Davant l’ùltim muntatge del sistema que controla la llibertat dels ciutadans al lliüre pensament, de culte i ideológic ; “reconegut i garantit” per “ells” a les seues constitucions o lleis, les ciutadanes i grups independents de Catalunya van convocar manifestacions a les ciutats i vil.les del nostre entorn.
A Mataró amb l’asisténcia de 50 persones ; de forma pacífica i sense alteracions ni de trànsit, ni de l’ordre ciutadà. Tal com ha de ésser.
Per qué després diguin que els anarquistes allà a on fem les nostres concentracions, acaba sent un camp de batalla.
Sempre són els policies de la “brigada” , els que llençen les primeres pedres.
I les detencions, són totalment arbitràries. Per a justificar els 2.000 Eurakos mínim que cobren dels pressupostos generals.

A casa nostra no podeu enganyar ningú  ! @ !

*****

Manifestació de resposta inmediata a Gràcia

DURRUTI SENSE TWITTER
Per Ferran Sáez Mateu
(Filòsof)
ABANS DELS SERVEIS DERIVATS DE LA DIGITALITZACIÓ
LES MOBILITZACIONS EXITOSES TAMBÉ EREN POSSIBLES
UNA REUNIÓ O ASSEMBLEA,UNA TERTÚLIA EN UNA CAFETERIA
UN DINAR EN FAMÍLIA: HEUS AQUÍ LES VERITABLES
XARXES SOCIALS

És evident que un acte massiu com el que se celebrarà demà, 11 de setembre del 2014, hauria sigut d’una altra manera sense les anomenades xarxes socials. Poso l’expressió en cursiva perquè, com ja he provat d’argumentar en altres ocasions, crec que només es tracta d’una interessada hipèrbole que han fomentat les mateixes empreses privades que n’exploten econòmicament l’ús. Sigui com sigui, resulta indiscutible que alguns dels grans esdeveniments col·lectius que s’han produït al món des de començaments del segle XXI no es poden entendre sense l’existència d’aquestes plataformes. La majoria de persones que demà formaran una V gegantina al cor de Barcelona s’hi han inscrit a través d’internet, potser han conegut la iniciativa a Facebook, o l’han comentada a Twitter, etc. Repeteixo que el sol fet de negar aquesta evidència resultaria ridícul. Una altra cosa és que siguem capaços d’avaluar-ne l’abast exacte, més enllà de les exageracions estandarditzades sobre el tema.

El mes de novembre del 1936, amb motiu de l’enterrament de Durruti, Barcelona va viure la que proporcionalment seria la concentració humana més important de la seva història fins a aquell moment, inclosa la de l’enorme últim homenatge a Macià fet tres anys abans. “Per descomptat -podria afegir algú-, llavors no existien les xarxes socials…” Segur? Doncs no, les xarxes socials -aquest cop sense cursiva: les de veritat- ja hi eren, i per això aquella concentració fúnebre, o la de Macià, va arribar a adquirir dimensions inaudites. Pensem que la immensa majoria de la gent que va assistir a aquells actes ni tan sols tenia telèfon ni, en molts casos, un miserable aparell de ràdio. Els exemples de Durruti o Macià són bàsics per entendre que, malgrat la seva importància, sense els sofisticats serveis derivats de la digitalització les mobilitzacions exitoses també resultaven possibles. De fet, no només eren possibles sinó que, en general, el seu impacte era substancial i durador, no efímer com sol passar ara.

La segona precisió fa referència a l’eficàcia comunicativa de les xarxes actuals. Moltes persones que demà formaran la gran V, i moltes altres que no hi voldran assistir perquè són partidàries d’uns altres plantejaments, han intercanviat idees o simples impressions per mitjà del Facebook, el Twitter, etc. Dit així, pot semblar que estem parlant d’una eina extraordinària de regeneració política capaç de millorar la qualitat democràtica fins a extrems mai vistos. Tots sabem que no és així, però. L’anonimat o la immediatesa fan que les comunicacions siguin, moltes vegades, insultants, banals o ambdues coses alhora. D’altra banda, el mateix format de Twitter condiciona, per raons més que òbvies, el contingut del missatge: no permet argumentar d’una manera complexa i matisada, sinó només generar titulars o gracietes.

En tercer lloc, no podem oblidar que els legítims interessos empresarials que hi ha darrere d’aquestes suposades xarxes socials (i torno a posar molt conscientment la cursiva) i els suports tecnològics sense els quals resultarien inviables (empreses informàtiques transnacionals, gegants de la telefonia, etc.) no són políticament innocus. Confondre un simple usuari amb un ciutadà que es relaciona d’una manera autònoma i autosuficient amb altres ciutadans és una fantasia sense cap ni peus. Encara que soni estrany, les xarxes socials són ara mateix el cor del sistema, és a dir, el sancta sanctorum de l’especulació borsària (recordem la sortida als mercats de Facebook i altres), de l’enginyeria per no pagar impostos (cas de Google, etc.), de la mercantilització de dades privades, etc. Paradoxalment o no, aquest cor del sistema és també el cor… dels moviments antisistema, en general inimaginables sense la connectivitat virtual.

