Home // Uncategorized // Manifestació de la CNT de Mataró el 18 de juny a les 19:00 h. en solidaritat amb la Vaga Indefinida dels miners d’Astúries i Lleó

Manifestació de la CNT de Mataró el 18 de juny a les 19:00 h. en solidaritat amb la Vaga Indefinida dels miners d’Astúries i Lleó

Des del S.O.V. de Mataró de la C.N.T. hem decidit solidaritzar-nos amb la lluita que estan portant endavant els treballadors de les conques mineres d’Astúries i de Lleó, que porten en Vaga Indefinida des del 28 de maig.


Els companys asturians estan sent, un cop més, un exemple de combativitat, sacrifici i consciència obrera. Ens identifiquem plenament amb com han plantejat el seu conflicte: declarant la vaga com a indefinida (fins que assoleixin les seves reivindicacions), traslladant el conflicte al carrer i a tot el sector de la mineria, sabotejant les comunicacions i atacant directament a les institucions responsables del conflicte: El Govern Espanyol i el Partit Popular.
Creiem necessari recolçar una lluita obrera exemplar, on milers de treballadors es juguen la seva feina i el futur de les seves famílies, pobles i comarques. Per aquesta raó, el 18 de juny a les 19:00 h., coincidint amb la convocatòria de Vaga General a les conques mineres d’Astúries, Lleó, Palencia i Aragó, la C.N.T. de Mataró ens manifestem pels carrers del Barri de Cerdanyola, començant davant la seu del Partit Popular. Amb això esperem contribuir a que el Govern Espanyol faci marxa enrera i alhora fer arribar als companys miners que, malgrat la llunyania, estem amb ells i la seva lluita.

Creiem que, davant les agressions de l’Estat i el Capital, no podem respondre només com a miners, mestres, personal sanitari, estudiants, aturats, transportistes, etc. La situació d’explotació i desigualtat que patim els treballadors i les treballadores és generalitzada i cal respondre de manera global com el que realment som, una classe social: la classe treballadora.

El Conflicte dels miners: ¿Per qué  aquesta Vaga Indefinida?

El Govern Espanyol ha decidit reduir dràsticament les subvencions a la mineria, fins a tal punt que compromet la continuitat immediata del sector. És a dir, o el Ministeri d’Indústria posa els diners que ha de posar o milers de treballadors aniran a l’atur en pocs mesos.

La Unió Europea va prorrogar les subvencions al sector fins al 2018, havent-se de reduir aquestes progressivament fins la seva desaparició i amb la perspectiva del tancament dels pous. El Govern ha ignorat aquesta “progressivitat” i ha reduït d’un any per l’altre un 60% les partides per la subvenció al sector miner en els Pressupostos General de l’Estat. D’aquesta manera es pretèn reduïr costos de la pitjor forma: condemnant a la misèria a famílies, pobles i comarques senceres.

És una incoherència que per una banda s’inverteixin milers de milions d’euros en infraestructures inútils (línies d’AVE sense viatgers, aeroports fantasma, autopistes que no porten enlloc…), que es destinin 100.000 milions d’euros a rescatar la banca, i que per l’altra banda es deixi morir la mineria de la que depenen com a mínim 200.000 persones a l’Estat Espanyol.

 Els miners asturians no són els responsables de que l’economia de la zona estigui basada en el carbó. Els treballadors, com els miners, en l’actual sistema de dominació ens veiem obligats a malvendre la nostra força de treball per sobreviure. Són els inversors privats els que han limitat l’economia asturiana al carbó. Ells s’han estat enriquint a costa dels miners, i ara, amb les butxaques plenes volen desentendre’s del seu futur. Tot això amb el consentiment, suport i complicitat de l’Estat Espanol i la Unió Europea.

Els miners  no són idiotes, i tenen ben sabut que el Govern no pretèn actuar amb responsabilitat i l’importa ben poc el futur dels treballadors. Per això estan decidits a aferrar-se a allò que els allunya de la misèria i de veure morir els seus pobles: el seu lloc de treball. També saben que aquesta banda de lladres només entenen un llenguatge: la vaga, el boicot i el sabotatge, i lluitaran fins les últimes conseqüències pel futur de le seves famílies i de la seva terra.

Posted in Uncategorized

Deixa un comentari

Figueres