A la classe treballadora de la Ciutat,

Als assalariats i assalariades, als aturats i aturades, als estudiants, als jubilats i jubilades,

 
A tots els proletaris i proletàries de Mataró,

L’atur pels aires, hipoteques que no podem tornar, reformes laborals, contractes temporals per tota la vida, hores extres, retallades socials, acomiadaments en hospitals, no ens paguen els subsidis, tot cada vegada més car i els sous són una merda, ens foten al carrer per dos duros, l’educació cada vegada és més elitista perquè no hi ha diners, l’estat gasta diners per fer la guerra a Líbia, per que vingui el Papa de visita i per mantenir al Rei i la seva família.

És per això que fem una crida als afiliats a la C.G.T. i els altres sindicats alternatius, minoritaris o combatius a abandonar aquestes organitzacions enganyoses i organitzar-se al marge d’elles. 

La Huelga tradicionalmente ha sido considerada como la última herramienta de la clase trabajadora, la más eficaz y, a la vez, y por ello, la más dura; tanto para la patronal como para les trabajadores. Se trataba de la última herramienta porque significaba la paralización de la producción, porque más allá de eso no se disponía de ninguna otra fuerza. Puesto que, como clase productora, es la producción nuestra exclusividad, eso la convierte en la mayor de nuestras fuerzas. Se trataba de la última herramienta porque antes de ella se habían puesto en práctica otra serie de herramientas; que, además, de presionar al empresario, también servían para concienciar a todos les trabajadores, de esta forma cuando se hacía un llamamiento a la Huelga, éste era eficaz porque lo hacían los propios trabajadores después de un trabajo de agitación. Sin embargo, hemos visto como en la actualidad el concepto está totalmente distorsionado. 
La Huelga ya no es la última herramienta de lucha, es un método de protesta. Para nosotros, esta cuestión es muy importante, una herramienta de lucha es un medio para conseguir algo, un método de protesta es un medio para decir algo. Ese es, desde nuestro punto de vista, uno de los principales factores que ha conllevado a desprestigiar de forma progresiva la Huelga. Porque se han tomado en vano, se han utilizado de forma discrecional. Por otro lado, no se toma un trabajo previo, las huelgas se convocan sin tener en cuenta la situación del conflicto, es decir, sin un análisis estratégico previo, y, sobre todo, sin contar con la opinión de les trabajadores. Además, en los últimos años, podríamos hablar de décadas, las huelgas han pasado a ser en la práctica una especie de “referéndum democrático”. Es decir, visto que las Huelgas dejan de ser métodos de lucha para ser métodos de protesta, el éxito de las mismas se mide exclusivamente por el porcentaje de personas que las secunda, esto es lo que las convierte exclusivamente en un éxito o en un fracaso. Sin embargo, el éxito de las Huelgas se debe medir por su capacidad de hacer daño al empresario, de minar su capacidad de producción al punto de serle imposible continuar haciendo frente a esa Huelga. Esta teoría gana fuerza cuando comprobamos que todas las “huelgas generales” han sido convocadas, a lo sumo, para un sólo día. Esta es una cuestión fundamental; si lo que se quiere parar es la producción, un sólo día no es suficiente. Este es el motivo por el que las Huelgas se convocaban de forma indefinida, y sólo terminaban cuando cedía una de las partes en conflicto.

Els i les companyes afiliades al Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT, formem una modesta agrupació de treballadors i treballadores organitzats per la defensa dels nostres interessos econòmics. Per nosaltres però, els i les treballadores no son només aquells que tenen una feina i una nòmina.

Nosaltres considerem que els aturats, els jubilats i els estudiants també són persones treballadores per una raó molt senzilla: totes aquestes persones han hagut o hauran de treballar en algun moment de la seva vida per assegurar-se unes condicions de vida dignes o depenen directament de familiars que es guanyen la vida treballant o de les pensions que tots els treballadors en actiu contribuïm a pagar.