Què vull dir, amb tot això? Una cosa ben senzilla: el previsible èxit de la V de demà no es deurà a les falses xarxes socials (les de la cursiva) sinó de les xarxes socials reals, és a dir, les que configuren els vincles entre persones en la nostra esfera pública, sigui asseguts a taula mentre dinem en família, en una aula, en una reunió o assemblea o en una simple tertúlia entre amics en una cafeteria. Heus aquí les veritables xarxes socials. A les revoltes àrabs hi va haver milions de piulades o de SMS i escassíssima deliberació real. El resultat està a la vista: ni tan sols és zero; és negatiu. La vella i consolidada tradició catalana de l’associacionisme, en canvi, sí que és una xarxa social. Demà ho comprobarem.

Aquest Dissabte a les 18:00 hores. Al parc vell ( Pl. d’Espanya ) La coordinadora ens ha convocat a tots els ciutadans i ciutadanes del Maresme a manifestar-nos en contra de les retallades a la sanitat pública catalana.
Companys i companyes de la CNT , Animeu-vos a participar en aquesta convocatória que ens interesa a totes.
TOTS I TOTES CAP A LA MANI AQUEST DISSABTE A LA PLAÇA D’ESPANYA, A MATARÓ

Presidencia del miting, i compañeros venidos de toda Catalunya i del sur de Francia i de París.

    Read more [+]

La única ley de huelga, la que no existe
La CNT se opone a cualquier limitación o restricción del derecho a huelga. Rechazamos el anuncio
realizado por Rajoy de llevar a cabo una ley de servicios mínimos.
El grado de cinismo e hipocresía de los políticos insulta a la inteligencia, al hacernos creer que
defienden el derecho a la libertad y al trabajo de la población implantando una ley de servicios
mínimos, siendo ésta en realidad una excusa para controlar y limitar la huelga como herramienta de
lucha de los trabajadores.
Al no poder soportar que un colectivo de trabajadores haya realizado una huelga indefinida,
mediática y, sobre todo, con éxito en gran parte de sus reivindicaciones (la reciente huelga de
limpieza de Madrid), y para evitar que se siga su ejemplo, nos vienen con esto, demostrándonos su
verdadera intención: conseguir dejar sin efecto cualquier proceso huelguístico. Es una estrategia
recurrente cada vez que los trabajadores deciden luchar por sus derechos, especialmente si ganan el
conflicto o evitan que las pretensiones de la patronal se cumplan en su totalidad: de inmediato el
gobierno, las organizaciones patronales y los medios de comunicación ponen en marcha un
estudiado discurso basado en el “civismo” para criminalizar y tachar de anacrónica y antisocial la
huelga. Tratan así de convencer a la población que es más importante su comodidad que la
solidaridad con los trabajadores.
Dicen respetar el derecho de huelga, a la vez que sostienen que por nuestro bien como sociedad es
necesario limitarlo. Dicho de otra manera, cercenan la mayor herramienta de lucha de los
trabajadores con leyes represivas y cantos al civismo: el discurso democrático siempre al servicio de
los de arriba.
La mayor prueba de su hipocresía son los servicios mínimos: nunca la administración (el Estado) es
neutral. Repetidamente se fijan servicios mínimos abusivos (haciendo incluso que en un hospital en
huelga haya más personal que un día normal de trabajo); de esta manera privan de facto a los
trabajadores del derecho a huelga. Cuando estos servicios mínimos son recurridos ante los
tribunales, la administración es reiteradamente condenada por imponer servicios mínimos ilegales y
abusivos, pero el daño ya está hecho.
Los servicios mínimos deberían ser aplicados exclusivamente en los sectores básicos de atención a
la población (servicios sociosanitarios, emergencias y poco más), y no para asegurar el
funcionamiento de las empresas y para boicotear el éxito de las huelgas. Se fijan servicios mínimos
hasta para la venta de pipas, por si quieres ver la huelga pasar por tu lado.
Si esta realidad se da sin una ley específica, ¿a dónde pretenden llegar ahora? La administración
actúa de rompehuelgas y fomenta el esquirolaje organizado (empresas externas, policías y militares;
hemos visto al gobierno militarizar trabajadores en huelga, pero no han aplicado el mismo rasero
con la banca o la bolsa). Con esta nueva ley pretenden seguir haciendo lo mismo de forma
“democrática”.Si a los sindicatos oficiales les queda algo de lo que su nombre indica, deberían rechazar de forma
rotunda incluso la posibilidad de sentarse a hablar de este tema, y dejarse de tímidas declaraciones y
de andar mendigando que se cuente con ellos.
, en todas sus formas, la CNT se opondrá con toda su capacidad a que se
despoje a los trabajadores de sus herramientas de lucha.
Secretariado Permanente del Comité Confederal

La única ley de huelga, la que no existe

C.N.T.

