Home // 2014

CONTRA LES ARBITRÀRIES- ÚLTIMES DETENCIONS ORDENADES PELS JUTGES ESPANYOLS A ANARQUISTES CATALANS I UN MEMBRE DE CNT.

*****_

Resposta dels ciutadans al muntatge jurídico-periodístic-polític i policial.

Davant l’ùltim muntatge del sistema que controla la llibertat dels ciutadans al lliüre pensament, de culte i ideológic ; “reconegut i garantit” per “ells” a les seues constitucions o lleis, les ciutadanes i grups independents de Catalunya van convocar manifestacions a les ciutats i vil.les del nostre entorn.
A Mataró amb l’asisténcia de 50 persones ; de forma pacífica i sense alteracions ni de trànsit, ni de l’ordre ciutadà. Tal com ha de ésser.
Per qué després diguin que els anarquistes allà a on fem les nostres concentracions, acaba sent un camp de batalla.
Sempre són els policies de la “brigada” , els que llençen les primeres pedres.
I les detencions, són totalment arbitràries. Per a justificar els 2.000 Eurakos mínim que cobren dels pressupostos generals.

A casa nostra no podeu enganyar ningú  ! @ !

*****

*****

Manifestació de resposta inmediata a Gràcia

 

 

 

 

 

DURRUTI SENSE TWITTER

DURRUTI SENSE TWITTER
Per Ferran Sáez Mateu
(Filòsof)
ABANS DELS SERVEIS DERIVATS DE LA DIGITALITZACIÓ
LES MOBILITZACIONS EXITOSES TAMBÉ EREN POSSIBLES
UNA REUNIÓ O ASSEMBLEA,UNA TERTÚLIA EN UNA CAFETERIA
UN DINAR EN FAMÍLIA: HEUS AQUÍ LES VERITABLES
XARXES SOCIALS

És evident que un acte massiu com el que se celebrarà demà, 11 de setembre del 2014, hauria sigut d’una altra manera sense les anomenades xarxes socials. Poso l’expressió en cursiva perquè, com ja he provat d’argumentar en altres ocasions, crec que només es tracta d’una interessada hipèrbole que han fomentat les mateixes empreses privades que n’exploten econòmicament l’ús. Sigui com sigui, resulta indiscutible que alguns dels grans esdeveniments col·lectius que s’han produït al món des de començaments del segle XXI no es poden entendre sense l’existència d’aquestes plataformes. La majoria de persones que demà formaran una V gegantina al cor de Barcelona s’hi han inscrit a través d’internet, potser han conegut la iniciativa a Facebook, o l’han comentada a Twitter, etc. Repeteixo que el sol fet de negar aquesta evidència resultaria ridícul. Una altra cosa és que siguem capaços d’avaluar-ne l’abast exacte, més enllà de les exageracions estandarditzades sobre el tema.

El mes de novembre del 1936, amb motiu de l’enterrament de Durruti, Barcelona va viure la que proporcionalment seria la concentració humana més important de la seva història fins a aquell moment, inclosa la de l’enorme últim homenatge a Macià fet tres anys abans. “Per descomptat -podria afegir algú-, llavors no existien les xarxes socials…” Segur? Doncs no, les xarxes socials -aquest cop sense cursiva: les de veritat- ja hi eren, i per això aquella concentració fúnebre, o la de Macià, va arribar a adquirir dimensions inaudites. Pensem que la immensa majoria de la gent que va assistir a aquells actes ni tan sols tenia telèfon ni, en molts casos, un miserable aparell de ràdio. Els exemples de Durruti o Macià són bàsics per entendre que, malgrat la seva importància, sense els sofisticats serveis derivats de la digitalització les mobilitzacions exitoses també resultaven possibles. De fet, no només eren possibles sinó que, en general, el seu impacte era substancial i durador, no efímer com sol passar ara.

La segona precisió fa referència a l’eficàcia comunicativa de les xarxes actuals. Moltes persones que demà formaran la gran V, i moltes altres que no hi voldran assistir perquè són partidàries d’uns altres plantejaments, han intercanviat idees o simples impressions per mitjà del Facebook, el Twitter, etc. Dit així, pot semblar que estem parlant d’una eina extraordinària de regeneració política capaç de millorar la qualitat democràtica fins a extrems mai vistos. Tots sabem que no és així, però. L’anonimat o la immediatesa fan que les comunicacions siguin, moltes vegades, insultants, banals o ambdues coses alhora. D’altra banda, el mateix format de Twitter condiciona, per raons més que òbvies, el contingut del missatge: no permet argumentar d’una manera complexa i matisada, sinó només generar titulars o gracietes.

En tercer lloc, no podem oblidar que els legítims interessos empresarials que hi ha darrere d’aquestes suposades xarxes socials (i torno a posar molt conscientment la cursiva) i els suports tecnològics sense els quals resultarien inviables (empreses informàtiques transnacionals, gegants de la telefonia, etc.) no són políticament innocus. Confondre un simple usuari amb un ciutadà que es relaciona d’una manera autònoma i autosuficient amb altres ciutadans és una fantasia sense cap ni peus. Encara que soni estrany, les xarxes socials són ara mateix el cor del sistema, és a dir, el sancta sanctorum de l’especulació borsària (recordem la sortida als mercats de Facebook i altres), de l’enginyeria per no pagar impostos (cas de Google, etc.), de la mercantilització de dades privades, etc. Paradoxalment o no, aquest cor del sistema és també el cor… dels moviments antisistema, en general inimaginables sense la connectivitat virtual.