Així doncs, tant el Sindicat d’Oficis Varis de Mataró, com la resta de Sindicats adherits a la Confederació Nacional del Treball, es componen també d’estudiants, de jubilats i cada vegada més aturats.

A la ciutat de Mataró hi han al voltant de 13.000 persones que, en contra de la seva voluntat, estan aturades. 13.000 persones que estan en condicions de treballar però han de dependre de les prestacions d’atur si es que en tenen. Cal recordar que només una petita part dels aturats que porten més de 2 anys sense treballar reben l’ajud dels 400€ gràcies a govern, patronal, i la traïció de les gestores anti-obreres CCOO i UGT.

La crisi econòmica ha suposat un augment de la carestia de vida i una gran pèrdua de poder adquisitiu per la classe treballadora que te serioses dificultats per accedir a necessitats bàsiques com la vivenda. Aquestes dificultats són encara més grans per les persones que van perdre la feina fa més de 2 anys, que no han pogut pagar els lloguers o les hipoteques. 

Als nostres barris, a les nostres famílies i entre les nostres amistats cada vegada estem coneixent més casos de persones que estan al límit de la pobresa o ja l’han superat, cosa que no haguessin imaginat mai fa uns 4 o 5 anys.

Nosaltres, des de l’Anarcosindicalisme, fem una crida a totes les persones que es considerin treballadores a organitzar-se amb nosaltres i construir vincles de solidaritat per fer front de manera col·lectiva als atacs que els banquers, els empresaris, els especuladors i els governs estan llançant contra els interessos de la classe treballadora.

Volem caminar cap a una Vaga General Indefinida de caràcter revolucionari i necessitem la teva acció solidària per aconseguir unes reivindicacions bàsiques que acabin amb l’atur:

A més proposem la creació d’una Assemblea d’Aturats del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT per:

El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró no rep subvencions, no te alliberats, fa boicot a les eleccions sindicats i als comitès d’empresa. Nosaltres només són un col·lectiu de persones treballadores organitzades sense dirigents i al marge dels partits polítics.

Demà dimecres 27 de juliol està presvista la visita de Felip Puig, conseller d’interior i responsable dels Mossos d’Esquadra, a Mataró en motiu de la festa major.

El nou alcalde de CiU, Josep Mora, ha convidat al director d’orquestra de la repressió catalana a assistir a l’Ofici de les Santes, un acte arcàic on es reuneixen autoritats, clergat i altres membres de les classes dirigents i adinerades.

Amb aquesta invitació, Joan Mora s’alinia al costat de Felip Puig i la seva política de terror i força bruta contra els que lluiten per evitar les retallades socials, la desaparició de l’estat del benestar i el dret a la vivenda digna.

Felip Puig és el l’últim responssable del disturbis viscuts a la Pl. Catalunya de Barcelona en el moment que els mossos d’esquadra van voler desallotjar els acampats el 27 de maig. A més és el responsable dels alderulls viscuts ahir, 25 de juliol,  al Barri del Clot de Barcelona quan uns centenars de veins solidaris intentaven impedir que els Mossos d’Esquadra expulsessin de casa a una familia enfrontada amb el propietari del pis que llogaven.

A més com a responsable dels mossos, el considerem responsable de les detencions de 6 membres d’un piquet al Barri de l’Havana en dia 29 de setembre, dia de vaga general.

El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT vol encoratjar a les persones treballadores de la ciutat, les veritables victimes de les polítiques lliberals i antiobreres dels governs, a mostrar el seu rebuig a Felip Puig, el responsable de defensar el interessos dels capitalistes a base de violència i agressions als que lluiten.

Suport mutu, lluita de classes!

El 16 de juliol el sindicat d’Oficis Varis de Mataró va organitzar una jornada llibertària en la que van participar una vintena de persones.

La jornada va començar amb la pintada d’un Mural al pas de Sant Simó sota la N-II per part d’alguns companys i companyes del sindicat. En el mural es pot llegir sobre el fons roig i negre la frase: NO SOMOS MERCANCIA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERQMOS SER. A PESAR DE TODO, CNT.

