs, Fundacions, administracions públiques…es dediquen a aquesta activitat cada cop més estesa. Diuen “ajudar als sectors més desfavorits de la societat” quan realment es fa negoci amb l’atenció a les persones, a costa d’explotar als treballadors i treballadores i d’oferir un mal servei. 
Per a nosaltres els treballadors, és una forma de guanyar-se la vida mentre fas un bé a les persones que necessiten el teu recolçament. Per a les associacions, empreses o institucions que ens contracten és una forma de guanyar molts diners i, a més, donar una bona imatge de cara a la galería, quan veiem diàriament com es ninguneja els usuaris constantment.  
Ens queda encara un llarg camí per a que dins el nostre sector es treballi seriosament pel desenvolupament integral de les persones ateses i, a més, se’ns respecti com a treballadors. 
Pel moment els més beneficiats són els de sempre: empresaris i polítics.

L’Ajuntament de Mataró nega a la C.N.T. el seu dret a posar una parada de llibres a la Riera per la Diada de Sant Jordi

El passat divendres 13 d’abril una companya del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró es va dirigir a l’Ajuntament amb  la intenció de formalitzar la ubicació de la parada de llibres que, any rere any, posa el nostre sindicat a la Riera amb motiu de la Diada de Sant Jordi. La sorpresa arriba quan li comuniquen que aquest any l’Ajuntament només autoritza les parades que posin les llibreries i que, per tant, no se’ns donarà permís per plantar la nostra parada.
La C.N.T., que es nega a rebre cap tipus de subvenció estatal, s’autofinancia amb les quotes que paguem els afiliats al sindicat i amb l’organització d’actes públics culturals com és la tradicional parada de Sant Jordi. Nosaltres, a més de trobar en la venda de llibres un mitjà per financiar les nostres lluites obreres, pretenem promocionar l’autoformació intel·lectual i la consciència social entre els treballadors. Per això, a la parada de la C.N.T. sempre hem vengut llibres relacionats exclusivament amb la temàtica social: sobre anarquisme, anarcosindicalisme, ecologisme, filosofia social, feminisme, historia del moviment obrer, naturisme… De fet, cada any moltes persones s’apropen a la nostra parada per tal d’accedir a aquest tipus de literatura que, lamentablement, no poden trobar a les llibreries tradicionals (que prefereixen satisfer el seu afany lucratiu amb la venda de títols molt més comercials).
Sembla ser que a l’Ajuntament l’interessa ben poc la promoció de la cultura i la consciència social. Els governants de la nostra ciutat prefereixen fer de la Diada de Sant Jordi i el Día Internacional del Llibre una jornada orientada únicament al consumisme literari i folclòric. 
Potser caldria recordar a aquesta banda de paràsits que composen el govern municipal que el 23 d’abril és el “Día Mundial del Llibre” i no pas el “Día Mundial dels Llibreters”, i que ells no són ningú per impedir a cap associació, cap entitat ni cap sindicat el participar d’aquesta jornada i fer ús de l’espai públic. Un espai públic que és de tots i totes, no només dels empresaris del llibre.
Segurament aquesta colla, que són nous en això de governar els mataronins, es pensen que poden fer el que els rota amb total impunitat. Però tota acció té una reacció, i si es pensen que els anarcosindicalistes de la C.N.T. ens resignarem a acceptar els seus abusos de poder estan molt equivocats.

Xerrada-Debat: “La necessitat d’una organització juvenil anarquista.”

El proper dissabte 14 d’abril els companys del Grup Anarquista l’Albada Social, organitzen una xerrada-debat al local de la C.N.T.-A.I.T de Mataró.

Recentment L’Albada Social s’ha adherit a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries i durant la xerrada ens exposaran les raons per la quals creuen que és necessària una organització juvenil específicament anarquista. A més, ens presentaran el model organitzatiu de la F.I.J.L. així com la seva orientació ideológica i les seves estrategies de lluita.

Durant el debat es tractaran qüestions com la vigència o no d’un anarquisme d’organitzacions, o quins projectes i lluites socials són més útils per la propagació de les idees llibertàries (ateneus, sindicats, lluites de barri, centres socials, grups d’afinitat…) .

Amb la reaparició de la F.I.J.L. a Catalunya s’obre un nou procés en la propagació de l’ideal anarquista i una nova oportunitat pel creixement del moviment llibertari entre la classe treballadora. Des del S.O.V. de Mataró de la C.N.T.-A.I.T dessitgem sort i encert als companys de la F.I.J.L.