La CNT se opone a cualquier limitación o restricción del derecho a huelga. Rechazamos el anuncio realizado por Rajoy de llevar a cabo una ley de servicios mínimos.

El grado de cinismo e hipocresía de los políticos insulta a la inteligencia, al hacernos creer que defienden el derecho a la libertad y al trabajo de la población implantando una ley de servicios mínimos, siendo ésta en realidad una excusa para controlar y limitar la huelga como herramienta de lucha de los trabajadores.

Al no poder soportar que un colectivo de trabajadores haya realizado una huelga indefinida, mediática y, sobre todo, con éxito en gran parte de sus reivindicaciones (la reciente huelga de limpieza de Madrid), y para evitar que se siga su ejemplo, nos vienen con esto, demostrándonos su verdadera intención: conseguir dejar sin efecto cualquier proceso huelguístico. Es una estrategia recurrente cada vez que los trabajadores deciden luchar por sus derechos, especialmente si ganan el conflicto o evitan que las pretensiones de la patronal se cumplan en su totalidad: de inmediato el gobierno, las organizaciones patronales y los medios de comunicación ponen en marcha un estudiado discurso basado en el “civismo” para criminalizar y tachar de anacrónica y antisocial la huelga. Tratan así de convencer a la población que es más importante su comodidad que la solidaridad con los trabajadores.

Dicen respetar el derecho de huelga, a la vez que sostienen que por nuestro bien como sociedad es necesario limitarlo. Dicho de otra manera, cercenan la mayor herramienta de lucha de los trabajadores con leyes represivas y cantos al civismo: el discurso democrático siempre al servicio de los de arriba.

La mayor prueba de su hipocresía son los servicios mínimos: nunca la administración (el Estado) es neutral. Repetidamente se fijan servicios mínimos abusivos (haciendo incluso que en un hospital en huelga haya más personal que un día normal de trabajo); de esta manera privan de facto a los trabajadores del derecho a huelga. Cuando estos servicios mínimos son recurridos ante los tribunales, la administración es reiteradamente condenada por imponer servicios mínimos ilegales y abusivos, pero el daño ya está hecho.

Los servicios mínimos deberían ser aplicados exclusivamente en los sectores básicos de atención a la población (servicios sociosanitarios, emergencias y poco más), y no para asegurar el funcionamiento de las empresas y para boicotear el éxito de las huelgas. Se fijan servicios mínimos hasta para la venta de pipas, por si quieres ver la huelga pasar por tu lado.

Si esta realidad se da sin una ley específica, ¿a dónde pretenden llegar ahora? La administración actúa de rompehuelgas y fomenta el esquirolaje organizado (empresas externas, policías y militares; hemos visto al gobierno militarizar trabajadores en huelga, pero no han aplicado el mismo rasero con la banca o la bolsa). Con esta nueva ley pretenden seguir haciendo lo mismo de forma “democrática”.

Si a los sindicatos oficiales les queda algo de lo que su nombre indica, deberían rechazar de forma rotunda incluso la posibilidad de sentarse a hablar de este tema, y dejarse de tímidas declaraciones y de andar mendigando que se cuente con ellos.

En defensa de la huelga, en todas sus formas, la CNT se opondrá con toda su capacidad a que se despoje a los trabajadores de sus herramientas de lucha.

Secretariado Permanente del Comité Confederal

 Aquest mes de maig ha sortit a la llum la creació del “Contracte Mataró”. Amb l’excusa de voler fomentar la creació de feina, els actors més reaccionaris del món laboral a escala municipal (govern municipal, patronal local i sindicats grocs) han parit la última conspiració contra la classe treballadora mataronina. Des del Consell Econòmic i Social de Mataró (integrat per l’Ajuntament de Mataró, les patronals PIMEC i FAGEM, i els “sindicats” UGT i CCOO) s’han inventat un nou contracte laboral per a majors de 44 anys que només ve a aportar més precarietat i incertesa a la vida dels obrers aturats de la nostra ciutat.