A l’hora de dinar ens vam reunir a la seu del sindicat per menjar en un ambient fraternal entre companyes, companyes afiliats i simpatitzants.

A la tarda va tenir llor l’acte central de la jornada a la Plaça Occitànica, un debat amb el títol “COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA” amb la participació d’un militant del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró, un del Sindicat d’Oficis Varis de Tarragona i d’una companya del vinculada al moviment veinal del barri de Cerdanyola. Durant el debat és va fer una repàs a la situació actuar de crisis econòmica, laboral i social, i es van fer propostes per que els treballadors i treballadores s’organitzin en defença dels seus interessos en un moment de perdua continuada de drets.

A la nit, una altre vegada en ambient fraternal a la seu del sindicat vam projectar la pel·licula “LOS LUNES AL SOL” ja que tracta un tema de extremada actualitat, el patiment de les persones aturades.

El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró vol compartir amb totes les persones treballadores de la ciutat les seves propostes revolucionàries i ho volem fer al carrer i a les places. Volem presentar i oferir una eina de lliuta, una estructura organitzativa que ha demostrat la seva útilitat per les conquestes social com la jornada laboral de 8h.

És per això que estem organitzant un debat al carrer que comptarà amb la participació de companys del sindicat i altres convidats en el que el públic no serà públic sinó que també serà part activa prenent la paraula.

El debat portarà per títol: 

Durant el debat es plantejaràn les següents qüestions a les qüals els participants donaran les sev respostes particulars:

Informem que la Jornada Llibertària que estem organitzant pel 16 de juliol ha sofert agunes modificacions per problemes amb l’administració pública en qüestió de permisos.


S’ens exigeix la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil per fer una sessió de cinema a la fresca. Aquest és un exemple més del control social de les insitucions democràtiques que limiten els drets de les persones d’utilitzar els espais públics per generar consciència social.


Aixi doncs, la Jornada Llibertària queda de la següent manera:

Pintada d’un mural amb el lema:

NO SOMOS MERCANCÍA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERAMOS SER. A PESAR DE TODO… CNT.

Dinar fraternal*

Debat amb la participació del públic amb el títol:

COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA?

Cinema a la fresca amb una pel·licula de temàtica d’actualitat:

LOS LUNES AL SOL

El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT vol mostrar públicament el seu suport als companys i companyes que han estat acomiadats pel Departament de Territori i Sostenibilitat per haver iniciat una vaga a l’Àrea de Gestió d’Infraestructures per lluitar contra la cessió il·legal de treballadors i la subcontractació.

Ens sentim solidaris amb els companys i companyes represaliats ja que qualsevol de nosaltres es pot trobar en la mateixa situació en qualsevol moment. A més la seva lluita és una lluita que no només els beneficia a ells, sinó que repercuteix en els drets dels treballadors i treballadores en general.

És per això que nosaltres a Mataró, tot i no treballar al Departement de Territori i Sostenibilitat, també ens sentim atacats i represaliats i volem convidar a tots els treballadors i treballadores que se sentin atacats i solidaris a participar amb nosaltres per donar respostes a aquests abusos intolerables amb l’acció directa.

Pintada d’un mural amb el lema:

NO SOMOS MERCANCÍA QUE SE VENDA. SOMOS Y SEREMOS LO QUE QUERAMOS SER. A PESAR DE TODO… CNT.

Dinar fraternal*

Debat amb la participació del públic amb el títol:

COM SALVEM LA GENERACIÓ PERDUDA?

Cinema a la fresca amb una pel·licula de temàtica d’actualitat:

LOS LUNES AL SOL

Refrexions des de l’anarcosindicalisme sobre la movilització dels “indignats”. 

Aquest text s’ha redactat des de la perspectiva de les experiències viscudes durant les darreres setmanes a Mataró. Pot ser que algunes de les reflexions o observacions no siguin traslladables a les movilitzacions d’altres ciutats. De totes maneres, les propostes que es fan al final del text són de caràcter general i les fem extensives.

