La única ley de huelga, la que no existe

C.N.T.

La CNT se opone a cualquier limitación o restricción del derecho a huelga. Rechazamos el anuncio realizado por Rajoy de llevar a cabo una ley de servicios mínimos.

El grado de cinismo e hipocresía de los políticos insulta a la inteligencia, al hacernos creer que defienden el derecho a la libertad y al trabajo de la población implantando una ley de servicios mínimos, siendo ésta en realidad una excusa para controlar y limitar la huelga como herramienta de lucha de los trabajadores.

Al no poder soportar que un colectivo de trabajadores haya realizado una huelga indefinida, mediática y, sobre todo, con éxito en gran parte de sus reivindicaciones (la reciente huelga de limpieza de Madrid), y para evitar que se siga su ejemplo, nos vienen con esto, demostrándonos su verdadera intención: conseguir dejar sin efecto cualquier proceso huelguístico. Es una estrategia recurrente cada vez que los trabajadores deciden luchar por sus derechos, especialmente si ganan el conflicto o evitan que las pretensiones de la patronal se cumplan en su totalidad: de inmediato el gobierno, las organizaciones patronales y los medios de comunicación ponen en marcha un estudiado discurso basado en el “civismo” para criminalizar y tachar de anacrónica y antisocial la huelga. Tratan así de convencer a la población que es más importante su comodidad que la solidaridad con los trabajadores.

Dicen respetar el derecho de huelga, a la vez que sostienen que por nuestro bien como sociedad es necesario limitarlo. Dicho de otra manera, cercenan la mayor herramienta de lucha de los trabajadores con leyes represivas y cantos al civismo: el discurso democrático siempre al servicio de los de arriba.

La mayor prueba de su hipocresía son los servicios mínimos: nunca la administración (el Estado) es neutral. Repetidamente se fijan servicios mínimos abusivos (haciendo incluso que en un hospital en huelga haya más personal que un día normal de trabajo); de esta manera privan de facto a los trabajadores del derecho a huelga. Cuando estos servicios mínimos son recurridos ante los tribunales, la administración es reiteradamente condenada por imponer servicios mínimos ilegales y abusivos, pero el daño ya está hecho.

Los servicios mínimos deberían ser aplicados exclusivamente en los sectores básicos de atención a la población (servicios sociosanitarios, emergencias y poco más), y no para asegurar el funcionamiento de las empresas y para boicotear el éxito de las huelgas. Se fijan servicios mínimos hasta para la venta de pipas, por si quieres ver la huelga pasar por tu lado.

Si esta realidad se da sin una ley específica, ¿a dónde pretenden llegar ahora? La administración actúa de rompehuelgas y fomenta el esquirolaje organizado (empresas externas, policías y militares; hemos visto al gobierno militarizar trabajadores en huelga, pero no han aplicado el mismo rasero con la banca o la bolsa). Con esta nueva ley pretenden seguir haciendo lo mismo de forma “democrática”.

Si a los sindicatos oficiales les queda algo de lo que su nombre indica, deberían rechazar de forma rotunda incluso la posibilidad de sentarse a hablar de este tema, y dejarse de tímidas declaraciones y de andar mendigando que se cuente con ellos.

En defensa de la huelga, en todas sus formas, la CNT se opondrá con toda su capacidad a que se despoje a los trabajadores de sus herramientas de lucha.

Secretariado Permanente del Comité Confederal

 Aquest mes de maig ha sortit a la llum la creació del “Contracte Mataró”. Amb l’excusa de voler fomentar la creació de feina, els actors més reaccionaris del món laboral a escala municipal (govern municipal, patronal local i sindicats grocs) han parit la última conspiració contra la classe treballadora mataronina. Des del Consell Econòmic i Social de Mataró (integrat per l’Ajuntament de Mataró, les patronals PIMEC i FAGEM, i els “sindicats” UGT i CCOO) s’han inventat un nou contracte laboral per a majors de 44 anys que només ve a aportar més precarietat i incertesa a la vida dels obrers aturats de la nostra ciutat.

 Els empresaris veuen en aquest acord una manera d’exprèmer encara més als treballadors, mentre que els polítics i els sindicats traidors volen fer d’aquest acord una eina propagandística. Només volen fer veure que fan quelcom de bó per crear feina. Si el que entenen per lluitar contra l’atur de llarga durada és que els treballadors haguem d’acceptar condicions miserables de treball més valdria que no fessin res per nosaltres. Tampoc cal que ens vinguin a demanar el vot recordant-nos que ens han donat feina perquè sabem que ells no ens donen de menjar, més aviat és al contrari.