Què vull dir, amb tot això? Una cosa ben senzilla: el previsible èxit de la V de demà no es deurà a les falses xarxes socials (les de la cursiva) sinó de les xarxes socials reals, és a dir, les que configuren els vincles entre persones en la nostra esfera pública, sigui asseguts a taula mentre dinem en família, en una aula, en una reunió o assemblea o en una simple tertúlia entre amics en una cafeteria. Heus aquí les veritables xarxes socials. A les revoltes àrabs hi va haver milions de piulades o de SMS i escassíssima deliberació real. El resultat està a la vista: ni tan sols és zero; és negatiu. La vella i consolidada tradició catalana de l’associacionisme, en canvi, sí que és una xarxa social. Demà ho comprobarem.

Dilluns 25 d’Agost-2014 // 2ª MARXA CONTRA LES RETALLADES A L’ ENSENYAMENT PÚBLIC

This gallery contains 3 photos.

    Procedent  de la ciutat de Girona demà entrarà a El Maresme la 2ª marxa per la educació pública i gratuïta, i en contra dels plans de retallades de la Generalitat de Catalunya. Aquesta marxa té com a final la ciutat de Barcelona, el Dissabte 30 d’Agost. Demà esteu tots convidats a la xarla

Read more [+]

Manifestació per la Sanitat Pública a Mataró

Aquest Dissabte a les 18:00 hores. Al parc vell ( Pl. d’Espanya ) La coordinadora ens ha convocat a tots els ciutadans i ciutadanes del Maresme a manifestar-nos en contra de les retallades a la sanitat pública catalana.
Companys i companyes de la CNT , Animeu-vos a participar en aquesta convocatória que ens interesa a totes.
TOTS I TOTES CAP A LA MANI AQUEST DISSABTE A LA PLAÇA D’ESPANYA, A MATARÓ

 

cartell ocupacio hospital ok

RECORDANDO AQUEL 1976; I LA CNT-AIT QUE VOLVIA A RENACER EN MATARÓ

Presidencia del miting, i compañeros venidos de toda Catalunya i del sur de Francia i de París.

mataro008  mataro004  mataro011mataro010mataro001mataro005 Read more [+]

En defensa de la huelga

La única ley de huelga, la que no existe
La CNT se opone a cualquier limitación o restricción del derecho a huelga. Rechazamos el anuncio
realizado por Rajoy de llevar a cabo una ley de servicios mínimos.
El grado de cinismo e hipocresía de los políticos insulta a la inteligencia, al hacernos creer que
defienden el derecho a la libertad y al trabajo de la población implantando una ley de servicios
mínimos, siendo ésta en realidad una excusa para controlar y limitar la huelga como herramienta de
lucha de los trabajadores.
Al no poder soportar que un colectivo de trabajadores haya realizado una huelga indefinida,
mediática y, sobre todo, con éxito en gran parte de sus reivindicaciones (la reciente huelga de
limpieza de Madrid), y para evitar que se siga su ejemplo, nos vienen con esto, demostrándonos su
verdadera intención: conseguir dejar sin efecto cualquier proceso huelguístico. Es una estrategia
recurrente cada vez que los trabajadores deciden luchar por sus derechos, especialmente si ganan el
conflicto o evitan que las pretensiones de la patronal se cumplan en su totalidad: de inmediato el
gobierno, las organizaciones patronales y los medios de comunicación ponen en marcha un
estudiado discurso basado en el “civismo” para criminalizar y tachar de anacrónica y antisocial la
huelga. Tratan así de convencer a la población que es más importante su comodidad que la
solidaridad con los trabajadores.
Dicen respetar el derecho de huelga, a la vez que sostienen que por nuestro bien como sociedad es
necesario limitarlo. Dicho de otra manera, cercenan la mayor herramienta de lucha de los
trabajadores con leyes represivas y cantos al civismo: el discurso democrático siempre al servicio de
los de arriba.
La mayor prueba de su hipocresía son los servicios mínimos: nunca la administración (el Estado) es
neutral. Repetidamente se fijan servicios mínimos abusivos (haciendo incluso que en un hospital en
huelga haya más personal que un día normal de trabajo); de esta manera privan de facto a los
trabajadores del derecho a huelga. Cuando estos servicios mínimos son recurridos ante los
tribunales, la administración es reiteradamente condenada por imponer servicios mínimos ilegales y
abusivos, pero el daño ya está hecho.
Los servicios mínimos deberían ser aplicados exclusivamente en los sectores básicos de atención a
la población (servicios sociosanitarios, emergencias y poco más), y no para asegurar el
funcionamiento de las empresas y para boicotear el éxito de las huelgas. Se fijan servicios mínimos
hasta para la venta de pipas, por si quieres ver la huelga pasar por tu lado.
Si esta realidad se da sin una ley específica, ¿a dónde pretenden llegar ahora? La administración
actúa de rompehuelgas y fomenta el esquirolaje organizado (empresas externas, policías y militares;
hemos visto al gobierno militarizar trabajadores en huelga, pero no han aplicado el mismo rasero
con la banca o la bolsa). Con esta nueva ley pretenden seguir haciendo lo mismo de forma
“democrática”.Si a los sindicatos oficiales les queda algo de lo que su nombre indica, deberían rechazar de forma
rotunda incluso la posibilidad de sentarse a hablar de este tema, y dejarse de tímidas declaraciones y
de andar mendigando que se cuente con ellos.
cnt_bandera, en todas sus formas, la CNT se opondrá con toda su capacidad a que se
despoje a los trabajadores de sus herramientas de lucha.
Secretariado Permanente del Comité Confederal

Figueres