Qualsevol que s’apropi o participi a les movilitzacions, acampades i assemblees que van sorgir arran del 15M podrà comprovar que tothom té moltes il·lusions i ganes de participar en un canvi important de la societat. Molts joves s’han implicat com mai en les qüestions col·lectives, altres de més grans han recuperat l’esperit de lluita que van anar perdent amb els anys, la democràcia i la pau social.

Ara bé, amb el pas dels dies i a mesura que la protesta va perdent el seu caràcter espontani i comença a seguir un camí determinat, moltes de les persones que hi participen comencen a no sentir-se identificats amb les reivindicacions o les decisions que es prenen en les assemblees a les places.

Aquest descontent i la conseqüent pèrdua d’identificació individual amb el moviment col·lectiu es pot explicar amb el fet que des d’un principi la protesta ha acollit moltes persones amb unes sensibilitats molt diverses i fins i tot enfrontades.

Dins d’aquesta heterogeneïtat s’ha generat cert descontent i desencís en les persones que han vist com la protesta anava adquirint un caràcter prou diferent a la seva idea inicial sobre quin podria ser el sentit i abast de la mobilització.

Moltes de les persones que estan deixant de sentir-se identificades amb la protesta han viscut com les assemblees han anat aprovant una gran llista de reivindicacions i mesures de caràcter reformista per millorar el sistema actual que esta adquirint la forma i el contingut d’un programa electoral que potser presentarà algun partit en les properes eleccions generals.

Durant els debats en les comissions, les assemblees i els grups de treball s’ha posat de manifest que molts dels joves no tenen una formació ideològica o un pensament estructurat nascut de la consciència del seu paper en la societat actual capitalista. A la manca d’ideologia de molts cal contraposar la clara divisió ideològica d’aquells que si han treballat més aquesta qüestió.

La manca de consciència d’uns i l’esforç dels altres per posposar l’enfrontament ideològic s’ha traduït en una manca d’anàlisi de la societat a nivell col·lectiu.

La protesta ha adquirit des del principi un caràcter de moviment ciutadà, que no fa distinció entre persones, que està obert a tothom, que ha començat a fer propostes de canvi sense que s’hagi acordat quina visió particular del la societat comparteixen les persones que hi participen.

Una de les causes del retrocés gradual de la protesta enlloc de la seva extensió rau en no haver detectat les causes reals de la indignació que la mogut els joves en un primer moment.

Des de l’anarcosindicalisme proposem que s’analitzi la societat i la situació que ha portat a l’empitjorament de les condicions econòmiques d’una majoria de la societat.

Aquest anàlisi comença per detectar que la societat està formada i dividida per classes socials, grups de persones definits per la manera com accedeixen a la riquesa i a l’ús de l’autoritat. La manera que tenen d’accedir a la riquesa aquests grups i la capacitat de concentrar l’autoritat a més defineix en gran mesura les condicions econòmiques i morals a les que estan sotmeses.

Els membres de la classe empresarial disposen de cert capital obtingut per herència, o per usurpació, o per especulació, amb un crèdit o el treball i l’esforç personal que inverteixen en empreses que gracies a l’explotació del treball dels treballadors, autònoms o assalariats, creen productes o serveis. Quan aquest productes o serveis, produïts amb l’esforç dels treballadors, es venen, generen uns beneficis que acaparen els empresaris enlloc de repartir-lo justament entre tots i totes les treballadores.

Els membres de la classe especuladora disposen de cert capital obtingut per herència, o per usurpació, o per especulació, amb un crèdit o el treball i l’esforç personal que l’inverteixen per comprar coses quan son barates per vendre-les més endavant quan siguin més cares. Moltes vegades compren productes i bens de primera necessitat per a les persones com les cases o el menjar no per utilitzar-los, sinó per obtenir un benefici. Aquesta especulació provoca que els productes de primera necessitat pugin de preu i deixin de ser accessibles per a moltes persones.