 Els empresaris veuen en aquest acord una manera d’exprèmer encara més als treballadors, mentre que els polítics i els sindicats traidors volen fer d’aquest acord una eina propagandística. Només volen fer veure que fan quelcom de bó per crear feina. Si el que entenen per lluitar contra l’atur de llarga durada és que els treballadors haguem d’acceptar condicions miserables de treball més valdria que no fessin res per nosaltres. Tampoc cal que ens vinguin a demanar el vot recordant-nos que ens han donat feina perquè sabem que ells no ens donen de menjar, més aviat és al contrari.

 Allò més repugnant és que els suposats sindicats representatius UGT i CCOO hagin tingut la poca vergonya de signar-ho. Un acord consistent en claudicar absolutament davant la patronal, legitimar l’explotació en nom de la creació de feina i humiliar a aquells treballadors aturats que es troben en una situació més desesperada. Perquè només es pot considerar una humiliació que et contractin per 30 hores per cobrar menys de 500 euros al mes durant un any. Aquesta gentussa és la que vetlla pels interessos de la classe treballadora mataronina?

 Les lamentables condicions del Contracte Mataró: el salari, la categoria professional i l’antiguitat

Aquells treballadors que patissin aquest tipus de contractació haurien de treballar 20 hores setmanals i fer formació professional 10 hores més. Tot a canvi d’un meravellós sou de 500 euros bruts mensuals. Amb menys de 500 euros al mes el treballador de més de 44 anys en qüestió hauria de fer front a totes les seves despeses (menjar, roba, habitatge, transport, llum, aigua, tel•lèfon, medicaments, càrregues familiars, taxes…) i pregar per tenir una parella amb alguna mena d’ingrés o una xarxa social i familiar prou generosa per tal de poder sobreviure.

 Independentment de la tasca que facin a l’empresa i de la seva experiència laboral, la seva categoria professional seria sempre la més baixa prevista al conveni correspondent. A més, si el treballador continua a l’empresa després de l’any previst tot aquest primer any no computarà a efectes d’antiguitat a l’empresa (quelcom totalment il•legal).

El frau contractual que suposa el Contracte Mataró

 Amb aquest acord, els escanyapobres de la patronal, els paràsits de l’Ajuntament i els venedors d’obrers d’UGT i CCOO ignoren molt interessadament el supòsit pel qual existeix el contracte d’Obra o Servei.

 Segons l’Estatut dels Treballadors, que pel que nosaltres sabem continua vigent a la ciutat de Mataró avui dia, els contractes d’Obra o Servei es fan servir quan es contracta un treballador per desenvolupar una tasca molt concreta dins l’empresa amb un inici i un final. Quan acaba aquesta determinada obra o servei la relació laboral també finalitza. Dir que la propia obra del contracte és el compliment de l’”Acord de Mesures de Xoc per la Disminució de la Desocupació a Mataró” és un engany manifest i burd, i només pretèn donar una aparença de legalitat a un autèntic frau als treballadors que estiguin prou desesperats per acceptar aquestes condicions.

 Les propostes de la C.N.T. contra l’atur

 Creiem que fins ara totes les mesures empreses per reactivar l’economia han recaigut sobre les espatlles de la classe treballadora, quelcom injust i que a més ha demostrat ser totalment inútil i contraproduent.Les reformes laborals només han contribuit a incentivar els acomiadaments individuals i col•lectius i a precaritzar encara més les condicons laborals.

 Els anarcosindicalistes tenim clar que mentre existeixin el capitalisme i l’estat les forces productives del poble es malbaratarán, mantenint forçosament a l’atur a milions de persones capaces d’aportar el seu esforç al sosteniment i la millora de la societat. La producció s’organitza i el fruit d’aquesta es distribueix en funció d’interessos econòmics, segrestant l’economia de la que hauria de ser la seva autèntica funció: satisfer les necessitats de tota la societat i alhora fer-la progressar.

 Tot i això, sabem que aquest règim de dominació no caurà d’un dia per l’altre, i per això tenim propostes per lluitar contra l’atur dins l’status quo actual. Unes propostes que, si existís voluntat política per actuar sobre els empresaris i la banca i no contra els treballadors, es podrien materialitzar:

 • Reducció de la jornada laboral a 30 hores sense reducció salarial, creant un cuart torn a les empreses amb tres torns.

 • Prohibició de totes les hores extraordinàries per tal de repartir el treball.

• Prohibició de totes les pràctiques gratuïtes i similars a les empreses: tota feina ha de ser remunerada.

 • Augment del període de maternitat /paternitat a 3 anys.

 • Implantació d’un subsidi indefinit, digne i suficient, a tots els aturats.

 • Reducció de l’edat de jubilació als 55 anys.

 • Assessorament i finançament econòmic a aquells treballadors que, davant el tancament de la seva empresa, vulguin asumir-ne la gestió de forma cooperativa i sense assalariats al seu càrrec.