Entenem que la consecució de l’objectiu final de l’anarcosindicalisme, el comunisme llibertari, passa necessàriament per que les idees de l’anarquisme arrelin amb força a les conciències del jovent obrer d’avui, que amb les seves idees i el seu esforç ha de forjar la societat del demà.

Per més informació consultar http://albadasocial.wordpress.com

Crónica de la manifestació convocada per la C.N.T. de Mataró i el Grup Anarquista l’Albada Social contra la Reforma Laboral i per l’Autoorganització de la Classe Treballadora

Transcorregut de la manifestació pel barri de Pla d’en Boet

 El passat dissabte 10 de març una cinquantena de treballadores i treballadors ens vàrem mobilitzar pels carrers de Mataró, responent a la convocatòria de la C.N.T. de Mataró i el Grup Anarquista L’Albada Social.
Molts dels veïns i vianants que es van trobar amb la manifestació van escoltar amb interés els nostres plantejaments, i d’altres ens van animar a continuar amb la nostra lluita.
Tal i com era la nostra intenció, vam dirigir les nostres consignes i els nostres discursos als propis treballadors dels barris de Mataró, fent una crida a l’autoorganització i a la presa de consciència de la greu situació que afrontem i afrontaran els nostres fills i filles si no fem res per evitar-ho.
Es va reivindicar la tàctica fonamental de l’anarcosindicalisme per a la resolució dels conflictes laborals i socials: l’Acció Directa. Així com les formes de lluita que entenem que, per la seva efectivitat, ha de recuperar la classe obrera: el boicot, la vaga i el sabotatge.
Vàrem realitzar una breu explicació de l’augment de la temporalitat i precarietat que comporta la nova Reforma Laboral, a més dels rellevants canvis que implicarà per a la negociació col·lectiva.
Davant la convocatòria de Vaga General pel 29 de Març, es va fer una dura crítica a l’estrategia dels sindicats U.G.T i CC.OO. pel fet de convocar una Vaga General de només 24 hores, sabent que d’aquesta manera no es podrà tombar la Reforma.
Valoració de la convocatòria de Vaga General de 24 hores pel 29 de Març

Entenem que aquestes empreses gestores dels drets de la classe treballadora (fa temps que van deixar de ser veritables sindicats) faran servir la Vaga General i els treballadors que hi participaran, per tal de rentar la seva imatge pública i justificar la seva posició privilegiada i parasitària.
Per a nosaltres la Vaga General s’ha de plantejar com un pols al Govern i a la Patronal, no pas com una acció propagandística o de protesta. Si es va a la vaga s’ha d’anar amb la intenció de guanyar-la, i si no s’està preparat més val treballar per preparar-nos. És per això que durant la manifestació vam fer una crida a l’autoorganització de la classe treballadora, pas completament necessari abans de convocar una Vaga General Indefinda amb perspectives de victòria obrera.

Manifestació pels barris de Mataró, el 10 de març, contra la Reforma Laboral, i per l’Autoorganització de la Classe Treballadora

Dissabte 10 de març – 17h – Plaça Isla Cristina (Plaza de los taxis, Cerdanyola)

La C.N.T. de Mataró i el Grup Anarquista L’Albada Social convoquem una manifestació el proper 10 de Març contra la Reforma Laboral i per l’autoorganització dels i les treballadores.

Creiem que s’ha de respondre amb contundència al nou atac de l’Estat i la Patronal, i. l’única manera de fer-ho a l’alçada de les circumstàncies és la convocatòria d’una Vaga General Indefinida, i el camí cap a aquest fi passa per l’autoorganització i la lluita permanent dels treballadors i treballadores.

Per això, i perquè no podem quedar impassibles davant aquests abusos, convoquem aquesta manifestació per tal de fer una crida a la classe treballadora de Mataró. No ens podem quedar parats i baixar el cap durant més temps, és hora d’actuar.

La manifestació començaràa la Plaça Illa Cristina, on su convoquem a les 17h i transcorrerà pels barris de Cerdanyola, Peramàs, Pla d’en Boet i Centre. El recorregut serà: C. Rosselló, Pg. de Ramón Berenguer III, Av. Gatassa, C. Josep Montserrat i Cuadrada, C. d’Arnau de Palau, Pl. Catalunya, C. Aribau, Rda. O’Donell, C. Joan Larrea, Rda. Francesc Macià, C. Unió, Pl. Cuba, C. Palmerola, Pl. de les Tereses, C. Sant Josep i Ajuntament de Mataró, on finalitzarem al voltant de les 20h.