Nosaltres, la classe treballadora, per accedir a la riquesa tenim només una via: treballar, currar, pringar. Nosaltres no tenim capitals per invertir, no hem rebut grans herències, no hem usurpat el capital de ningú, no ens donen crèdits al banc per crear una empresa. Nosaltres no ens guanyem la vida a costa de l’esforç de ningú, no explotem a ningú. Per tenir un plat a taula, per tenir un sostre només tenim una opció: treballar, currar, pringar. Nosaltres només podem vendre la força dels nostres braços o la intel·ligència de les nostres ments per assegurar-nos una vida digne.

Existeix també un col·lectiu de persones molt especial a la societat conegut com la cúpula sindical. Aquests accedeixen a la riquesa teòricament representant els interessos de la classe treballadora a la que no pertanyen. Aquestes persones s’asseguren un plat a taula gestionant els conflictes entre la classe empresarial i la classe treballadora. És per això que fan tots els esforços possibles per no desaparegui la classe empresarial juntament amb els conflictes que gestionen. D’aquesta manera s’asseguren el plat a taula i els privilegis.

Hem d’afegir també el col·lectiu de personen sense ànima ni dignitat que accedeixen a la riquesa oferint els seus serveis a les classes empresarial i especulativa per que aquestes puguin mantenir tots els seus privilegis. Aquest col·lectiu de mercenaris sense escrúpols és coneixen com les forces de seguretat o de l’ordre.

La protesta de les acampades i les assemblees ha demostrat que a la societat hi han moltíssimes problemàtiques, incoherències, conflictes i injustícies sobre les que hem de prendre consciència i a les que hem de donar una resposta. A les acampades s’ha parlat d’educació, de sanitat, de medi ambient, de condicions de treball, de consum responsable, del racisme, i d’infinitat de coses.

El fet de voler abordar totes les problemàtiques des d’una mateixa protesta ha creat certa inconcreció i dispersió del missatge. La falta d’una reivindicació clara que respongui als motius més evidents de la indignació ha provocat un estancament en la protesta. Molta gent que se sentia identificada amb les acampades els primers dies ja no s’hi senten per que no tenen prou consciencia social per entendre les reivindicacions acordades per les assemblees.

Per despertar les consciències sobre totes les injustícies socials necessitem crear una agitació a la societat, un ambient de lluita constant a les places i carrers per tal de que les la gent comenci a qüestionar cada una de les contradiccions de la societat capitalista i classista actual.

Necessitem generar agitació social amb protestes i reivindicacions sobre qüestions prioritàries.

Des del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la Confederació Nacional del tTeball, i com organització sindicalista revolucionària que som, proposem centrar els esforços en la defensa dels interessos econòmics de la classe treballadora.

A ningú no se li escapa que la preocupació principal dels més desfavorits és l’atur, el treball, els lloguers, la vivenda. Aquesta és una lluita en la que moltíssimes persones treballadores es veuran identificades necessàriament. El dia que un aturat vegi per la televisió o al seu barri que la policia agredeix a un grup de persones que demana treball per a tots i totes, aquesta persona s’ha de sentir necessàriament identificada amb els que lluiten i pot sentir-se obligada a participar en altres protestes.

Una guerra civil, una dictadura i 30 anys de democràcia i pau social han convertit la majoria dels joves en ignorants tot i que molts tenim carreres universitàries.

La joventut desconeix per complet quines van ser les idees i les eines que van permetre als nostres besavis, avis i pares defensar i conquerir els drets que fins ara hem pogut tenir. Desconeixem quins van ser els factors, les organitzacions i els valors que van permetre construir un moviment capaç de protagonitzar una revolució social de les magnituds i l’abast de la revolució llibertària del segle passat a Catalunya i l’Aragó.

La indignació no és suficient per fer una revolució social. Tota revolució ha d’anar precedida d’una etapa d’evolució en el que es gesten uns valors, unes propostes revolucionaries, unes organitzacions i en definitiva unes ideologies.