 Allò més repugnant és que els suposats sindicats representatius UGT i CCOO hagin tingut la poca vergonya de signar-ho. Un acord consistent en claudicar absolutament davant la patronal, legitimar l’explotació en nom de la creació de feina i humiliar a aquells treballadors aturats que es troben en una situació més desesperada. Perquè només es pot considerar una humiliació que et contractin per 30 hores per cobrar menys de 500 euros al mes durant un any. Aquesta gentussa és la que vetlla pels interessos de la classe treballadora mataronina?

 Les lamentables condicions del Contracte Mataró: el salari, la categoria professional i l’antiguitat

Aquells treballadors que patissin aquest tipus de contractació haurien de treballar 20 hores setmanals i fer formació professional 10 hores més. Tot a canvi d’un meravellós sou de 500 euros bruts mensuals. Amb menys de 500 euros al mes el treballador de més de 44 anys en qüestió hauria de fer front a totes les seves despeses (menjar, roba, habitatge, transport, llum, aigua, tel•lèfon, medicaments, càrregues familiars, taxes…) i pregar per tenir una parella amb alguna mena d’ingrés o una xarxa social i familiar prou generosa per tal de poder sobreviure.

 Independentment de la tasca que facin a l’empresa i de la seva experiència laboral, la seva categoria professional seria sempre la més baixa prevista al conveni correspondent. A més, si el treballador continua a l’empresa després de l’any previst tot aquest primer any no computarà a efectes d’antiguitat a l’empresa (quelcom totalment il•legal).

El frau contractual que suposa el Contracte Mataró

 Amb aquest acord, els escanyapobres de la patronal, els paràsits de l’Ajuntament i els venedors d’obrers d’UGT i CCOO ignoren molt interessadament el supòsit pel qual existeix el contracte d’Obra o Servei.

 Segons l’Estatut dels Treballadors, que pel que nosaltres sabem continua vigent a la ciutat de Mataró avui dia, els contractes d’Obra o Servei es fan servir quan es contracta un treballador per desenvolupar una tasca molt concreta dins l’empresa amb un inici i un final. Quan acaba aquesta determinada obra o servei la relació laboral també finalitza. Dir que la propia obra del contracte és el compliment de l’”Acord de Mesures de Xoc per la Disminució de la Desocupació a Mataró” és un engany manifest i burd, i només pretèn donar una aparença de legalitat a un autèntic frau als treballadors que estiguin prou desesperats per acceptar aquestes condicions.

 Les propostes de la C.N.T. contra l’atur

 Creiem que fins ara totes les mesures empreses per reactivar l’economia han recaigut sobre les espatlles de la classe treballadora, quelcom injust i que a més ha demostrat ser totalment inútil i contraproduent.Les reformes laborals només han contribuit a incentivar els acomiadaments individuals i col•lectius i a precaritzar encara més les condicons laborals.

 Els anarcosindicalistes tenim clar que mentre existeixin el capitalisme i l’estat les forces productives del poble es malbaratarán, mantenint forçosament a l’atur a milions de persones capaces d’aportar el seu esforç al sosteniment i la millora de la societat. La producció s’organitza i el fruit d’aquesta es distribueix en funció d’interessos econòmics, segrestant l’economia de la que hauria de ser la seva autèntica funció: satisfer les necessitats de tota la societat i alhora fer-la progressar.

 Tot i això, sabem que aquest règim de dominació no caurà d’un dia per l’altre, i per això tenim propostes per lluitar contra l’atur dins l’status quo actual. Unes propostes que, si existís voluntat política per actuar sobre els empresaris i la banca i no contra els treballadors, es podrien materialitzar:

 • Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial, creant un cuart torn a les empreses amb tres torns.

 • Prohibició de totes les hores extraordinàries per tal de repartir el treball.

• Prohibició de totes les pràctiques gratuïtes i similars a les empreses: tota feina ha de ser remunerada.

 • Augment del període de maternitat /paternitat a 3 anys.

 • Implantació d’un subsidi indefinit, digne i suficient, a tots els aturats.

 • Reducció de l’edat de jubilació als 55 anys.

 • Assessorament i finançament econòmic a aquells treballadors que, davant el tancament de la seva empresa, vulguin asumir-ne la gestió de forma cooperativa i sense assalariats al seu càrrec.

El passat divendres 24 de maig es produïa la detenció d’un company anarquista de Mataró amb el pretext d’haver realitzat desordres públics i danys durant el passat Primer de Maig, durant la Manifestació Anticapitalista que es va desenvolupar a la tarda pels carrers de Barcelona. Diem que aquest ha estat el pretext pel qual se’l van emportar a comissaria, però si ens ajustem a la realitat hem de dir que els agents no van comunicar en cap moment el motiu de la detenció. Aquesta és una mostra clara de l’escrupulós respecte de les forces de “seguretat” als drets i llibertats de les persones.