MANIFEST CONJUNT DE LA C.N.T. DE MATARÓ I EL GRUP ANARQUISTA L’ALBADA SOCIAL:

PER L’AUTOORGANITZACIÓ I CONSCIENCIACIÓ DE LA CLASSE TREBALLADORA:

Davant la darrera Reforma Laboral, a la classe treballadora no li queda cap més opció: autoorganitzar-se i lluitar amb contundència pels seus drets i per la seva dignitat.

La resposta que hauríem de donar els treballadors i les treballadores hauria de ser proporcional a l’agressió que hem rebut. Aquesta resposta no pot ser una altra que forçar al Govern Espanyol a fer marxa enrere mitjançant una Vaga General Indefinida. Lamentablement la classe treballadora, avui dia, es troba desencantada i desmobilitzada. Per tant, per dur a terme una veritable Vaga General amb perspectives de victòria obrera, es fa necessari un procés de profunda autoorganització i conscienciació dels treballadors.

Els sindicats de representació, petits i grans, reforma rere reforma, derrota rere derrota, porten 30 anys demostrant la seva ineficàcia com a model d’organització obrera i la seva complicitat amb els governs que garanteixen els seus privilegis a base de subvencions. Avui dia la credibilitat d’aquestes organitzacions es troba en les seves hores més baixes. Per desgràcia, amb la seva traïció han desvirtuat el sindicalisme i la lluita de classes en general.

La CNT de Mataró i el Grup Anarquista l’Albada Social reivindiquem l’anarcosindicalisme com a eina de lluita laboral i l’anarquisme com a sistema de valors del poble treballador, per plantar cara a les classes dominants i assolir la seva completa emancipació social: el comunisme llibertari.

Es per això que el dissabte 10 de març sortirem als carrers de la ciutat. Perquè cal que els treballadors i les treballadores sapiguem que el nostre destí i el dels nostres fills i filles estan a les nostres mans. Que tenen les eines necessàries per imposar-se als seus explotadors, així com la responsabilitat de deixar en herència a les properes generacions un món de justícia i llibertat.

CONTRA LA REFORMA LABORAL:

Aquesta Reforma Laboral significa un retrocés sense precedents en els drets de la classe obrera.

Existeixen tants motius per combatre aquesta llei com articles hi apareixen. Amb aquest decret es pretén generalitzar encara més la precarietat laboral, facilitant els canvis de jornada, horari, retribució o centre de treball. Per no parlar del nou contracte indefinit per a empreses amb menys de 50 treballadors (on treballem la gran majoria d’assalariats),que inclou un període de proba d’un any. En altres paraules: acomiadament lliure i gratuït.

El PP porta mesos omplint-se la boca amb que el seu govern crearà llocs de treball. ¿Quina és la seva fórmula? Fer més fàcil i barat l’acomiadament. Les indemnitzacions als treballadors acomiadats es reduiran dràsticament: els acomiadats improcedentment (sense motius objectius) rebran una indemnització per sota de la meitat del que rebien fins ara. D’altra banda, qualsevol empresa que tingui menys beneficis (no calen pèrdues) tindran una “causa justificada” per acomiadar-nos.

A més, es vol criminalitzar i explotar vilment els treballadors sense feina que cobrin l’atur. L’Estat castigarà als treballadors que, contra la seva voluntat, no poden treballar perquè la societat de consum i l’economia de mercat no li ofereixen cap oportunitat de guanyar-se la vida. Aquests treballadors seran forçats a fer feines en benefici de la comunitat. Això no es altre cosa que fer-nos treballar a canvi de res. Vist d’una altra manera, treballar a canvi d’un dret que ja hem adquirit amb les nostres cotitzacions a la Seguretat Social: la prestació d’atur.

Aquests només són alguns detalls d’aquesta Reforma que és un insult a la dignitat dels treballadors d’avui i a la memòria dels treballadors i treballadores d’ahir (que amb les seves lluites van conquerir els drets que ara ens volen robar). No podem quedar impassibles davant aquest abús.

Els anarcosindicalistes i anarquistes no ho farem, i el dissabte 10 de març sortirem al carrer amb orgull i amb dignitat. Cal que ressorgeixi l’autèntic moviment obrer, que no es altra cosa que els propis treballadors i treballadores organitzades solidàriament i en lluita permanent contra les classes dominants. Sense subvencions, sense alliberats i sense dirigents.

Avui com ahir:
Anarcosindicalisme i Anarquisme!
Per l’autoorganització de la classe treballadora!

Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT

mataro.cnt.es
flmataro@cnt-ait.es
C/Nou de Caputxines, 10bis, 08301 Mataró
699 31 37 85

Grup Anarquista “L’Albada Social”



albadasocial.wordpress.com
grup.albada.social@gmail.com
Figueres