Degut a la poca o nul·la formació ideològica dels joves les assemblees que van seguir el 15M han tingut moltes dificultats per acordar quin és el sentit que tenen les acampades. Tot i això s’ha començat a parlar de moviment del 15M tot i la seva clara ambigüitat.

El moviment que proposem els anarcosindicalistes és fonamenta sobre una serie de conceptes relacionats amb la llibertat i l’autonomia de l’individu i de les comunitats humanes.

Els principis de l’anarcosindicalisme són:

    Anticapitalisme

La nostra tàctica és

    l’Acció Directa

La nostra finalitat és

    el Comunisme Llibertari

Aquests conceptes estan descrit i recollits en la declaració de principis, tàctiques i finalitats aprovada en el X Congrés de de la Confederació Nacional del Treball celebrat el desembre del 2010 a Còrdova. El Sindicat d’Oficis Varis de Mataró s’ha adherit a aquesta declaració i forma part d’aquesta confederació.

És ben cert que no tothom es pot sentir identificat amb una única declaració de principis, tàctiques i finalitats i és per això que pot ser interessant promoure espais de debat a les places i els carrers. Amb aquest debat podem generar un intercanvi d’idees que facin evolucionar i enriquir les consciències de tots i totes.

Ara bé, la impossibilitat d’apropar visions del món diametralment oposades en un mateix moviment qüestiona la necessitat de que en les acampades i assemblees de les places es prenguin uns acords generals que pretenguin conciliar totes les opcions ideològiques.

Aquest consens de mínims impossibilita desenvolupar projectes i idees clares sobre la revolució social per estendre-les de manera clara a la societat.

És per tot això que volem animar a tots i totes a organitzar-vos amb aquells que comparteixen una opció semblant a la vostra i que treballeu lliurement per difondre les vostres idees i la vostra acció.

Com ja hem dit, hauríem de crear un ambient de lluita constant a les places i carrers per tal de que les la gent comenci a recuperar la consciència de pertànyer a un col·lectiu de la societat amb unes necessitat i problemàtiques concretes. És imprescindible despertar el sentiment de pertinença a una classe social, la treballadora.

Un primer pas per promoure la consciència pot ser la formació de grups d’agitació social que portin les idees anarcosindicalistes i anarquistes a les barriades, allà on les injustícies són més evidents.

Aquests grups que us encoratgem a formar lliurement, podrien organitzar debats al carrer més o menys espontanis en el que els membres del grup comencin a debatre sobre algun tema amb megàfon en mà i exposant les seves idees revolucionàries. Aquests debats han de cridar necessàriament l’atenció dels veïns que s’han de convidar a participar exposant les seves preocupacions i idees.

Aquests grups també podrien encartellar les barriades amb cartells amb missatges clars contra l’atur, els acomiadaments, els desnonaments, etc. i també pintar les parets amb missatges semblants per tal de que el missatge estigui present i formi part del paisatge quotidià.

Els i les companyes del Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT volem convidar a tot i totes aquelles que compartiu les nostres idees a organitzar-vos de manera permanent amb nosaltres.

El nostre Sindicat no és res més que una modesta agrupació, una assemblea de treballadors i treballadores, estudiants, aturades i jubilats que ens organitzem sense dirigents, sense subvencions, sense alliberats. Nosaltres no volem el teu vot perquè fem boicot a les eleccions sindicals i als comitès d’empresa.

Nosaltres només volem promoure l’acció directa per defensar-nos. Et convidem a organitzar-te amb nosaltres per aturar els acomiadaments i els desnonaments que amenacin qualsevol companya o company.

Et proposem treballar amb nosaltres per organitzar una manifestació de treballadors i treballadores de Mataró per exigir treball i casa per tothom a mig termini.

Necessitem la teva implicació per caminar cap a una vaga general indefinida per aturar l’atac a les conquestes socials de les generacions passades.