 Volem fer arribar a les persones del seu entorn, a la seva familia i a ell mateix tot el nostre afecte i el nostre suport en moments que sabem que es fan difícils i van acompanyats sempre de tensió, frustració i ràbia. Animem també a totes les persones i entitats socials de Mataró a solidaritzar-se amb el company i donar suport en la mesura que els sigui possible a les campanyes que es puguin dur a terme per la seva absolució o per afrontar les despeses judicials que li pugui ocasionar aquesta lamentable i injusta detenció.

Des de la C.N.T. de Mataró no podem deixar de denunciar la persecució d’una persona que, tot i no pertànyer a la nostra organització, considerem que és un excel·lent company de lluita, que ve demostrant fa anys el seu profund compromís i dedicació a assenyalar els abusos del poder i a fer cada dia més forts als que aspirem a la complerta emancipació dels oprimits. Si ve tenim molts dubtes respecte l’acusació que es fa al company, no creiem que la seva detenció hagi estat una casualitat o un lamentable error. L’ombra d’un judici amb càrrecs penals et pot fer pensar dues vegades si anar o no a una manifestació o a un piquet de vaga.

Aquestes acusacions són utilitzades sistemàticament per fer entrar la por al cos als militants més actius dels moviments socials i de pas fer que les organitzacions i col·lectius als que pertanyen s’hagin d’esforçar a organitzar actes contra aquesta repressió, deixant de banda altres qüestions socials de més ample abast.

CONTINUEN LA CRIMINALITZACIÓ I LA REPRESSIÓ SISTEMÀTICA DELS MOVIMENTS SOCIALS I L’ANARQUISME

Un cop més ens hem de lamentar de la persecució que duu a terme l’Estat contra totes aquelles persones que denuncien l’actual sistema de dominació y els continus atacs d’aquells que detenten el poder contra la classe oprimida. Vivim temps de continua precarització de les condicions de treball, debilitament dels serveis públics y atemptats contra la llibertat individual ( com la propera llei de l’abortament). Però també vivim temps de més conflictivitat social i autoorganització, reacció natural al conjunt de mesures empreses pel poder en contra dels oprimits. Això comporta necessàriament un augment del control social estatal així com de la repressió i criminalització de la militància social i determinades ideologies com l’anarquisme.

Si ve aquest no és un fenòmen nou en absolut, creiem que hem de denunciar que en els darrers anys s’han incrementat tant les accions policials contra els moviments socials com les declaracions polítiques i mediàtiques tendents a criminalitzar l’activisme social i l’anarquisme:

• Cada nova Vaga General ve seguida d’un degoteig de detencions el propi dia de la vaga i setmanes i mesos després, que sumen centenerars de companys reprimits a tot l’estat espanyol.
• S’apliquen acusacions i mesures exagerades com presó provisional en règim FIES, acusacions d’enaltiment del terrorisme, acusacions de presó de fins a 12 anys (companys de C.N.T. de Logroño)…etc.
• La actuació de les forces antidisturbis i altres cossos policials es fa cada cop més violenta, desproporcionada i arbitrària, comportant lesions severes i permanents. Els exemples al nostre entorn són nombrosos, però són ja un paradigma el desallotjament dels indignats a Plaça Catalunya, els gasos lacrimògens fets servir pels Mossos d’Esquadra a la Vaga General del 29-M o la pèrdua de l’ull de la manifestant Esther Quintana per l’ús de pilotes de goma.
• Desde diferents mitjans es difonen notícies no contrastades relacionades amb suposades accions violentes i instal·lació d’artefactes incendiaris i explosius casolans per suposats grups anarquistes de dubtosa existència. Així es criminalitza una ideologia i filosofia social com l’anarquisme,  vinculant-la de forma més o menys explícita amb conceptes de violència i terrorisme.

Nosaltres estem amb i entre els represaliats i no oblidem a l’Alfon de Vallecas, als 5 anarquistes detinguts recentment a Catalunya, als miners represaliats durant la vaga indefinida del 2012, a tots els detinguts i encausats durants les darreres vagues generals a Catalunya, als companys de la CNT de Tarragona, Badalona, Logroño, Màlaga, Valladolid, Granada, Sagunt… i als nostres propis companys del sindicat de Mataró  detinguts a arrel de la vaga del 29-S al 2010.

AVUI MÉS QUE MAI SOLIDARITAT I SUPORT MUTU CONTRA LA REPRESSIÓ

•  Poder treballar amb ciclomotors i equips de treballs adients per garantir la seva seguretat.
• Establiment de torns de treball rotatius entre tots els treballadors.
• Pagament del corresponent plus de nocturnitat.
• Respecte a la planificació dels períodes vacacionals dels treballadors.